Sistema de Seguretat Social a Espanya i Catalunya

Sistema de Seguretat Social

Història

Edat Mitjana: Confraries i societats d’auxili mutu. Aportacions econòmiques que cobrien només els treballadors.

Segle XVIII: Beneficència pública. Ajudes solidàries per malaltia o mort, amb cobertura mínima.

Bismarck (Segle XIX): Primer sistema de Seguretat Social. Protecció obligatòria, gestió pública, finançament per quotes, només per a treballadors industrials.

Roosevelt (1929): Impulsa la llei de la Seguretat Social als Estats Units.

Beveridge: Sistema de Seguretat Social universal i integral per a tothom. Finançament per cotitzacions dels treballadors i l’estat. Prestació independent de la cotització.

La Seguretat Social a Espanya

Adopció del model alemany o continental.

Sistema Sanitari

Conjunt de serveis sanitaris d'institucions públiques i privades.

Sistemes de Seguretat Social

Mesures per cobrir necessitats dels treballadors (atur, incapacitat, maternitat, invalidesa, jubilació).

Segle XIX: Més cobertura, prevenció i promoció de la salut.

1900: Llei d'Accidents de Treball.

1944: Llei de Bases de Sanitat Nacional.

1962: Llei d'Hospitals (organització de la xarxa hospitalària).

1963: Llei de Bases de la Seguretat Social.

1974: Llei General de la Seguretat Social.

1978: ISLUT (Institut Nacional de la Salut). Centralització de la sanitat.

1985: Llei Orgànica de la Sanitat (marc legal i organitzatiu).

1986: Llei General de Sanitat (vigent actualment).

1990: Sistema Nacional de Salut (SNS).

Llei General de Sanitat

• Universal: Afiliació obligatòria.
• Finançament: Pressupostos Generals de l'Estat, cotitzacions i taxes.
• Règims: General (treballadors per compte aliè) i especials (treballadors per compte propi).
• Accions: Assistència sanitària, prestacions econòmiques i serveis socials complementaris.

Àrees Principals

1. Assistència Sanitària: Malaltia, accident, maternitat, recuperació professional.
2. Prestacions Econòmiques: Incapacitat laboral, invalidesa, jubilació, mort, fills a càrrec.
3. Serveis Socials Complementaris: Discapacitats, tercera edat, població marginada.

Entitats Gestores de la Seguretat Social

• INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social): Prestacions econòmiques i assistència sanitària (jubilació, incapacitats, maternitat).
• ISM (Institut Social de la Marina): Prestacions i assistència per a treballadors del mar.
• IMSERSO (Institut de Majors i Serveis Socials): Prestacions per a la tercera edat i col·lectius vulnerables.
• TGSS (Tresoreria General de la Seguretat Social): Gestió de recursos financers i recaptació.

Sistema Nacional de Salut (SNS)

1978: Bases legislatives per a la reorganització dels serveis sanitaris.

1986: Llei General de Sanitat.

Característiques:

• Igualitari i integral.
• Prioritat a la prevenció.
• Descentralització de la gestió.
• Finançament a través de pressupostos, cotitzacions i taxes.

Recursos: Humans, materials i econòmics.

Organització del SNS

• Atenció Primària: Centres d'Atenció Primària (CAP).
• Atenció Especialitzada: Centres d'especialitats i hospitals.

Àrees de Salut

Divisió territorial segons factors geogràfics, demogràfics i socioeconòmics.

Cada àrea inclou regions sanitàries amb un hospital de referència, un gerent i diversos sectors sanitaris.

Competències en Sanitat

• Administració Central: Bases, coordinació, finançament, sanitat exterior, control epidemiològic, productes farmacèutics, professions sanitàries.
• Comunitats Autònomes: Gestió de l'assistència sanitària i ordenació territorial.
• Corporacions Locals: Sanitat ambiental, residus, indústries, serveis, transports, edificis i subministrament de productes.

Sector Privat

• Hospitals, consultoris i clíniques privades.
• Accés: pagament directe, mútues laborals, mútues d'accidents laborals.

Serveis Sanitaris a Catalunya

• ICS (Institut Català de la Salut): Gestió i finançament públics.
• XUP (Xarxa Universal de Proveïdors): Gestió privada i finançament públic.