El Sistema Respiratori: Estructura, Funció i Mecanismes
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,9 KB
Anatomia del Sistema Respiratori
Funció Principal
La funció principal del sistema respiratori és subministrar oxigen a l'organisme i eliminar el diòxid de carboni (CO₂).
Components de les Vies Aèries
Vies Aèries Superiors
Inclouen:
- Fosses nasals
- Cavitat nasal
- Faringe
- Laringe
Vies Aèries Inferiors
Inclouen:
- Tràquea
- Bronquis
- Bronquíols
- Pulmons
- Sacs alveolars i alvèols
- Pleura
- Diafragma
Nas i Fosses Nasals
El nas és la part que comunica amb l’exterior. Les fosses nasals filtren, escalfen i humitegen l'aire abans que aquest entri als pulmons.
La part interna es divideix en dues fosses nasals. Els quatre sinus nasals (frontal, maxil·lar, etmoidal i esfenoidal) estan coberts de teixit epitelial que filtra les partícules de l’aire inspirat.
Funcions del Nas i les Fosses Nasals
- Sentit de l'olfacte i de la fonació.
- Eliminar la pols i els organismes infecciosos.
- Condicionar l’aire inspirat controlant la temperatura i la humitat.
Faringe
És un conducte comú per on passa l'aire cap a la laringe i els pulmons, i per on passen els aliments i begudes cap a l'esòfag. També compleix una funció en la parla.
Es divideix en:
- Nasofaringe
- Orofarigne
- Laringofarigne (on connecta amb l'epiglotis per donar pas a la laringe)
Laringe
Conté les cordes vocals, responsables de l’emissió dels sons. S'utilitza per respirar, empassar i parlar.
Tràquea
La seva funció és traslladar l'aire durant la respiració.
Bronquis i Bronquíols
Els bronquis porten l'aire als pulmons. N’hi ha dos: el dret i l'esquerre. El punt d'inserció s’anomena hili.
Els bronquis es divideixen en bronquíols i aquests acabaran formant els sacs alveolars, que estan formats per un conjunt d’alvèols.
Alvèols
Són les estructures on es produeix l'intercanvi gasós.
Pleura
La pleura es troba a la cavitat toràcica, envoltant els pulmons.
Es divideix en tres parts:
- Pleura parietal (capa més externa)
- Pleura visceral (capa més interna)
- Cavitat pleural (conté líquid pleural)
Pulmons
La funció dels pulmons és obtenir oxigen de l'aire que entra al cos i eliminar el diòxid de carboni.
- El pulmó esquerre té dos lòbuls.
- El pulmó dret té tres lòbuls.
Els pulmons estan separats pel mediastí.
Diafragma i Músculs Respiratoris
Són essencials per a la ventilació (inspiració i expiració).
El diafragma és el múscul principal que separa l’abdomen i el tòrax. Se situa sota dels pulmons i té forma de cúpula.
Fisiologia Respiratòria
Ventilació (Inspiració i Expiració)
La ventilació és l'entrada i sortida de l'aire als pulmons, regulada per la pressió.
- Inspiració: Els músculs intercostals i el diafragma es contrauen, permetent que l'aire entri als pulmons.
- Expiració: Els músculs es relaxen, fent que els gasos surtin.
Aquest procés transporta l'aire de l'exterior cap als pulmons i expulsa el CO₂ des dels pulmons fins a l'exterior.
Intercanvi de Gasos
L'intercanvi de gasos té lloc principalment als alvèols i consta de dues etapes:
- Oxigen: En inhalar, l'oxigen de l'aire passa per les parets dels alvèols cap als capil·lars i s'incorpora a la sang.
- Diòxid de carboni: El CO₂ s'exhala des dels capil·lars venosos cap als alvèols per ser expulsat.
Així, l'oxigen que entra als alvèols passa als capil·lars arterials i el CO₂ dels capil·lars venosos passa als alvèols.
Transport de Gasos a la Sang
- Transport d'O₂: L'oxigen pot ser lliure o unit a l'hemoglobina (anomenada oxihemoglobina). Es transporta des dels pulmons cap a les cèl·lules.
- Transport de CO₂: El diòxid de carboni unit a l'hemoglobina s'anomena carboxihemoglobina. Es transporta des de les cèl·lules cap als pulmons per a la seva eliminació.
Control de la Respiració
El sistema nerviós central ajusta de manera automàtica la freqüència i el ritme respiratori. Els centres nerviosos respiratoris es troben al bulb raquidi.
Respiració Cel·lular
És la reacció química que es produeix a totes les cèl·lules del cos. L'oxigen que arriba mitjançant l'oxihemoglobina s'uneix a la glucosa, produint una combustió que allibera l'energia necessària perquè l'organisme funcioni. Aquesta combustió genera residus d'aigua i CO₂.