Sistema Respiratori, Sanitari i Farmaciola: Guia Completa
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,75 KB
Procés Respiratori
Amb la inspiració captem l'O2. És més adequat captar-lo respirant pel nas, ja que l'aire s'escalfa, s'humidifica i es filtra, a diferència de quan inhalem per la boca.
Seguidament, l'aire passa per la faringe, la laringe i la tràquea. Aquesta última es divideix en dos, donant lloc al bronqui dret i a l'esquerre.
Els bronquis es divideixen en bronquíols. Els bronquíols estan formats pels sacs alveolars, compostos pels alvèols. Els alvèols estan recoberts de capil·lars sanguinis, i és el lloc on es produeix l'intercanvi de gasos.
Arribats a aquest punt, l'oxigen ambiental és expulsat a l'interior de la vena pulmonar (respectivament dreta i esquerra, una per cada pulmó, que s'unifiquen en una).
La vena pulmonar aboca la sang rica en oxigen dins de l'aurícula esquerra (AE) en diàstole auricular (relaxació), amb la vàlvula mitral tancada.
L'aurícula esquerra (AE) expulsa la sang (sístole auricular/contracció) cap al ventricle esquerre (VE) en diàstole (relaxació). En aquest moment, la vàlvula mitral s'obre i la vàlvula aòrtica roman tancada.
Un cop el ventricle esquerre (VE) està completament ple de sang rica en O2, es contreu en la sístole ventricular i expulsa la sang per l'artèria aorta. En aquest moment, la vàlvula mitral es tanca i la vàlvula aòrtica s'obre.
La sang oxigenada viatja a través de l'artèria aorta per tot el cos. L'artèria aorta es ramifica en artèries més petites, arribant a tots els teixits i cèl·lules del nostre cos.
Les cèl·lules capten l'oxigen, juntament amb la glucosa, per aconseguir energia (ATP). Així mateix, la cèl·lula expulsa CO2 i aigua.
El diòxid de carboni expulsat és recollit per diferents venes que van a desembocar a la vena cava (superior i inferior).
La vena cava aboca la sang rica en diòxid de carboni a l'aurícula dreta (AD) en diàstole auricular, amb la vàlvula tricúspide tancada.
Un cop l'aurícula dreta està plena de sang rica en CO2, aquesta es contreu (sístole) i s'obre la vàlvula tricúspide, abocant la sang al ventricle dret (VD), que es troba en diàstole ventricular amb la vàlvula pulmonar tancada.
Seguidament, el ventricle dret (VD) es contreu (sístole), la vàlvula pulmonar s'obre i la vàlvula tricúspide es tanca; la sang rica en diòxid de carboni és expulsada per l'artèria pulmonar (es bifurca en dreta i esquerra) i es dirigeix cap als pulmons, concretament als alvèols, per realitzar l'intercanvi de gasos.
La sang rica en diòxid de carboni és expulsada als alvèols i aquest es dirigeix als bronquíols, bronquis, tràquea, laringe, faringe, boca/nas i, finalment, es produeix l'expiració.
El Sistema Sanitari
El sistema sanitari es defineix com el conjunt de recursos i serveis (públics i privats) de què disposa un país per atendre les necessitats de salut de la població.
El sistema d'emergència és un servei integrat per un equip de professionals (metges, infermers, teleoperadors de demanda, gestors de recursos i tècnics de transport sanitari).
Objectiu
Donar resposta assistencial a les urgències i emergències sanitàries extrahospitalàries de forma ràpida, eficient i amb el màxim nivell de qualitat, 24 hores / 365 dies.
Trucar al telèfon 112 és la manera més senzilla i ràpida que té qualsevol ciutadà d'informar d'una emergència a tots els organismes que formen part del sistema de seguretat i emergències de Catalunya.
El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM)
El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) és l'empresa pública de la Generalitat que s'encarrega de la prestació de serveis sanitaris per tal de donar resposta a les situacions d'urgència i emergència prehospitalària, així com donar informació i consell sanitari, tant en situacions ordinàries com extraordinàries.
El procés assistencial SEM es desenvolupa en 2 àmbits:
Primers Auxilis
Assistència immediata que es dona a una víctima al lloc de l'accident per persones no professionals fins a l'arribada dels equips sanitaris.
El PAS és l'acrònim de la seqüència protegir, avisar i socórrer. Seguir aquesta conducta d'actuació permetrà no agreujar la situació i contribuirà a fer que la persona accidentada pugui ser atesa en les millors condicions possibles.
La Farmaciola
Una farmaciola pot ser qualsevol dispositiu, com per exemple: una caixa, maleta, armari, etc., que contingui el material sanitari i medicaments necessaris per atendre símptomes i signes lleus. És imprescindible que la farmaciola i tot el material que conté estigui ben identificat.
Característiques
- Material resistent, opac i impermeable
- Fàcil de transportar
- Lloc visible i de fàcil accés
- Persona encarregada de la seva revisió periòdica i reposició
Funció Respiratòria
Permet obtenir O2 de l'aire ambiental, amb la finalitat que les cèl·lules del nostre organisme l'utilitzin i puguin eliminar el CO2.
Sistema Respiratori
Format per:
- Vies respiratòries: Condueixen l'oxigen des de les fosses nasals fins als bronquíols.
- Pulmons: Òrgans que allotgen els alvèols. En el seu interior es produeix l'intercanvi de gasos.
- Músculs respiratoris: Diafragma i músculs intercostals. Realitzen els moviments de la caixa toràcica.
Com funciona la respiració?
vVENTILACIÓ | Fase mècanica de la respiració. Consta de 2 moviments:- Inspiració: La pressió a l’interior de la caixa toràcica és inferior que la pressió atmosfèrica, per la qual cosa entra l’aire als pulmons.- Expiració: Disminueix el diàmetre de la caixa toràcica i augmenta la pressió en el seu interior, produint la sortida de l’aire al exterior INTERCANVI DE GASOS | Intercanvi entre els capil·lars i els alvèols: RESPIRACIÓ EXTERNA.Intercanvi entre la sang i les cèl·lules: RESPIRACIÓ INTERNA DISTRIBUCIÓ DELS GASOS | L’oxigen i el CO2 són transportats pel nostre organisme gràcies a la sang. Tant l’O2 com el CO2 s’uneixen a l’hemoglobina (proteïna) dels glòbuls vermell.El tronc encefàlic controla tant el ritme com la profunditat dels moviments respiratoris, perquè s’adeqüi a les necessitats de cada persona i de cada moment febrícula de Tº: 37 -37,9 Hipertèrmia Tº: 39-40 Hipertèrmia alta Tº: 40 - 41febre, hipertèrmia lleu, pirèxia Tº: 38-39Hipotèrmia Tº: menor de 35 Hipotèrmia greuTº: menor o igual a 32Normal: 60-80 bpm Taquicàrdia: > 100bpm Bradicàrdia: