El Sistema Sanitari a Espanya

Organització Autonòmica

– Les comunitats autònomes exerceixen les seves competències en les següents matèries: planificació sanitària, salut pública i assistència sanitària.

– En cada comunitat autònoma hi ha un servei de salut que integra tots els centres, serveis i establiments sanitaris de la comunitat i de les diputacions, ajuntaments i altres administracions del territori. El responsable del servei de salut és la Conselleria de Sanitat. Aquesta ha d'organitzar i gestionar l'atenció sanitària.

Finançament del Sistema Nacional de Salut

– Les vies de finançament del Sistema Nacional de Salut són:

• Cotitzacions Socials: Aportacions dels treballadors i de les empreses.
• Transferències de l'Estat: A través dels pressupostos generals de l'Estat.
• Aportacions de les comunitats autònomes i de les corporacions locals: A partir de la recaptació que obtenen a través d'impostos, com per exemple, part de l'IRPF, IVA, impostos sobre hidrocarburs, alcohol, tabac... S'estableix un fons de suficiència entre el que cada comunitat autònoma recapta i el que necessita per finançar la seva sanitat.
• Taxes: Per la prestació de determinats serveis.

Despesa Sanitària

– Les dades d'Espanya (2018), situen la despesa sanitària pública, incloent despesa de cures de llarga durada, en 75.435,40 milions d'euros, això suposa un 15,14% de la despesa total del país.

– Com a percentatge del PIB, la despesa sanitària pública a Espanya és del 6,24% i suposa una despesa pública per habitant de 1.617 euros (PPA ES 2.446, UE 2.773). La despesa sanitària total (pública, privada, concertada, europea) representa un 9,2% del PIB (UE 9,0%. AL 11,2% FR 11,1% HO 10,70%).

– Els països de la Unió Europea (UE-27) gasten de mitjana 9,0% del PIB, amb un rang que va des del 12% del PIB de Països Baixos, Alemanya o França fins al 6% del PIB d'Estònia o Romania.

– Des d'una dimensió funcional de la despesa sanitària pública (2017), els serveis hospitalaris i especialitzats són els que representen una mica més de la meitat de la despesa (56,0% i 38.588 milions d'euros), seguits per la prestació farmacèutica, 19,4% (13.380 milions d'euros) i els serveis d'atenció primària de salut amb 15,5% (10.651 milions d'euros).

La Sanitat Privada a Espanya

– La Llei General de Sanitat, en el seu títol IV (de les activitats sanitàries privades), reconeix el dret a l'exercici lliure dels professionals sanitaris, la llibertat d'empresa en el sector sanitari i la possibilitat que les administracions públiques sanitàries estableixin concerts amb empreses privades per a la prestació de determinats serveis sanitaris. En els concerts es fixen els drets i obligacions de cada part.

– L'administració sanitària ha de facilitar la lliure activitat de les associacions d'usuaris de la sanitat, de les entitats sense ànim de lucre i de les cooperatives de tipus sanitari, i ha de propiciar la seva actuació coordinada amb el sistema sanitari públic.

– Al mercat sanitari privat cal destacar els següents tipus d'organitzacions:

Mutualitats Públiques de Funcionaris

– Tenen convenis amb empreses privades d'assegurances per oferir assistència sanitària.

– Posseeixen convenis amb entitats administratives com l'Institut Nacional de la Seguretat Social i la Tresoreria de la Seguretat Social.

– Són les següents: MUFACE (Mutualitat General de Funcionaris Civils de l'Estat), MUGEJU (Mutualitat General de Justícia) i ISFAS (Institut Social de les Forces Armades).

Mútues d'Accidents de Treball i Malalties Professionals

– Entitats autoritzades pel Ministeri de Treball i Assumptes Socials per col·laborar en:

• La gestió de contingències d'accidents de treball i malalties professionals, amb les seves prestacions assistencials i econòmiques.
• La gestió de la prestació econòmica d'incapacitat temporal derivada de contingències comunes.
• La resta d'activitats, prestacions i serveis de Seguretat Social que els siguin atribuïts legalment.

– El seu ús és voluntari. L'empresari pot formalitzar la cobertura d'accidents de treball amb una entitat gestora de la Seguretat Social o associar-se a una mútua.

– En l'actualitat existeixen a Espanya 20 mútues d'accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social; algunes són: Asepeyo, Cesma, Mútua Universal...

Empreses Col·laboradores de la Seguretat Social

– Són empreses que col·laboren voluntàriament amb la Seguretat Social en la gestió de l'assistència sanitària dels seus treballadors, en comptar amb instal·lacions pròpies.

Entitats de Segur Lliure

– Cobreixen l'assistència sanitària de les persones que han subscrit amb elles una pòlissa o que, en pertànyer a una mutualitat de funcionaris, trien rebre l'assistència sanitària d'aquesta manera. Les principals companyies d'assegurances de salut són: Fiact, Sanitas, DKV, Adeslas, Asisa i Mapfre.