Sistema Sanitari Espanyol: Llei, SNS, Pla de Salut i Gestió Hospitalària

Llei General de Sanitat (1986)

Pretén regular totes les accions que permetin fer efectiu el dret a la protecció de la salut. Permet la creació del Sistema Nacional de Salut.

Canvis Proposats per la Llei de Sanitat

• L'assistència sanitària és un dret universal que abasta tot el territori nacional.
• Accés en condicions d'igualtat.
• Prioritat a la promoció de la salut i prevenció de la malaltia.
• Tots els centres queden reunits en una xarxa única d'ús públic.
• El finançament es basa en la cotització i les taxes dels ciutadans.

Objectius Principals de la Llei de Sanitat

• Atendre la salut de forma integral (física, psíquica, social) reforçant l'atenció primària (de manera pròxima per a tothom).
• Tota la població estigués coberta en condicions d'igualtat (sense cap discriminació).

El Sistema Nacional de Salut (SNS) Actual

Engloba les prestacions i serveis sanitaris d'Espanya. Des de 1989, l'assistència sanitària a Espanya és universal i gratuïta, amb l'excepció del turisme sanitari.

La màxima autoritat és el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, que és el responsable de les principals tasques de gestió i coordinació.

Competències del Govern Central en Sanitat

• Establir les bases de la sanitat pública.
• Legislació i normativa sobre productes farmacèutics.
• Dirigir les actuacions en sanitat exterior.
• Gestionar el finançament del sistema.

El Pla de Salut: Planificació Sanitària

Instrument de planificació que orienta la política sanitària d'un territori d'acord amb les necessitats de salut de la població que hi viu.

Estructura del Pla de Salut (2016-2020)

• Resultat de l'estudi de l'estat de salut de la població.
• Revisió dels objectius del pla anterior i propostes per intentar millorar. A meitat del període s'analitzen i es marquen de nou objectius per al final del projecte.

La Targeta Sanitària Individual (TSI)

Document que identifica i acredita les persones com a assegurades del Servei Català de Salut. Permet accedir als centres i serveis de la xarxa sanitària pública de Catalunya i als que pertanyen al SNS.

Les dades personals de la TSI formen part d'un fitxer automatitzat del CatSalut, de manera que permet reconèixer la condició de persona acreditada, així com el nivell de cobertura associat als ciutadans que hi consten.

A l'anvers de la targeta hi ha, impreses, les dades de la persona acreditada:

• Codi d'identificació personal (CIP): És el conjunt de regles (expressades amb números i lletres) que, de manera individual i unívoca, permet identificar cada persona acreditada del CatSalut.
• Nom i cognoms de la persona titular.
• Nivell de cobertura: Nivell de prestacions sanitàries que assigna el CatSalut a cada persona.

El revers de la targeta incorpora una banda magnètica amb informació codificada d'aquestes dades impreses. Per això, és important conservar-la correctament (sense doblegar-la, ni ratllar-la, ni posar-la en contacte amb imants o damunt d'aparells connectats al corrent elèctric). Caldria portar-la a sobre en qualsevol desplaçament.

Organització Hospitalària i Serveis

Els hospitals s'organitzen en serveis, considerats unitats bàsiques de gestió i funcionament; aquests es poden subdividir en seccions i aquestes, al seu torn, en unitats.

El personal segueix una organització jeràrquica:

• Gerència mèdica: GERENT
• Divisió mèdica: DIRECTOR MÈDIC
• Divisió infermeria: DIRECTOR INFERMERIA
• Divisió de gestió i serveis generals: CAP DE GESTIÓ

El Case Mix: Gestió de Recursos Sanitaris

Case mix: conjunt de casos diferents que s'atenen en un centre sanitari en un determinat període.

Aconseguir dades objectives sobre les característiques del conjunt de pacients que ha atès aquell centre i la despesa de recursos sanitaris que s'han invertit per atendre'ls. De manera que s'obté una dada de despesa sanitària molt més realista que si només es té en compte el nombre de pacients atesos o adscrits per zona territorial.

Aquest sistema mesura diferents paràmetres de l'atenció assistencial per tal d'elaborar un llistat dels casos atesos agrupats per GDR (Grups Relacionats pel Diagnòstic). A cada GDR se li assigna un índex de pes (cost relatiu) que ha implicat atendre aquell tipus de pacient. La finalitat del Case Mix serà, doncs, relacionar i ajustar la demanda de recursos de l'hospital a la seva casuística.

Per tant, un hospital que tingui una casuística de GDR més complexa, significa que tracta pacients que precisen més recursos hospitalaris, però no necessàriament tracta pacients amb pitjor pronòstic.

Paràmetres del Case Mix Complex

Els paràmetres són:

• Gravetat de la malaltia: en funció de l'índex de mortalitat dels pacients.
• Pronòstic: l'evolució probable d'una malaltia que es presenta inicialment.
• Dificultat de tractament: requisits de supervisió contínua, procediments sofisticats o tècnicament difícils, etc.
• Necessitat d'actuació mèdica immediata o amb supervisió continuada.
• Consum de recursos comuns en el diagnòstic i tractament de la malaltia.

Quan es parla d'un «Case Mix complex», es fa referència a un o més aspectes dels anteriors que impliquen augmentar la complexitat clínica. Per exemple: els pacients afectats d'una neoplàsia en fase terminal estan greument malalts i tenen un mal pronòstic, però precisen de pocs recursos hospitalaris més enllà d'unes cures d'infermeria bàsiques. No seria un dels grups de més complexitat.