Sistemes Complexos Adaptatius vs. Intel·ligència Artificial
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,7 KB
Intel·ligència Biològica (IB) vs. Intel·ligència Artificial (IA)
IB: Capacitat dels SCA de crear noves solucions funcionals i evadir estats de diversitat funcional reduïda. Garanteix la supervivència en entorns canviants, explora, combina i compensa. Emergeix de la interacció entre components. Autoorganitzada, distribuïda entre els components (cervell líquid), multinivell, metaestable i amb memòria. Transmissió de senyals lenta, influència d'emocions, aprenentatge lent.
IA: Capacitat d'un SA de processar informació i executar tasques segons les ordres d'un cervell. Gran capacitat per processar, aprenentatge immediat, sense emocions, no sobreviu, sense interocepció, sense memòria distribuïda.
Per què els SCA no són màquines?
- Estabilitat dinàmica.
- Cooperen, creen sinergies.
- Tendeixen a l'ordre.
- Variabilitat.
- Depenen del context.
- Són no lineals.
- Organitzats jeràrquicament i relacionats a través de la causalitat circular.
- S'autoorganitzen.
- Tenen memòria, aprenen.
Aquestes propietats expliquen per què els sistemes biològics no poden ser entesos ni entrenats com màquines, i per què la fisiologia clàssica resulta limitada per abordar fenòmens com la fatiga, la lesió o l'adaptació real a l'entrenament.
La Teoria de Sistemes Dinàmics (TSD)
La Teoria de Sistemes Dinàmics és un marc teòric que estudia com evolucionen els sistemes al llarg del temps a partir de les interaccions entre els seus components, sense necessitat d'un control central. Aquesta teoria explica que el comportament emergeix de manera no lineal, és sensible a les condicions inicials i està fortament influït pel context. En l'àmbit de la fisiologia i el moviment humà, la TSD permet entendre l'organisme com un sistema complex adaptatiu, on la coordinació, l'aprenentatge i l'adaptació apareixen com a propietats emergents.
Sistemes complicats
Formats per moltes parts, però amb funcions fixes i definides. Relacions causa–efecte lineals. El comportament global s'entén descomponent el sistema en parts. Predictibles si es coneixen totes les variables. No s'autoorganitzen ni s'adapten al context.
Sistemes complexos
Estan formats per molts components que interactuen entre si. Les relacions són no lineals i depenen del context. El comportament global emergeix de les interaccions, no de les parts aïllades. Presenten autoorganització, adaptació i dependència històrica. Imprevisibles a llarg termini, però funcionalment estables.