Sistemes Agraris: Tradicional, Comercial i Revolució Verda

7. Agricultura i alimentació: Els sistemes agraris

Dos tipus de sistemes de producció agrícola

1. Agricultura tradicional (en viuen 3000 milions de persones)

• Agricultura itinerant: poca densitat de població. Uns 200-300 milions de persones viuen en àrees on es practica aquesta agricultura.
• Agricultura intensiva de subsistència: en viuen 2500 milions de persones. Suporta grans densitats de població. Diverses collites l'any.
• Ramaderia nòmada: 15-20 milions. Terres àrides.

2. Agricultura comercial

• Integració sistema agroindustrial.
• Vocació de producció massiva.

L'agricultura al Tercer Món:

1. Agricultura tradicional/subsistència

• Autoconsum
• Altres sistemes agraris tradicionals

2. Agricultura comercial

• Agricultura de plantació
• Explotacions de ramaderia extensiva

Agricultura itinerant, agricultura amb guaret, agricultura intensiva de regadiu

• Vinculada a les civilitzacions antigues
• Grans densitats de població (fins 2000 hab/km2)
• En sòls fèrtils
• Elevats rendiments

Agricultura de plantació (comercial)

• Característica de regions tropicals i subtropicals
• Mostra de la introducció de capital internacional
• Salarització
• Origen colonial
• Diversitat de productes: industrials i alimentació

Els Grans Sistemes Agraris del Món:

1. L'agricultura europea

• Sistemes agraris intensius
• Especialització productiva creixent
• Agricultura de l'Europa Central i del Nord
  • Alta productivitat
  • Importància ramaderia bovina
  • Gran fertilitat de les planes atlàntiques
  • Explotacions mitjanes

2. Agricultura americana:

• Colonització agrícola recent.
• Règim extensiu d'explotació.
• Explotacions de gran mida.
• Elevat grau de mecanització.

7.2. La Revolució Verda i la PAC:

Objectiu: Increment de la producció agrícola

Com:

• Mobilització massiva de recursos tecnològics
• Introducció de Varietats d'Alt Rendiment (VAR). Espècies Híbrides
• Pesticides
• Fertilitzants
• Regadiu

Origen:

• 1950s. Mèxic; blat: resposta elevada als fertilitzants, període vegetatiu curt, més resistència a les malalties; ubiqüitat
• 1960s. Índia, blat. De 1200 kg/Ha a 4450 kg/Ha.
• 1966. Filipines. Arròs internacional número 8: arròs miracle - Mobilització massiva de recursos tecnològics.

Problemes socials i ambientals generats per la Revolució Verda:

• A) Elevat consum energètic (transport, producció i ús de fertilitzants i fitosanitaris)
• B) Dependència del petroli i dels preus del petroli (fertilitzants i fitosanitaris)
• C) Degradació dels sòls a mitjà/llarg termini degut a la sobreexplotació.
• D) Contaminació de l'aigua i els sòls per aplicació de fitosanitaris i fertilitzants químics
• E) Pèrdua biodiversitat. Uniformització genètica (“erosió genètica”)
• F) Toxicitat productes fitosanitaris (agricultors i consumidors)
• G) Creixent vulnerabilitat de les noves llavors a malalties i plagues
• H) Elevat consum d'aigua
  • a) Esgotament d'aqüífers. Salinització
  • b) Creixent competència per l'ús de l'aigua per a diferents activitats
• I) Desaparició de conreus adaptats a les condicions climàtiques i els sòls
• J) Expulsió dels petits camperols i increment de les diferències socials

La política agrària comuna de la Unió Europea (PAC):

Objectius

• Autoabastiment
• Protecció agricultors
• Increment productivitat
• Estabilitzar mercats
• Assegurar preus raonables (baixos) als consumidors

Èxits:

• Autoabastiment i protecció pagesia.

Problemes:

• Excedents agraris. Preus de garantia.
• Subvencions per unitat de producte -> Reforma - Agenda 2000

Reforma - Agenda 2000

• Disminuir subvencions indirectes, eliminar preus de garantia
• Augmentar subvencions directes a l'agricultor.
• Disminuir la productivitat
• Retirar terres de l'explotació agrària. Reforestació
• Potenciar diversificació ingressos. Turisme rural

El sistema alimentari:

Fam: esdeveniment conjuntural

Desnutrició: esdeveniment estructural. La societat (a part d'individus d'ella) rep una ració calòrica insuficient a causa d'un determinat sistema econòmic, polític i social.

