Sistemes per a desenvolupar la força

● El moviment és la conseqüència de la força 

leider huygens -
Primer tractat modern de òptica, refracció i reflexió (família que polia lents) ● CALIDOSCOPI: el va transformar per observar el cel en un telescopi ● llei de huygens: el món tal qual el percebem és el món invertit

Galileo -
Va estudiar matemàtiques ● també va desenvolupar un telescopi però no t’han perfeccionat com el de huygens ● va cridar a Belarmino        objeccions:-
Imperfeccions de la lluna que havia de ser esfèricament perfecta - llunes de Saturn

El papa d’aquella època es va escandalitzar i va anar a visitar a Galileo     Van mirar les imperfeccions de la Lluna amb un calidoscopi i no van creure l’argument de Galileo. “com pots justificar la realitat amb una joguina?” ➔ Galileo va emprar les matemàtiques per demostrar que tenia raó i ho va aconseguir ➔ Es va carregar el model aristotèlic (equacions del moviment accelerat) Van veure que les matemàtiques eren la clau per entendre el món (canvi en la manera de pensar dels europeus)

Exemple vaixell i màstil

- ARISTÒTIL: la caiguda dels objectes depèn de la seva massa - Galileo: els cossos cauen en funció del seu pes    -Estic al màstil d’un vaixell que està estàtic. Deixo caure una pedra, observo el lloc on cau, de forma rectilínia.    -Despleguem la vela i hi ha vent, el vaiell es mou i porta una gran velocitat. Tornem a tirar una pedra i veiem que la pedra no tindrà un recorregut rectilini

Per què si la pedra cau de manera rectilínia?

BRAHE (observador molt precís) ● Taules rudolfines ● 1573 / 1575

Brahe va observar una supernova en el món supralunar. (va esclatar un estel i va donar lloc a la supernova). Va decidir començar a fer càlculs i mesures. (intenta mesurar la paralatge, NO N’HI HAVIA, perquè el cos estava molt lluny Va desaparèixer al cap d’unes setmanes.

MODEL GEOHELIOCÈNTRIC

PARALATGE ( Les estrelles no tenen paralatge (Aristòtil deia que estaven a l’última esfera). Brahe afirma que la supernova és una estrella, diu que no hi ha la perfecció supra lunar. Els cossos canvien a tot arreu. Com a més distància hi hagi, l’angle d’acostarà més a l’angle de 90. En la supernova no hi ha paralatge. Aquesta apareix i desapareix, això signiica que l’ompliment amb èter no és real. Principi d’exclusió, cap cos pot ocupar un lloc que ja està ocupat per un altre cos (exemple: nosaltres i l’oxigen) FINS EL 1653 NO VA TENIR REPERCUSSIÓ 

Huygens construeix un telescopi molt potent. TELESCOPI —------- HUYGENS I Galileo (1509) Galileo observa la Lluna i l’espai CIENTÍFICS QUE VAN MARCAR LA DIFERÈNCIA

1. COPÈRNIC (model més simple) retrogradació degut a la velocitat dels planetes i la proximitat al Sol TEORIA INSTRUMENTAL (no intuitiva)
2. BRAHE (va mesurar la paralatge dels cossos) va tenir elements empírics Es va carregar la idea del model geocèntric amb càlculs matemàtics. - GRÀCIES A LA SUPERNOVA I A LA PARALATGE (afirma que la supernova és una estrella i està a la mateixa distància que un estel) ● L’Univers no és heterogeni, no hi ha un món supra lunar i un de sub lunar ● No hi ha esferes ● Les òrbites eren el·líptiques degut al geoheliocentrisme -Falava alguna cosa per acabar de completar la teoria dibuix1

3. KEPLER (

1603) va ser deixeble de Brahe, Les lleis de Kepler
 

1MODEL HELIOCÈNTRIC

REALISTA (les matemàtiques et porten cap a la realitat) - Kepler rebutja el model geoheliocèntric - La velocitat dels planetes anava variant durant la seva rotació , això significa que els cossos no poden ser perfectes ● LA TRAJECTÒRIA DELS PLANETES NO ÉS CIRCULAR, descriuen una elipse ● LA VELOCITAT DELS PLANETES ÉS IRREGULAR  2COPERNICANISME INSTRUMENTAL:
interpretació com a eina de mesura, però no diu res de la realitat, oposat al Realisme Lleis de Kepler (descripció i justificació geomètrica) 1. Les òrbites són irregulars 2. El moviment dels cossos (planetes) no són circulars, es una ELiPSE. 3. La velocitat dels cossos és irregular i varia en funció de la distància al sol 4. El radi vector escombra àrees iguals en temps iguals 4. Galileo introdueix la paràbola per entendre el moviment El moviment té una tendència natural de conservació.     EL RADI VECTOR (línia que va des del focus 1 a qualsevol punt de l’el·lípse), TARDA EL MATEIX EN Recórrer L’ÀREA A QUE L’ÀREA B.     És a dir, els planetes recorren més ràpid l’àrea A que l’àrea B (en velocitat), perquè ha de tardar el mateix en els dos costats (en temps). DIBUIX2   Isaac Newton va dir que l'explicació d’aquest fenomen era la gravetat i que L’acceleració dels planetes és directament proporcional a la distància al sol. 

