Sistemes de Coordinació: Nerviós i Endocrí, Neurones i Hormones

Sistema de Coordinació

L'organisme utilitza dos sistemes principals per coordinar les seves funcions:

• El Sistema Nerviós

  Format per teixit nerviós, elabora respostes ràpides i poc duradores. Actua per mitjà d’impulsos nerviosos, que es propaguen al llarg dels nervis.

• El Sistema Endocrí

  Està constituït per glàndules endocrines, elabora respostes molt lentes, però duradores. Actua per mitjà de missatgers químics, les hormones, que viatgen per la sang fins a la cèl·lula o l’òrgan sobre els quals actuen.

Elements Clau de la Coordinació

Perquè la coordinació sigui efectiva, intervenen diversos elements:

• Receptor

  Estructura capaç de percebre els estímuls i transmetre’ls als centres nerviosos. Els òrgans dels sentits són receptors que capten estímuls de l’exterior de l’organisme.

  Estímul

  Qualsevol canvi, tant de l’exterior com de l’interior del cos, capaç de provocar una resposta de l’organisme.

• Centre Nerviós

  Òrgan encarregat de rebre la informació que perceben els receptors, processar-la i elaborar i transmetre una sèrie de respostes als òrgans efectors.

• Efector

  Òrgan encarregat de dur a terme la resposta. Es desenvolupen dos tipus de resposta diferent:

  • Múscul: Produeix una resposta motora, que implica un moviment.
  • Glàndula: Provoca una resposta secretora, consistent en la secreció d’alguna substància.

Components del Sistema Nerviós: La Neurona

El Sistema Nerviós està constituït per cèl·lules especialitzades: les neurones.

Estructura de la Neurona

Les parts principals de la neurona són (referència visual dalt-baix):

• Axó: Prolongació llarga que parteix del cos cel·lular. Està recobert per una substància anomenada mielina que facilita l’impuls nerviós.
• Cos cel·lular o soma.
• Dendrites: Prolongacions curtes i molt ramificades del cos cel·lular.

Funció i Transmissió de Senyals (Impuls Nerviós)

Les neurones reben i transmeten senyals. La transmissió d’aquests senyals es realitza per impulsos nerviosos. L’impuls nerviós viatja sempre en el mateix sentit: es genera en una dendrita, recorre tota la neurona i surt per l’axó.

La Sinapsi i els Neurotransmissors

Les neurones no estan en contacte, sinó que entre neurona i neurona hi ha una zona de separació anomenada sinapsi. Normalment, les sinapsis s’estableixen entre les branques terminals de l’axó d’una neurona i les dendrites o el cos cel·lular d’una altra.

La transmissió de l’impuls nerviós a través de la sinapsi es duu a terme mitjançant unes substàncies químiques anomenades neurotransmissors. Quan l’impuls nerviós arriba a l’extrem de l’axó, s’alliberen els neurotransmissors a l’espai sinàptic. Allà s’uneixen a la membrana de la dendrita i això fa que aquesta iniciï un nou impuls nerviós.

Tipus de Neurones

Les neurones són de 3 tipus:

• Sensitives: Porten la informació, que és captada pels receptors, fins al sistema nerviós central (SNC).
• Motores: Envien informacions des del sistema nerviós central fins als efectors.
• D’associació: Connecten les neurones sensitives amb les motores.

Organització del Sistema Nerviós

El Sistema Nerviós s’encarrega d’analitzar els estímuls, tant externs com interns, i elaborar les respostes necessàries per al funcionament de l’organisme. Es divideix en dos tipus:

• Sistema Nerviós Central (SNC)

  Encarregat del cos i les seves activitats.

• Sistema Nerviós Perifèric (SNP)

  Transmet els impulsos nerviosos des dels receptors fins al SNC, i d’aquests als efectors.

Components del Sistema Nerviós Central

El SNC està format per l’encèfal i la medul·la espinal, que es troben protegits pel crani i la columna vertebral.

L'Encèfal

Situat a la cavitat cranial, consta de:

• Cervell: Dividit en dos hemisferis: esquerre i dret. La superfície presenta circumvolucions. L’escorça cerebral està formada per substància grisa (constituïda pels cossos cel·lulars i les dendrites de les neurones). La zona més interna s’anomena substància blanca, formada pels axons recoberts de mielina.
• Cerebel: La seva missió és coordinar moviments voluntaris com caminar i mantenir l’equilibri del cos.
• Bulb Raquidi: Controla funcions involuntàries de l’organisme com el batec cardíac, la ventilació pulmonar i la deglució.

Referència Visual de l'Encèfal: Circumvolucions, Cervell, Bulb Raquidi, Cerebel.

La Medul·la Espinal

Recorre el cos des de la base del crani fins al final de l’esquena. Està constituïda per substància grisa i substància blanca.

Referència Visual de la Medul·la Espinal: Nervis espinals, Medul·la espinal, Vèrtebres, Substància grisa, Substància blanca.

Estructura i Funció del Sistema Nerviós Perifèric

Els axons de les neurones s’associen i formen nervis. El SNP està format pels nervis, que parteixen de l’encèfal (nervi cranials) i de la medul·la (nervi espinals), i es ramifiquen i distribueixen pel cos.

Tipus de Nervis (Segons Funció)

• Sensitius: Transmeten la informació procedent dels receptors cap al SNC.
• Motors: Condueixen la informació del SNC fins als efectors.

Divisió Funcional del SNP

El SNP es divideix en dos sistemes:

• Sistema Nerviós Somàtic: Intervé en el moviment corporal voluntari.
• Sistema Nerviós Vegetatiu: Actua sobre les funcions bàsiques que es realitzen involuntàriament, inconscientment i automàticament. El cervell no té domini d’aquest sistema.

Efectes Antagònics del Sistema Nerviós Vegetatiu

Aquest sistema té dues divisions amb efectes oposats:

• Simpàtic: Relacionat amb l'activitat.
• Parasimpàtic: Relacionat amb el repòs.

Referència Visual del Sistema Nerviós: SNC (Encèfal, Medul·la espinal), SNP (Nervis cranials, Nervis espinals).

El Sistema Endocrí: Hormones i Glàndules

El Sistema Endocrí és l'altre sistema de coordinació.

Funcionament del Sistema Endocrí

Està format per una sèrie de glàndules repartides per tot el cos: les glàndules endocrines, ja que aboquen els seus productes de secreció directament a la sang.

Glàndules Endocrines i Hormones

Les glàndules endocrines estan formades per cèl·lules especialitzades de tipus secretor, que sintetitzen unes substàncies químiques anomenades Hormones. Són abocades a la sang i transportades a totes les parts del cos a través dels vasos sanguinis.

Òrgans Diana (Cèl·lules Diana)

Les hormones només exerceixen l’acció en determinades cèl·lules o òrgans, anomenats cèl·lules diana. Les respostes que provoquen són més lentes que les que produeix el sistema nerviós, però més duradores.

Principals Glàndules Endocrines (Referència Visual)

Hipotàlem i hipòfesi, tiroide i paratiroide, glàndules suprarenals, pàncrees, ovaris i testicles.