Sistema Urbà Espanyol i Degradació Urbana

La xarxa urbana espanyola

No és un sistema tancat, sinó que les seves ciutats es relacionen amb els centres urbans d'altres països.

El sistema urbà espanyol està encapçalat per les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona i s'estructura en sis subsistemes urbans:

• Mediterrani: És el més important dels sistemes urbans peninsulars per la quantitat d'habitants, el nombre de ciutats i la densitat de població. És la principal connexió del sistema urbà espanyol amb l'europeu i està integrat dins de l'eix meridional de desenvolupament europeu.
• Central: Està integrat per l'àrea metropolitana de Madrid, la més important de la Península. És l'únic sistema urbà important i ben estructurat de l'interior peninsular i es basa en la centralització de les vies de comunicació d'Espanya, el desenvolupament econòmic i la concentració del poder polític i financer.
• Meridional: Inclou un bon nombre de ciutats petites i mitjanes i està ben integrat.
• Cantàbric: Integra les ciutats de la cornisa cantàbrica i el sector nord de Castella i Lleó, la Rioja i Navarra. Presenta una articulació interna, ja que la influència de Bilbao, n'és el principal centre econòmic i demogràfic.
• Atlàntic: Està al voltant de l'eix format per les ciutats de la Corunya i Vigo. Hi abunden les petites ciutats i connecta amb el sistema urbà portuguès a través de la ciutat de Porto. No té un gran dinamisme econòmic ni demogràfic.
• Canari: Està situat enfront de la costa africana, a 1400 km de la Península, i forma un sistema urbà propi a causa del seu aïllament territorial. La insularitat i la llunyania dificulten les seves relacions econòmiques amb la resta de sistemes urbans de l'Estat espanyol.

Conseqüències de les transformacions urbanes

Les transformacions urbanes dels darrers anys han tingut tres conseqüències:

• La consolidació d'uns eixos territorials en els quals tendeixen a concentrar-se la població i les activitats econòmiques. El creixement de les àrees metropolitanes i de les vies de comunicació.
• El reforçament de la preeminència de les set àrees metropolitanes principals.
• La bicefàlia, representada per l'àrea metropolitana de Madrid, amb un gran centre econòmic amb una situació geogràfica millor que la de Madrid.

La degradació urbana i el 4t Món

La constant arribada de gent procedent de regions rurals fa que es formin barris sense cap planificació: favelas al Brasil, villas miseria a l'Argentina...

Les bosses de pobresa situades al bell mig de la riquesa urbana són conegudes amb el nom de 4t Món, i solen trobar-se als barris antics i a zones suburbials perifèriques, però també als districtes més rics. Cada cop es troben més persones sense habitatge, sense sostre.

A causa dels canvis que s'han donat a l'estructura econòmica, una part molt important de la indústria s'ha desplaçat des dels països desenvolupats cap als països en vies de desenvolupament. Això significa que zones urbanes han experimentat una clara transformació cap a una activitat econòmica basada principalment en el sector de serveis.

Poblament i densitat de població

El poblament es classifica en:

• Poblament urbà: Es poden agrupar en un únic nucli (poblament rural concentrat).
• Poblament rural: Viuen majoritàriament en cases aïllades o en diversos nuclis molt petits escampats pel territori (poblament rural dispers).

El continu rural-urbà

És una tendència clara al desplaçament de la població del centre cap a la perifèria. Són ciutats que perden habitants en favor de les perifèries metropolitanes. Això significa que hi ha una dispersió de la població. Com a conseqüència, han anat apareixent noves formes d'urbanització que es troben en mig camí entre allò que es considera zona urbana i allò que es considera zona rural. El model tradicional de ciutat compacta s'ha anat modificant poc a poc, mentre que a la perifèria sorgien ciutats difuses. Aquestes, es caracteritzen per un creixement extensiu, dispers i de baixa densitat d'edificació, per la segregació d'usos i per una elevada ocupació del territori. En canvi, a les ciutats compactes, la densitat de la població és força alta, les construccions deixen poc espai entre si i els edificis guanyen alçada.

També s'utilitza l'expressió espai rururbà, on es troben al costat de camps de conreu, hi ha zones dedicades a usos més propis de zones industrials i urbanes. Tenen un origen recent, però cada vegada són més freqüents.