El sistema sanitari i l'atenció d'emergències

El sistema sanitari i l'atenció d'emergències

El sistema sanitari és el conjunt de recursos sanitaris que disposa una comunitat per atendre els problemes de salut de la població.

El SNS és un sistema descentralitzat:

• Els serveis de salut que presta l'Administració de l'Estat.
• Els serveis de salut de les comunitats autònomes:
  • Prestacions de la cartera de serveis sanitaris.
  • Xarxa de centres, serveis i establiments sanitaris.

Universalitat de l'atenció sanitària.

Els nivells d'atenció sanitària

L'atenció primària:

• Accés de les persones al sistema sanitari.
• Atén els serveis sanitaris bàsics.
• Es presta en els centres de salut o consultoris locals.
• És atesa per l'equip d'atenció primària.
• En l'atenció primària s'atén prop del 85% dels motius de consulta.

L'atenció secundària:

• Atén els problemes de salut més greus o complexos.
• S'accedeix:
  • Per derivació des de l'atenció primària.
  • Des dels serveis d'urgències hospitalàries.
• Modalitats:
  • Atenció especialitzada ambulatoria.
  • Hospitalització en règim d'ingrés.
  • Atenció en hospitals de dia.
  • Intervencions quirúrgiques sense ingrés.
  • Proves diagnòstiques.
  • Altres serveis de la cartera de la comunitat autònoma.

L'accés al sistema sanitari

Via ordinària:

• Atenció primària mitjançant visita programada.

Urgències:

• Si no està en perill la vida de la persona:
  • Centre de salut o centres d'atenció continuada.
  • Telèfon d'urgències sanitàries (061).
  • Serveis d'urgències dels hospitals.

Emergències:

• Si la vida de la persona està en perill:
  • Trucada al 112.
  • Servei d'urgències de l'hospital.

(L'accés al sistema sanitari requereix de la identificació mitjançant targeta sanitària individual (TSI)).

Els serveis d'emergències

Són els dispositius encarregats d'atendre les demandes d'assistència sanitària d'emergència fora dels establiments hospitalaris.

• Formen part integral del sistema públic de salut.
• Cada comunitat autònoma estableix el seu propi model de gestió.
• La sol·licitud d'assistència es rep a través del telèfon únic d'emergències 112.
• Organització del model:
  • Centre coordinador.
  • Recursos mòbils.
  • Xarxa hospitalària.

Protocol d'atenció en els serveis d'emergències

1. Detecció de l'emergència.
2. Avaluació de les necessitats d'atenció.
3. Assignació de recursos.
4. Desplaçament fins al lloc del sinistre.
5. Transport sanitari.
6. Transferència del centre hospitalari.

Atenció sanitària i primers auxilis

Són les conductes d'ajuda i cures inicials que es proporcionen a persones que han sofert lesions o malaltia sobtada.

• Ho presta personal no sanitari en el lloc del succés.
• Objectius:
  • Preservar la vida de la víctima.
  • Alleujar el seu sofriment.
  • Prevenir l'aparició de més danys.
  • Promoure la seva recuperació.

Primer nivell:

• Primers auxilis.
• Té tres possibles finals:
  • Problemes lleus que se solucionen.
  • Problemes no greus que requereixen atenció addicional:
    • Trasllat de la víctima al centre sanitari.
    • Trucada al 061.
  • Problemes que amenacin la vida de la víctima. Trucada al 112.

Segon nivell:

• Requereix atenció sanitària professional pels equips d'emergències.

Tercer nivell:

• Requereix atenció sanitària professional en el centre hospitalari.

El marc legal i ètic de la prestació dels primers auxilis

L'obligació ètica i legal d'actuar:

• Deure ètic d'ajudar a qui ho necessiti.
• Obligació legal d'atendre a les persones que ho necessiten o demanar auxili.

La necessitat d'obtenir el consentiment:

• Sempre que:
  • La persona sigui major d'edat.
  • Estigui en plena possessió de les seves facultats mentals.
  • Manifesti el seu rebuig de manera evident.

La responsabilitat legal de les actuacions:

• Responsabilitat en funció dels coneixements.
• No assumir riscos.

Fases en la prestació de primers auxilis

Protegir:

• Prioritzar les mesures de protecció pròpia:
  • Analitzar l'entorn.
  • Valorar els possibles riscos.
  • Prendre les mesures adequades per evitar-los.
  • Treballar en un entorn segur i evitar les infeccions.
• Protegir a la víctima:
  • Si es troba en una zona perillosa, portar-la a una zona segura.
  • Si no cal moure-la es podrà senyalitzar la zona.
• Protegir a altres persones.

Alertar:

• On trucar? Al 112 o a través de l'aplicació My112.
• Quina informació cal donar?
  • Què? La descripció del succés.
  • Quan? L'hora en què ha succeït o s'ha detectat.
  • On? L'adreça o localització.
  • Qui? Característiques de la víctima o víctimes.
  • Com? Informació sobre el succés.

Com cal donar la informació?

• Amb calma i tranquil·litat.
• Amb precisió a les preguntes que et formulin. (Una informació precisa facilitarà que l'ajuda arribi amb rapidesa i amb els mitjans adequats)

Socórrer:

• Mantenir la calma i tranquil·litzar a les víctimes.
• Realitzar una avaluació del seu estat.
• Prestar les atencions necessàries.
• Deixar a la persona en una posició còmoda i segura.

La prevenció en primers auxilis

La prevenció és el conjunt de les mesures destinades a evitar l'aparició d'accidents o minimitzar les seves conseqüències en cas que s'hagin produït.

• Prevenció primària: evitar que es produeixin accidents.
• Prevenció secundària: protegir en cas que es produeixi l'accident.
• Prevenció terciària: anul·lar o reduir les conseqüències mitjançant la intervenció.

La farmaciola d'urgències

És un petit armari on es guarden els utensilis i els medicaments per atendre les urgències sanitàries senzilles que és més probable que es puguin donar en un entorn determinat.

• Assortiment de la farmaciola segons:
  • La proximitat i l'accessibilitat de l'atenció sanitària professional.
  • Les urgències que s'espera atendre.
  • Els coneixements de socorrisme d'els qui hagin d'usar-ho.
• El material de la farmaciola ha d'estar ordenat i en bon estat.