Sistema Urbà Espanyol i Català: Estructura, Creixement i Reptes

1. Definició de termes urbans

Conurbació

Conjunt de ciutats molt pròximes entre si amb estretes relacions, on sovint una ciutat té un paper dominant.

Metròpolis

Ciutat central, un node de decisió en una xarxa urbana. Hi ha diversos nivells de metròpolis segons la seva àrea d'influència (regional, nacional i internacional).

Megalòpolis

Encadenament de metròpolis de rang internacional quasi contigües i interconnectades, com l'espai urbà entre Boston i Washington, de 1000 km i 40 milions de persones.

2. Estructura del sistema urbà espanyol

Model de jerarquia urbana

El sistema urbà espanyol es classifica en cinc nivells:

• Nivell I: Metròpolis nacionals (Madrid i Barcelona).
• Nivell II: Metròpolis regionals de primer ordre (València, Sevilla, Saragossa, Bilbao i Màlaga).
• Nivell III: Metròpolis regionals de segon ordre o subregionals (Valladolid i Múrcia).
• Nivell IV: Ciutats mitjanes (capitals de província entre 50.000 i 200.000 habitants, com Lleida).
• Nivell V: Centres comarcals i localitats (nuclis de població entre 10.000 i 50.000 habitants).

Eixos de la xarxa urbana espanyola

• Eix atlàntic gallec: A Coruña, Vigo i Ourense.
• Eix cantàbric: Oviedo, Gijón, Bilbao, Sant Sebastià i Pamplona.
• Eix de la vall de l'Ebre: Des del País Basc i Navarra fins a Catalunya i Aragó, amb Saragossa com a principal ciutat.
• Eix mediterrani: Barcelona, València i Almeria.
• Eix andalús: Un eix interior (Sevilla i Còrdova) i un altre litoral (Màlaga).
• Eix de Madrid.

3. El fet urbà a Catalunya

El procés d'urbanització

Catalunya, amb exemples de ciutat industrial, va veure un creixement urbà important durant la industrialització, amb plans d'eixample inspirats en el de Cerdà per a Barcelona (1859). Entre 1950 i 1975, el creixement desorbitat i caòtic va generar polígons industrials i residencials.

La ciutat postindustrial

A la segona meitat del segle XX, Catalunya esdevé un país plenament urbà, amb planejaments urbanístics basats en la reordenació del territori, la creació d'espais públics i la rehabilitació de nuclis antics.

La xarxa de ciutats a Catalunya

La xarxa catalana presenta cinc nivells:

• Nivell 1: Barcelona i la seva àrea metropolitana.
• Nivell 2: Ciutats industrials i capitals de comarca al voltant de Barcelona (Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa).
• Nivell 3: Capitals de província (Tarragona, Reus, Lleida, Balaguer, Girona, Salt).
• Nivell 4: Capitals de comarca i ciutats mitjanes (Tortosa, Figueres, Vic).
• Nivell 5: Ciutats més petites, algunes capitals de comarca (Ripoll, Berga, Solsona).

La metropolització del territori català

L'augment dels preus del sòl i la demanda d'espai han contribuït a la dispersió i la mobilitat, creant un territori metropolità que inclou ciutats com Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa i Vilanova i la Geltrú.

4. Les ciutats als països subdesenvolupats

Creixement ràpid

Les ciutats als països subdesenvolupats experimenten un creixement ràpid i recent a causa de la immigració massiva de la població rural.

Creixement urbà desequilibrat

La concentració de l'activitat i l'atracció d'immigrants genera desequilibris territorials (Sao Paulo, Buenos Aires).

Morfologia urbana

Presenten un centre antic (antic centre colonial), un centre comercial i administratiu, zones residencials per a les classes privilegiades i zones marginals amb barraques per als pobres.

5. Problemes de les ciutats actuals

Problemes socials

El preu del sòl determina la distribució de la població, generant contrastos entre rics i pobres, conflictes socials, delinqüència, atur i drogues.

Problemes mediambientals

Problemes de transport, contaminació, abastament i residus.

Ciutats multiculturals

La immigració genera concentració de minories ètniques en espais degradats, famílies nombroses, població flotant i canvis en el paisatge urbà.