Sistema Urinari: Anatomia, Fisiologia i Patologies Comunes

Components de l'Aparell Urinari

Urèter

Conducte de musculatura llisa de 25 cm de llarg. Està a la zona del hili renal i té contacte amb la bufeta. La seva funció és portar l’orina fabricada pels ronyons a la bufeta.

Bufeta Urinària

Diverses capes de múscul llis (múscul detrusor). A l'extrem terminal hi ha l'esfínter intern (involuntari) i l'extern (voluntari). La seva funció és emmagatzemar l’orina fins a la seva expulsió.

Uretra

Porta l’orina des de la bufeta fins a l’exterior.

• En les dones: Mesura 3,5 cm i està unida a la part interior de la vagina. El meat urinari està davant de l’orifici vaginal.
• En els homes: Fa forma de 'S', mesura entre 15 cm i 20 cm, i és comú als aparells excretor i reproductor.

Nefrona

Unitat funcional del ronyó.

Parts d'una Nefrona

• Corpuscle renal: Està a l'escorça renal.
• Tub renal: Tub llarg que surt del corpuscle i desemboca en el tub col·lector.

Formació de l'Orina

Filtració del Plasma Sanguini

Té lloc al corpuscle de la nefrona. Els glomèruls filtren el plasma cap a l'interior de la càpsula de Bowman.

Reabsorció de Substàncies

Té lloc al túbul renal de la nefrona, on es reabsorbeixen determinades molècules.

Secreció de Substàncies

Incorporació de substàncies de la sang cap al líquid filtrat. Té lloc al túbul contornejat distal.

L'Orina

Està formada per aigua, ions, bilirubina i hormones.

Colors de l'Orina

• Ambre fosc: Ingesta de líquids insuficients, febre, vòmits i diarrees.
• Groc pàl·lid: Excés de líquid i diabetis mellitus.
• Tèrbola: Infecció urinària o eliminació de càlculs.
• Taronja intens: Tractament amb antibiòtics (meningitis).
• Vermell sang: Hematuria (sang en l'orina), sagnat a l'aparell excretor.
• Vermell fosc: Colúria (presència de bilirubina).

Variacions de l'Orina

• Olor per ingestió: Espàrrecs o carxofes.
• Olor dolça: Medicació, excés d'acetona.
• Olor de putrefacció: Infecció urinària greu.

Termes Relacionats amb el Volum d'Orina

• Oligúria: Poca orina (< 500 ml/dia).
• Poliúria: Molta orina (> 2500 ml/dia), per diabetis o ingesta excessiva de líquids.
• Anúria: Absència o falta d'orina.

Diüresi

Quantitat d'orina que una persona produeix.

Pol·laciúria

Micció en excés, amb poca quantitat cada vegada.

Retenció Urinària

Impossibilitat d'orinar.

Incontinència Urinària

Incapacitat de controlar el flux de l'orina. Hi ha tres tipus:

• D'esforç: Quan fem un esforç (tossir, esternudar, aixecar pes).
• D'urgència: Buidar involuntàriament la bufeta per una necessitat sobtada.
• Reflex: Lesions neurològiques que eliminen el reflex de la micció.

Disúria

Dificultat i dolor en orinar.

Tenesme Vesical

Sensació contínua d'orinar, fins i tot amb la bufeta buida.

Nictúria

Necessitat anòmala d'orinar a la nit.

Enuresi

Expulsió involuntària de l'orina durant el son.

Anàlisi de l'Orina: Presència de Substàncies

• Leucocitúria: Leucòcits en l'orina.
• Piúria: Pus en l'orina.
• Bacteriúria: Bactèries en l'orina.
• Proteinúria: Proteïnes en l'orina.
• Glucosúria: Glucosa en l'orina.
• Albuminúria: Albúmina en l'orina.

Regulació i Equilibri

Hormona Antidiürètica (ADH)

Disminueix la pèrdua d'aigua augmentant la reabsorció de l'aigua als ronyons i disminuint la producció d'orina. No hi ha mecanismes naturals per fer disminuir la tensió arterial quan és massa elevada.

pH Sanguini

El pH de la sang es manté al voltant de 7,4 per evitar l'acidosi (baixada del pH per sota de 7,35) i l'alcalosi (per sobre de 7,45).

Amortidors Químics

Neutralitzen els àcids o bases afegides (exemples: hemoglobina i bicarbonat/àcid carbònic).

Regulació Respiratòria

Afecta el pH sanguini, per exemple, una disminució del pH pot ser compensada per un augment de la freqüència respiratòria.

Regulació Renal

Si hi ha acidosi, el ronyó elimina més àcid de la sang i reabsorbeix més bicarbonat. En cas d'alcalosi, passa el contrari.

Hormona Calcitriol

Activa la vitamina D.

Patologies de l'Aparell Urinari

Litiasi Renal

Pedres als ronyons. Provoca còlic nefrític, dolor intens, hematúria, disúria, nàusees i vòmits.

Pielonefritis

Infecció bacteriana del ronyó. Símptomes: febre, dolors lumbars, nàusees, disúria, piúria.

Cistitis

Inflamació de la paret de la bufeta urinària, normalment deguda a una infecció. Símptomes: pol·laciúria, disúria, necessitats urgents per orinar, coïssor i dolor en les miccions, orina tèrbola, hematúria, febre.

Síndromes Nefròtica i Nefrítica

La diferència és que la síndrome nefròtica només permet el pas a les proteïnes, mentre que la síndrome nefrítica és una afectació en els glomèruls renals que es caracteritza per tenir porus prou grans com per permetre el pas a l'orina de proteïnes i glòbuls vermells.

Insuficiència Renal

Trastorn dels ronyons en què no poden eliminar els productes de rebuig ni dur a terme les seves funcions reguladores.

• Aguda: Fallada sobtada dels ronyons (hores o dies).
• Crònica: Deteriorament progressiu i irreversible de la funció renal.