Sistema Sanitari Català: Recursos i Nivells d'Atenció

Sistema sanitari català

SSC: Conjunt de recursos sanitaris d'una comunitat i la manera com s'organitzen amb la finalitat d'atendre els problemes de salut de la població. És un sistema MIXT (privats i públics)

C. públics: Finançats per l'administració amb els impostos

C. privats: C. privats que tenen acords amb l'administració pels quals aquesta paga perquè atenguin els pacients del sis. public

Nivells d'atenció sanitària

Atenció primària: Primer nivell d'accés del ciutadà a l'assistència sanitària. AP ha de ser el primer punt de contacte dels ciutadans amb el SS.

Àrees bàsiques de salut (ABS), Centre d'atenció primària (CAP), Equip d'atenció primària (EAP), Atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR), Centre d'urgència d'atenció primària (CUAP)

Atenció especialitzada: Segon nivell d'atenció s'ocupa dels motius de consulta més greus i complexos i que necessiten coneixements més profunds de l'especialitat i recursos tècnics superiors.

Hospitals bàsics: Atenen els requeriments habituals de la població amb patologies que no requereixen un grau d'especialització important

Hospitals de referència: Atenen tots els problemes de salut tret dels que requereixen recursos tecnològics d'alt nivell o atenció especialitzada

Hospitals d'alta tecnologia: disposen de les anomenades supra especialitats i noves tecnologies diagnòsticoterapèutiques.

Els hospitals ofereixen els serveis següents: Internament de malalts aguts, Consultes externes, Urgències i hospitalització de dia, intervencions quirúrgiques amb ingrés o sense i proves diagnòstiques.

L'accés al sistema sanitari: Hem d'identificar-se amb la targeta sanitària individual (TSI)

Diferència entre URGENCIA i EMERGÈNCIA: urgències (NO posen en perill la vida de la persona 061) Emergències (la vida de la persona està en perill 112)

Equips d'emergència a CAT: SEM (sistema d'emergències Mèdiques) Empresa pública encarregada de gestionar i respondre les demandes d'atenció urgència i emergència sanitària. - 2 àmbits: Centre coordinador i Els recursos mòbils (ambulàncies, helicopters...)

Unitats de suport vital avançat (SVA T) m+i+tts, i+2 TTS. Unitats suport bàsic (SVB) 2 tts, Helicòpter medicalitzat (SVA A) M+i+p. Vehicles d'intervenció ràpida (VIR) m+tts

Primers auxilis: Conjunt de mesures sanitàries urgents que s'han d'adoptar per ajudar una persona que hagi patit un accident o una malaltia sobtada.

Després de valorar l'estat de la víctima donarem algun de 3 nivells d'atenció urgent:

Primer nivell: D'atenció de personal no sanitari. Segon nivell: D'atenció sanitària professional duta a terme pels equips d'emergències. Tercer nivell: Personal sanitari especialitzat ja al centre hospitalari.

Marc Legal i Ètic

Obligació d'actuar: Obligació legal d'atendre a totes aquelles persones que ho necessitin. És per aquest motiu que la llei penalitza a aquelles persones que no ajuden a qui es trobi en una situació greu (multa de 3 a 12 mesos)

Consentiment de la víctima: És obligatori demanar permís a la persona que ha patit un accident abans de manipular-la o tocar-la sobretot si la nostra actuació pot causar lesions o per agreujar més les que ja té. La víctima que denega l'auxili ha de ser major d'edat i estar en plena possessió de les seves facultats mentals.

Prevenció en primers auxilis: És el conjunt de mesures destinades a evitar l'aparició de mesures que estan destinades a evitar l'aparició incidents o minimitzar les conseqüències.

Nivells de prevenció: P. primària: Inclou totes les accions destinades a evitar que es produeixin els accidents com ara l'adaptació d'hàbits de treball prudents, etc. P. secundària: Te com objectiu agilitzar l'arribada ràpida d'auxili si es produeix l'accident per exemple la trucada al 112. P. terciària: La seva finalitat és reduir o anul·lar les conseqüències d'un accident que hagi tingut lloc.

Avaluació de l'estat de la víctima

Fisiologia bàsica: estat de la víctima (conscient o funció neurològica, funció respiratòria, funció circulatoria)

Funció neurològica: integra totes les funcions de regulació de l'organisme i coordinació de les diferents accions.

*Sistema nerviós n'és el responsable, cada centre nerviós és responsable de diferents activitats, la lesió d'alguna àrea pot afectar la visió, la mobilitat, la parla, etc

Funció respiratòria: La respiració és un procés complex pel qual l'O2 de l'aire ambiental arriba a cada una de les nostres cèl·lules i després de ser utilitzat per obtenir energia en forma de CO2. Està format per:

les vies respiratòries: fosses nasals i la boca, faringe, laringe, tràquea i els bronquis.

els pulmons, formats pels alvèols.

Té dues fases: Respiració externa (en la qual l'oxigen passa del medi ambient a la sang a través de l'aparell respiratori - ventilació pulmonar e intercanvi de gasos-) Respiració interna (en la qual l'intercanvi de gasos es produeix entre la sang i les cèl·lules del cos.

Funció circulatoria: transporta la sang per tot l'organisme. En aquest recorregut, distribueix l'oxigen i els nutrients que necessiten les cèl·lules i recull les substàncies de rebuig que aquestes generen.

la sang circula per tot arreu per portar l'oxigen a totes les cèl·lules de l'organisme i emportar-se el diòxid de carboni produït en la respiració cel·lular.

el sistema circulatori està format per: la sang, vasos sanguinis, artèries venes i capil·lars.

El cicle cardíac: disposa d'un sistema de generació i difusió d'impulsos nerviosos mitjançant el múscul cardíac, el ritme de generació d'impulsos s'adapta a les necessitats del cos gràcies al sistema nerviós i la fibril·lació ventricular és un trastorn del sistema elèctric del cor.

LA VALORACIÓ PRIMÀRIA: La funció neurològica, la respiració i la circulació.

Estat de consciència: Capacitat que tenen les persones de rebre i avaluar la informació sobre si mateixos i sobre l'entorn.

A-el pacient està alerta. V- el pacient respon a l'estimulació verbal.-D el pacient respon davant el dolor. N- el pacient no respon.

Prioritats d'actuació amb moltes víctimes: El triatge és el procediment destinat a obtenir una classificació de les víctimes en unes determinades categories en funció del pronòstic vital per aquesta manera poder prioritzar l'atenció i el tractament. És ràpid, complet, precís i segur.