El sistema sanitari espanyol i la seguretat social

Sistema Sanitari Espanyol

La Seguretat Social

És una assegurança sanitària obligatòria que pretén promocionar el benestar del treballador i de tota la seva família.

Proporciona suport en qüestions relacionades amb la salut, la capacitació, suport financer, i protecció del treballador en cas d’accident, jubilació o mort.

Sistemes de Seguretat Social

Edat mitjana (V a XV) - Confraries, societats de socors mutus

Segle XVIII - Beneficència pública: ajuntaments.

Segle XIX (1833) - Bismarck: primer sistema de seguretat social.

Segle XX - Beveridge: reforma el sistema de Seguretat Social.

La Seguretat Social a Espanya

L’any 1974 es va publicar la Llei General de la Seguretat Social que continua vigent actualment.

Característiques o Principis Fonamentals:

Caràcter universal: Està pensada per tothom.

Afiliació obligatòria: Quan un comença a treballar et donen d’alta com a persona física (ja no depens de ningú), tothom hi ha de pertanyer.

Cotització Obligatòria: Vol dir que tothom hi contribueix, aporta parts dels diners.

Finançament estatal: L’estat aporta diners a través dels pressupostos de l’estat.

Establiment de règims d’inclusió: Hi ha de 2 tipus, el general (90% de la població ) i el règim especial ( autònoms, artistes, cantants…)

S’estableixen contingències: hi ha 2 tipus, contingències comunes( si tens mal de cap… no hi ha influencia de la feina que es fa.) i les professionals ( si està lligada amb la teva professió i et passa algo com a conseqüencia et donen la baixa per contingència professional).

* In Itinere significa l’accident que té el treballador anant a la feina.

Tot Sistema de Seguretat Social ha d’estar basat en 3 aspectes molt bàsics:

Assistència Sanitària: Hi ha 3 tipus:

Sistema liberal: Es paga pel servei. L’estat no fa quasi bé cap aportació al sistema. EUA.

Socialista Comunista: L’estat finança complement el sistema sanitari i ofereix cobertura general i gratuïta. CUBA, COREA DEL NORD, URSS.

Mixtes: ANGLATERRA, FRANÇA, ESPANYA, ALEMANYA. (Bismark i Beveridge)

Prestacions Econòmiques: Pensions per jubilació invalidesa incapacitat temporal (baixes).

Serveis Socials Complementaris: Ajuts que es donen als grups amb major risc d’exclusió.

Entitats Gestores de la Seguretat Social:

Els principals responsables són: El Ministeri d’ocupació i Seguretat Social i el Ministeri de Sanitat, serveis socials i igualtat.

Altres entitats gestores són: INSS, ISM, TGSS, IMSERSO.

INSS: Institut Nacional de la Seguretat Social: S’encarrega de la gestió i l’administració de prestacions econòmiques i del reconeixement del dret a l’assistència sanitària.

IMSERSO: Instituto de Mayores y Servicios Sociales: S’encarrega de la gestió de prestacions complementàries a col·lectius de la tercera edat, discapacitats o en situació marginal.

SEPE: Servei Públic d’Ocupació Estatal: Encarregada de les prestacions per atur.

TGSS: Tresoreria General de la Seguretat Social: Encarregat d’unificar tots els recursos financers. El seu objectiu és realitzar la inscripció d’empreses, afiliació , gestió i control de les cotitzacions, quotes i altres recursos de finançament.