Sistemes d'Assegurament i Ancoratges en Escalada: Guia Completa

Sistemes d'Assegurament en Escalada

Els sistemes d'assegurament són dispositius essencials que garanteixen l'aturada d'una possible caiguda mitjançant la frenada controlada de la corda.

Existeixen molts aparells, els quals es diferencien principalment per la seva capacitat de frenada i per la facilitat de donar i recollir corda (maniobrabilitat). La majoria d'aquests sistemes també es poden utilitzar com a aparells descendents en la maniobra de ràpel.

És fonamental conèixer, estudiar i practicar les possibilitats de cada aparell llegint atentament les instruccions del fabricant. Normalment, s'utilitzen units al talabard mitjançant un mosquetó de seguretat i es basen en el principi de major o menor fricció de la corda.

La corda activa és la que surt de l'assegurador i arriba al primer escalador. Per poder ser frenada, passa per un dispositiu i és agafada a la sortida per la mà de l'assegurador. La corda inactiva és la corda restant que queda lliure.

Gairebé cap d'aquests sistemes funciona amb "frenada automàtica"; per tant, la reacció immediata de l'escalador que assegura, la tensió i la frenada de la seva mà seran crucials per al funcionament del sistema.

El sistema de frenada funciona de manera dinàmica, no de "parada en sec", sinó deixant lliscar una certa longitud de corda abans d'aturar definitivament la caiguda. Aquesta frenada dinàmica disminueix l'impacte final i l'esforç sotmès a tota la cadena de seguretat.

Aquest lliscament pot arribar a produir cremades a les mans de l'assegurador, per la qual cosa és aconsellable assegurar sempre amb guants.

Ancoratges Permanents en Escalada

La resistència de qualsevol ancoratge permanent depèn de tres factors clau:

• La resistència del material de l'ancoratge.
• La seva correcta col·locació.
• La qualitat de la roca on s'instal·la.

Aquesta última variable és força determinant per escollir el tipus d'ancoratge més adequat. En zones humides, d'alta muntanya o d'influència marina, és imprescindible que els ancoratges siguin inoxidables.

Les xapes de l'ancoratge i tot el conjunt han de tenir una resistència mínima de 25 kN en càrrega radial i de 15 kN en càrrega axial.

En els ancoratges fixats a la roca poden aparèixer fenòmens com la corrosió i l'erosió. Existeix un microclima interior (pluja, neu, etc.) i, per efecte de la humitat, aquesta es manté en el forat fins i tot quan l'exterior resta completament sec. Això fa que el cargol estigui exposat constantment a la corrosió i es pugui oxidar lentament. Alhora, la gran pressió produïda en perforar pot fer que la roca es descompongui lentament i s'erosioni.

Buril: Ancoratge Convencional

El buril convencional és un sistema d'ancoratge permanent considerat precari, que consistia a introduir a pressió un cargol de 8 mm dins un forat de 7 mm.

El buril d'expansió és similar a l'anterior, però incorpora una ranura i una falca a l'extrem que s'introdueix a la roca. Quan la falca toca fons, s'introdueix a l'escletxa i expandeix la peça. Per fixar el mosquetó, cal utilitzar una plaqueta recuperable.

Spits o Tacs Autoperforants

Els spits o tacs autoperforants són l'únic tipus d'ancoratge que es pot col·locar manualment amb certa facilitat. No obstant això, estan desaconsellats en roques dures i són considerats perillosos en roques toves com les calcàries i les sorrenques.

Parabolts o Cargols d'Autoexpansió

El parabolt o cargol d'autoexpansió és l'ancoratge més utilitzat actualment en escalada. Existeixen de diferents longituds i diàmetres. Són més segurs que els spits, ja que tenen un con d'extracció més gran i una expansió més allunyada de la superfície de la roca.

Ancoratges Químics o de Resines

Els ancoratges químics o de resines són els més sofisticats i de llarga durada, amb una vida útil estimada de més de 30 anys. Ofereixen una gran polivalència (aptes per a qualsevol tipus de roca), alta resistència (fins a 30 kN) i inviolabilitat.

Es tracta d'un tensor d'acer cementat dins un forat mitjançant unes resines químiques especials que, en assecar-se, proporcionen una gran resistència a tot el conjunt.

Dispositius Automàtics i Semiautomàtics

Alguns mecanismes d'assegurament realitzen la detenció de manera automàtica, com el "Gri-Gri", o semiautomàtica, com el "Logic".

Aquests dispositius són excel·lents i molt segurs, però només són aconsellables per a vies amb ancoratges molt sòlids. Això es deu al fet que tenen una capacitat de frenada tan gran (fins a 9 kN) que l'assegurament passa a ser gairebé estàtic i, per tant, sobrecarrega tota la cadena de seguretat. Aquest fet, juntament amb el fet que només admeten corda simple, són els seus principals inconvenients.

Punts d'Ancoratge Temporals i Recuperables

Anomenem punts d'ancoratge a tots aquells elements que fixem a la paret per assegurar-nos o per progressar durant l'escalada.

Pitons de Roca: Ancoratge Tradicional

El pitó de roca és el sistema d'ancoratge més antic. Avui en dia, la seva utilització és menor a causa de l'existència d'altres elements més moderns, ràpids i còmodes que, a més a més, no deterioren la roca. Existeixen de variades formes i models, adaptats a la fissura on s'instal·laran.

Tascons: Falques Metàl·liques

Els tascons són falques metàl·liques simples i eficaces amb cable que s'encallen dins de fissures en forma de "V" o en forats que s'estrenyen. Existeix una gran varietat de models i mides, però en general es distingeixen el tascó simple o BICOIN i l'excèntric.

Friends: Ancoratges Mecànics d'Expansió

Els Friends són ancoratges mecànics d'expansió de lleves que es col·loquen i s'extreuen ràpidament i amb una sola mà, gràcies a diverses peces mòbils unides per una molla a un gallet.

Es poden instal·lar en fissures completament paral·leles, fins i tot obertes cap avall, ja que estan dissenyats per transformar la tracció d'una caiguda en força d'expansió de dues o quatre lleves contraposades, assegurant així la fixació.