Sistemes de Defensa al Voleibol: Estratègies i Formacions Clau

Sistemes de Defensa al Voleibol

La defensa es caracteritza per la distribució dels jugadors en el camp davant l’atac de l’equip adversari. En equips de principiants, la defensa es redueix a la distribució de tots els jugadors de forma similar a com es fa per a la recepció del servei (1-3-2). Malgrat tot, quan l’atac contrari culmina amb un remat, és més eficaç organitzar la defensa amb la coordinació de dues accions tècniques diferents (3-1-2):

Defensa a la Xarxa

Es realitza amb el bloqueig i solament hi poden participar els tres jugadors que per rotació ocupen les zones 2, 3 i 4. El seu objectiu és cobrir una determinada zona del camp, situant les mans davant de la pilota que ha de ser rematada. El bloqueig pot ser d’un, dos o els tres jugadors a la vegada.

Defensa en Camp

Es realitza amb la resta de jugadors que no participen en el bloqueig, situant-se lluny de la xarxa en aquells llocs que no han estat coberts pels bloquejos i utilitzant com a mitjà tècnic la passada d’avantbraç. El seu objectiu serà defensar les pilotes que han sobrepassat el bloqueig, tant els remats com les fintes.

Sistema 1-3-2 o en W

Aquest sistema s’utilitza quan serveix l’equip contrari. És un dels sistemes més utilitzats tant pels principiants com per l’alta competició. Cinc jugadors esperen el servei distribuïts pel camp en una formació que recorda la lletra W. Com que no es pot bloquejar el servei, ni rematar-lo, un jugador es queda prop de la xarxa per realitzar la col·locació.

• La 1a línia és d’un jugador que està a prop de la xarxa i no recepciona. Pot estar situat a les zones 2, 3 o 4.
• La 2a línia és de 3 jugadors. Se situen a 1’5m de la zona de 3m, equidistants entre ells.
• La 3a línia la formen els dos jugadors restants de la defensa. Se situen en els passadissos que queden lliures en la 2a línia.

Característiques del Sistema 1-3-2

Amb 5 jugadors a la defensa, la qualitat de recepció que s’aconsegueix és molt alta, per la gran quantitat de camp que ocupen. Cada jugador té una zona proporcional, essent més gran la dels dos jugadors de la 3a línia, que estan més lluny de la zona de la sacada. Els tres jugadors de més responsabilitat són els que ocupen el mig del camp, cobrint la zona de major freqüència de sacades.

Sistema 3-1-2 o Central Avançat (amb bloqueig de tres jugadors)

Són tres jugadors que s’incorporen al bloqueig i tres que cobreixen les línies d’atac.

• La 1a línia és de tres jugadors prop de la xarxa disposats per bloquejar.
• La 2a línia és d’un jugador central situat prop de la línia de 3 metres.
• La 3a línia la formen els dos jugadors restants de la defensa que se situen al fons del camp, al costat de la línia lateral.

Característiques del Sistema 3-1-2

És un sistema senzill i eficaç quan els jugadors no són molt experts en la defensa a la xarxa i en camp. Cada jugador defensa una zona, disposant d’un exclusivament per les fintes que es produeixen darrere del bloqueig. La zona pitjor coberta és el centre-fons del camp, on poden caure les pilotes rematades, si l’equip contrari és capaç de fer-ho per sobre del nostre bloqueig.