4. BRUNO (estava convençut que hi havia vida superior)

PARADOXA DE FERMI:

contradicció- la possibilitat del de que hi hagi altres formes de vida més avançadés que la nostra es contradieix amb el fet que no se’ns ha presentat cap senyal afirmant aquesta teoria.

Ex. Loteria

Si tens una bossa amb un milió de pilotes, tens la probabilitat de 1 partit de 1 milió de que et toqui la teva piloteta, si fem el sorteig dues vegades, tenim una probabilitat de 2 partit entre un milió, però si treiem pilotetes infinites vegades la probabilitat és de 100%    ● Univers infinit ● Probabilitat de vida en altres planetes VOLKSGEIST (Ànima del poble) Babilònia: hi havia tantes llengües que no es podien comunicar per fer ciència i progressar.

5. Galileo (va formular la cinemàtica, obsessió per entendre la caiguda lliure dels cossos) MATEMATITZA EL MOVIMENT  - la caiguda lliure dels cossos quan es combina un moviment horitzontal i un de vertical, apareix un tir parbòlic. Aquesta trajectòria és deguda a que els cossos en moviment horitzontal continua sense parar, el que fa caure al cos és la gravetat. (Aristòtil: els moviments només tenen una direcció, per tant, això era impossible)   Considera que en comptes de qualitats hem de parlar d’estats (no moviment = repòs). Si fem això podem descriure el moviment com un estat de no repòs. - Quin és el denominador comú d’aquests estats? -

Aristòtil- Moviment qualitatiu. Galileu- Moviment quantitatiu

 Aristòtil tenia una concepció del moviment qualitativa. L’únic cos que no es moia era el motor immòbil, és a dir, Déu.

FÍSICA:

volia descriure el moviment i com és aquest de manera matemàtica. (Cinemàtica galileana)

Els aristotelians deien que el moviment sol podia tenir una direcció, dalt baix o dreta esquerra, però Galileu va veure que això o era així, va veure que els moviment podien ser parabòlics, amb dues direccions, horitzontal i vertical a la vegada. També va veure que el moviment horitzontal era uniforme i que el vertical variava( acceleració gravitatòria).

Gaileo va desenvolupar una ciència del moviment:

- Galileu pensa que es pot trobar un conjunt d’expressions (matemàtiques) que descriguin el moviment. Newton ho trobarà. - El moviment s’expressa com un estat (repòs o moviment), quantitat de moviment.

És el primer que intenta descriure una trajectòria curvilínia com a una composició de moviments rectilinis.

Exemple del vaixell: Tot el que estigui dintre del sistema en moviment, també ho estarà, per tant la pedra conserva el moviment del vaixell i per això cau en el mateix punt. La tragectòria de la pedra serà parabòlica.

Galileo i la Torre de Pisa:

La pedra cau al mateix lloc perquè, és cert que la Terra està en moviment, però tot el que estigui en el seu sistema també ho està, per tant això farà que caigui al mateix lloc. En l’exemple del vaixell i de la Torre de Pisa passa exactament el mateix, i Galileo va poder explicar-ho. Va poder descriure-ho matemàticament. Galileo empra la matemàtica per poder realitzar una explicació del moviment. DIBUIX3

Els aristotèlics deien que la caiguda de la pedra era vertical, però en veritat dibuixava una paràbola. Si fos com els aristotèlics deien, si el vaixell es mogués mentre tirem la pedra, hauria de caure fora del seu terra, és a dir, al mar. La pedra cau al mateix punt on l’havíem deixada anar. Això és el resultat de la composició de dos forces de forma rectilínia.

1 el moviment és un estat 2 només hi ha moviments rectilinis 3 es poden presentar sol dos moviments de manera simultània en un cos.

6. Newton

 Veu pel telescopi que la superfície de les llunes de Júpiter tenien imperfeccions.

Principis matemàtics de la filosofia natural (descripció de la natura amb el llenguatge de la matemàtica-física).

Newton aborda un problema de caràcter mecànic-mecànica classica. La mecànica newtoniana(1. Cinemàtica(Galileu)- estudi de la tragectòria 2. Dinàmica-estudi de les causes del moviment) LLEIS FONAMENTALS DEL MOVIMENT

1. LLEI DE LA INÈRCIA (conservació del moviment rectilini) 2. LLEI DE LA DINÀMICA FONAMENTAL( força directament proporcional al producte de la massa per l’acceleració)-(sistema en equilibli- el sumatori de forces igual a 0) 3. LLEI DE L’ACCIÓ-REACCIÓ (per cada força exercida per un cos, aquest cos reaccionarà amb una força idèntica i de sentit contrari) La tragectòria de tots els cssos celestes, incluint els planetes, està definida per la tendència a conservar el moviment rectilini, i per la força de tracció gravitatòria.