Sistemes dispersos i emulsions: conceptes i procediments

Mescla→ Combinació de 2 o més substàncies entre les quals no es dóna una reacció química.  &É;s poden separar per evaporació, filtració, decantació,...

Fase interna- Correspon al solut (component minoritari). Fase externa- Correspon al dissolvent (component majoritari).

Sistema Dispers Homogeni: Solut es dissolt en dissolvent. Monofàsic 

Sistema Dispers Heterogeni: partícules més grans, té diferents fases que es separen (suspensions, emulsions, aerosols i solucions col·loïdals)

Sistema dispers heterogeni → Sis. formats per varies fases i substàncies insolubles entre elles (característiques Interfase, inestabilitat i moviment de les partícules)

Components- fase sòlida, fase líquida, substàncies coadjuvants.

Emulsions → sistemes dispersos heterogenis formades per dos líquids immiscibles (no es barregen) entre ells. Un dels líquids té naturalesa aquosa, forma la fase aquosa i l’altre líquid té naturalesa oliosa i forma la fase oliosa.  

- Emulsió O / A, crema hidròfila (li agrada l’aigua) → la fase oliosa és la fase interna i l’aquosa l’externa.

- Emulsió A / O, crema hidròfuga (repel·le l’aigua) → la fase aquosa és la fase interna i l’oliosa l’externa. 

Escumes → Són sistemes dispersos heterogenis formats per un gas en un líquid → la fase interna sempre és un gas i la fase externa és un líquid. Aquesta forma farmacèutica no s’elabora al laboratori d’una oficina de farmàcia 

   *Dispersions sòlides: Polverització, desgregació, mesclar de pòlvores.

Procediment d’elaboració de la crema:

1. Pesar els components de la fase oliosa i l’emulgent i col·locar-los en un mateix recipient

2. Pesar els components de la fase aquosa i col·locar-los en un altre recipient

3. Si cal escalfar la fase oliosa i l’aquosa

4. Incorporar el principi actiu

5. Ajuntar les dues fases, incorporant la fase aquosa sobre l’oliosa.

Posteriorment es deixa refredar la mescla, agitant durant el refredament perquè el sistema

es mantingui estable. Un cop l’emulsió està a uns 30ºC, s’hi incorporen els principis actius

termolàbils o volàtils.

Hi ha diferents assajos per determinar el signe.

- Mètode del colorant: dipositar uns grams d’emulsió en un vidre de rellotge, afegir-hi dues

gotes de solució de blau de metilè i remenar.  Si es torna tot blau O/A. Si hi queden gotetes blaves A/O

- Mètode de la gota: posem aigua en un vas, hi deixem caure una

gota d’emulsió a sobre i ho agitem. Si la gota es dissol O/A. Si la gota es manté A/O

Homogenització → Podem tenir les següents situacions:

-Components que es trobin en igual quantitat: 50% de cadascun d’ells.

Es barregen directament els diferents components en el morter.

Pols en diferent quantitat: diferent proporció de cadascun dels components.

a. Barreja per dilucions (quan la concentració de principi actiu és molt petita):

1. Carregar el morter amb 1/3 del components majoritari

2. Afegir el principi actiu en la seva totalitat

3. Mesclar

4. Afegir un altre terç del component majoritari (2/3)

5. Mesclar

6. Afegir l’últim terç del component majoritari (3/3)

7. Mesclar

8. Afegir tots els altres excipients

9. Mesclar

b.Tècnica de les dilucions seriades o geomètriques:

PRÀCTICAS 

Pràctica del xarop → Contenen entre un 45-65% de sacarosa. 

Pòlvores pèdiques 

1.- Posar el mentol en el morter i polvoritzar-lo acuradament, passant-lo dues vegades pel tamís.

 2.- Mesclar el mentol polvoritzat amb l’àcid bòric per parts, per tal que quedi ben homogeneïtzat.

 3.- Afegir a la mescla anterior el bismut subnitrato l’alumini potàssic. 

4.- Afegir per últim el talc.

Càpsules dures → Les càpsules dures estan formades per un contingut en pols i una coberta de dues parts cilíndriques que encaixen entre si: 

- el cos, part més llarga on s’introdueix el contingut 

- la tapa, part més curta i amb diàmetre més gran que encaixa sobre el cos per tancar la càpsula