Sistemes de Comunicació amb Ajuda

Els sistemes de comunicació amb ajuda inclouen els recursos, estratègies i mitjans comunicatius que requereixen suports externs a la persona per facilitar-li la comunicació.

• Comunicació mitjançant signes gràfics no vocals:

  • Textos escrits.

  • Dibuixos o pictogrames en suports individualitzats.

• Finalitat:

  • Augmentativa: reforçar les possibilitats de comunicació.

  • Alternativa: substituir l'absència de comunicació parlada.

SISTEMES DE COMUNICACIÓ AMB AJUDA:

Persones usuàries de sistemes amb ajuda:

• Per a persones amb greus dificultats en l'expressió parlada:

• • Amb greus dificultats motores per dolències neurològiques.

• Faciliten la rehabilitació i reeducació del llenguatge perdut.

• Reeducació de malalties que afecten als aspectes simbòlics.

SISTEMES DE COMUNICACIÓ AMB AJUDA

Persones usuàries de sistemes amb ajuda:

• Segons la causa patològica origen del problema i l'afectació:

  • Discapacitat física generada per:

    • Traumatismes cranioencefàlics.

    • Paràlisi cerebral.

    • Patologies neurològiques i neuromusculars degeneratives.

    • Malformacions craniofacials.

    • Accidents cerebrals vasculars.

  • Afectació cognitiva causada per:

    • Trastorns de l'espectre autista.

    • Trastorns greus del desenvolupament.

    • Discapacitat intel∙lectual i trastorns específics del llenguatge.

    • Pluridiscapacitat.

  • Trastorns neurològics específics del llenguatge.

SISTEMES DE COMUNICACIÓ AMB AJUDA:

• Segons la funcionalitat del llenguatge:

  • Sense llenguatge oral però amb intenció comunicativa:

    • La funció del llenguatge no està alterada.

  • Amb capacitat oral però sense funció pragmàtica del llenguatge:

    • Molt habitual en els trastorns de l'espectre autista.

  • Amb dificultats en diferents àrees:

    • En l'elaboració del llenguatge.

    • Per mantenir interaccions comunicatives.

  • Amb llenguatge oral poc funcional però amb sentit comunicatiu:

    • Discapacitat intel∙lectual amb afectació lleu.

    • Trastorns en l'emissió del llenguatge.

SISTEMES DE COMUNICACIÓ AMB AJUDA:

Elements d’un sistema de comunicació amb ajuda:

• Elements necessaris:

  • Suport físic sobre el qual s'implanta el sistema:

    • Estructura mecànica de l'adaptació.

    • Dispositiu.

  • Codigvocabulari de signes utilitzat per crear missatges.

  • Forma d'accés o sistema d'interacció.

• La persona usuària ha de dur sempre al damunt.

• S'adapta a les necessitats de la persona usuària:

  • Segons les possibilitats motrius de l'òrgan de senyalització:

    • Qualsevol part del cos amb efectivitat motora.

• Persona interlocutora = Un altre element del sistema:

  • Interacció.

  • Les persones més properes han d'aprendre a usar el dispositiu.

EL SUPORT FÍSIC:

• Per a implantar formalment el sistema de comunicació amb ajuda:

  • Suports bàsics.

  • Plafons de comunicació.

  • Comunicadors.

• Disseny individual:

  • Codi de símbols adequat.

  • En funció de les necessitats de la persona usuària.

EL SUPORT FÍSIC

Suports bàsics:

Els suports bàsics són les estructures que s’utilitzen per organitzar, seqüenciar i presentar a la persona els objectes que li han de servir per comunicar‐se.

• Confeccionats o adaptats a les necessitats de cada persona.

• Alguns es poden compartir:

  • Vitrines o caixes prestatgeria = Caixetins per a calendaris:

    • Anticipa el que succeirà i ajuda a regular la conducta.

  • Classificadors verticals per a calendaris:

    • Es poden utilitzar diferents objectes i adaptar‐los.

  • Arcs de comunicació:

    • Els objectes estan penjats perquè es puguin assenyalar visualment o manipular.

  • Suports especials (com flotadors).

Plafons de comunicació:

Els plafons de comunicació són suports en els quals es disposa el repertori de vocabulari amb el qual la persona usuària elaborarà els seus missatges.

• Es confeccionen de forma individualitzada:

• Capacitats i necessitats de cada persona usuària:

  • Habilitats motrius, cognitives i sensorials.

  • Habilitats de comprensió.

  • Habilitats d'emissió de missatges.

• Organització del sistema gràfic propi de la persona:  

  • Espai adaptat a les possibilitats motrius i visuals.

  • S'acomoden els signes amb una determinada grandària.

• Diferenciació entre plafons o suports:  

  • Convencionals.

  • Electrònics.

Suports convencionals:

• Instruments poc costosos.

• Els més utilitzats:

  • Fitxes = Petites cartolines individuals plastificades:

    • A cadascuna li correspon un pictograma.

    • Nombre molt petit (vocabulari reduït).

  • Taulers = Suporti rígid amb una sola superfície o cara:

    • ETRAN  = Taulers transparents de metacrilat o plàstic.

    • Suports verticals on es col∙loquen els símbols.

  • Quaderns o llibres de comunicació:

    • Cartolina plastificada.

• Es poden estructurar en forma de:  

  • Full (grandària quartilla o foli). 

  •  Díptic o tríptic plegat.

  • Quadern.

• Els símbols s'agrupen segons situacions  comunicativeshabituals.

• S'estructuren perquè resulti fàcil construir  frases correctes:

  • Clau S + V + O (subjecte‐verb‐objecte):

    • La més usual és la de Fitzgerald.

Suports electrònics:

• Permeten aplicar la tecnologia informàtica i electrònica. 

• Acoblats a la cadira de rodes, en una safata amb braç articulat.  

• Àmplies potencialitats:

  • Àmplia base de dades de signes.

  • Major interactivitat.

  • Incorporació de veu, que s'activa en pressionar una casella:

  •