Malnutrició: Menjar de forma desequilibrada i amb fortes mancances proteíniques i vitamíniques

Producció agrària ->

• Alimentació humana
• Alimentació animal
• Agrocombustibles:
  • Producció agrària com a font energètica.
  • Promogut per la crisi energètica (escassetat i contaminació)
  • Segueix el model de producció agroindustrial
  • Rendiment energètic baix
  • Necessitat de grans insums energètics (Pel conreu, Pel transport, Per l'eliminació de zones forestals)

Les grans superfícies comercials a l'Estat espanyol: Supermercats

• El primer de l'Estat espanyol sorgeix el 1957 i té un caràcter públic i el 1959 és el primer de privat (Caprabo)
• Actualment, entre el 68 i el 80 % del cistell de la compra es fa a supermercats, hipermercats o bé en cadenes de descompte
• Plenament integrades en l'agroindústria.

El mercat d'aliments a l'estat espanyol:

• Quota de mercat de les principals cadenes de supermercats. Estat espanyol, 2012

• Mercadona 23,8%
• Carrefour 11,8%
• Eroski 9,1%
• Dia 6 %
• Alcampo 5,9% (integra Sabeco)
• El Corte Inglés 4,3%.

Conseqüències del model agroalimentari:

• Allunyament entre productor i consumidor
• Reestructuració profunda de tot el procés, començant per les explotacions agràries: menys explotacions, més grans i més capitalitzades.
• Augment de la presència de les grans transnacionals
• Pèrdua d'independència del productor: patents, inputs, etc.
• Pèrdua de biodiversitat
• Cada vegada més, el producte original entès com a matèria primera
• Especulació financera amb el menjar
• Pèrdua de sobirania alimentària dels diferents països
• Pèrdua de patrimoni cultural.

-> Acaparament de terres:

• Fons d'inversió i complexos agroindustrials: forma de beneficis
• Governs, fons sobirans i empreses paraestatals: assegura l'abastiment d'aliments a la seva població.

Sorgiment d'alternatives: De l'agricultura productivista a l'agricultura post-productivista:

(Quantitat, benefici econòmic) -> (qualitat, conservació ambiental, cura del paisatge, sobirania alimentaria.)

Agricultura ecològica:

• Pràctica agrària que no utilitza productes químics de síntesi en la seva producció
• Etiqueta paraigües sota la que s'hi troben diferents pràctiques agràries
• No té perquè garantir el respecte al medi social.

Agroecologia

• Pràctica agrària realitzada sota els principis ecològics
• Subratllar els vincles entre ecologia, cultura, societat i economia
• Integra els coneixements científics amb els coneixements locals
• Vetlla per la qualitat de vida i l'equitat social de les comunitats locals.

Territoris vius VS ruralitat museificada (Abandonament de les activitats “tradicionals” dels espais rurals per passar a ser un escenari pels residents de la ciutat. No està exempt de conflictes entre vells usos i nous residents)

Sobirania alimentària

• Concepte fet públic el 1996 a la Cimera Mundial de l'Alimentació de la FAO a Roma i proposat per Via Campesina
• Dret dels pobles a definir la seva política agrària i alimentària a partir de les necessitats de la població i del medi ambient.
• Els intercanvis comercials i les importacions no han de ser la prioritat. No es pot dependre només dels productes importats.

La creació de nous espais de producció i consum:

1. Cooperatives de consum

• Diverses fòrmules. Només consumidors/es o aquests/es i productors/es
• Contacte i relació de confiança entre qui consumeix i qui produeix.
• Moviment de transformació social.
• Creació d'un model alternatiu en la producció agrària i en els circuits comercials de l'alimentació.

2. Horts urbans:

• Existeixen des del s.XIX
• En l'acceptació actual, sorgeix el 1973 a Manhattan
• Aprofitament de solars en desús en el medi urbà
• Un pas cap a les transitions towns
• Diverses motivacions per crear-los i diferents fòrmules de funcionament.

3. Slow Movement (el buen vivir o la dolce vitta)

• Molt relacionat amb el Slow Food. Sorgit de la resistència de la instal·lació d'un McDonalds a la Piazza di Spagna de Roma
• Vulgarització del menjar.
• Lentitud en el menjar: en la cocció, en la producció, en el pas del temps, en la velocitat del transport…
• Diferents vessants del moviment slow: menjar, viatjar, recerca, treball…