El Sistema Polític de Cánovas i la Restauració

L'arribada de l'internacionalisme obrer a Espanya

1868: Aquestes idees arriben a Espanya. Giuseppe Fanelli crea el primer nucli internacionalista, amb idees anarquistes.

1869: Es creen les primeres associacions obreres a Espanya.

1870: Se celebra el Primer Congrés de la Federació Regional Espanyola de l'AIT.

1872: Es funda la nova Federació Madrilenya, de caràcter marxista, enfront de l'orientació bakunista primitiva que predominava.

1874: El nou règim de la Restauració declara il·legal l'AIT.

La Restauració Borbònica

L'inici del nou règim polític

1 de desembre de 1874: Alfons XII fa públic des de Gran Bretanya el Manifest de Sandhurst, on es posa a disposició d'Espanya.

29 de desembre de 1874: El pronunciament de Sagunt, dirigit per Martínez Campos, accelera la proclamació del rei Alfons XII. Es restaura la monarquia, promoguda pels polítics conservadors.

El nou règim polític va ser dissenyat per Cánovas del Castillo amb l'objectiu de superar els problemes de la monarquia d'Isabel II. No es tractava d'un sistema democràtic, ja que inicialment no reconeixia el sufragi universal masculí.

El sistema del torn dinàstic

Es va establir un sistema bipartidista basat en el torn dinàstic, on dos grans partits s'alternaven en el poder de manera pacífica.

La Constitució del 1876

La Constitució de 1876 tenia un caràcter conservador però amb certa flexibilitat per no provocar enfrontaments entre els dos partits dinàstics. Els seus elements principals eren:

• Declaració de drets i llibertats (restringits posteriorment).
• Divisió de poders basada en la sobirania compartida entre el Rei i les Corts.
• Corts bicamerals (Senat i Congrés).
• Vot censatari (limitat als més rics).
• Caràcter centralista de l'Estat.

La pacificació del país

El final de les guerres carlina i cubana va afavorir l'estabilitat del règim.

• Guerra Carlina: El 1875, l'exèrcit liberal derrota els carlins a Catalunya, País Valencià i Aragó. El 1876, els derrota a Navarra i el País Basc. La guerra acaba quan el pretendent Carles VII se'n va exiliat a França i s'aboleix el règim foral basc. El 1878 s'estableixen els concerts econòmics, mitjançant els quals les províncies basques pagarien anualment una quantitat a l'Estat.
• Guerra de Cuba: Es posa fi a la Guerra dels Deu Anys (1868-1878) amb la signatura del Conveni de Zanjón, que incloïa l'abolició de l'esclavitud i promeses de reformes polítiques. L'incompliment d'aquests acords va provocar la Guerra Chiquita (1879).

El sistema bipartidista de Cánovas

Cánovas va concebre un sistema bipartidista amb dos partits principals:

• Partit Liberal-Conservador: Creat i liderat per Cánovas, aglutinava els sectors més conservadors.
• Partit Liberal-Fusionista: Creat i liderat per Sagasta, tenia un programa progressista adaptat al sistema de Cánovas.

Eren partits de líders polítics amb els seus òrgans de premsa i les seves clienteles. Les seves missions eren mantenir unides les faccions internes i defensar la monarquia, la Constitució i la propietat privada.

L'alternança estava garantida, ja que quan un partit patia desgast, el rei suggeria un nou govern a l'altre partit. Aquest sistema impedia que els partits aliens al règim (republicans, socialistes, carlins) poguessin assolir el poder. Entre 1876 i 1898, els conservadors van guanyar sis eleccions i els liberals, quatre. El 1898 va esclatar la primera gran crisi del sistema.

Les etapes del torn dinàstic

1875-1881: Primera etapa de govern conservador.

1881: Sagasta forma el primer govern liberal.

Pacte del Pardo (1885): Acord entre liberals i conservadors per donar suport a la regència de Maria Cristina d'Habsburg i garantir l'estabilitat del règim.

1885-1890: Nova etapa de govern liberal, coneguda com el "Parlament Llarg", on es va regular la llibertat de premsa, d'expressió i associació. Es van aprovar la Llei d'Associacions, la Llei del Jurat, un nou Codi Civil i, finalment, el sufragi universal masculí (1890).

La forta dependència de la personalitat dels líders en els partits va provocar dissidències i descomposicions progressives del sistema.

Els partits dinàstics a Catalunya

• Conservadors catalans: S'agrupen en la Lliga de l'Ordre Social, amb figures com Duran i Bas, Ferrer i Vidal, Girona i Mañé. Eren el sector més catòlic i s'oposaven a la tolerància de cultes i al reformisme liberal. Es van enfrontar amb Cánovas per la seva política centralista, defensant la vigència del dret civil català.
• Liberals catalans: Formats per antics progressistes i alguns demòcrates, amb líders com Víctor Balaguer i Francesc Rius i Taulet. Defensaven un reformisme que augmentés les llibertats individuals, restés influència a l'Església i implantés el sufragi universal.

Les forces d'oposició al sistema

La Restauració va marginar de l'activitat política els carlins, socialistes i republicans.

El republicanisme

El republicanisme va patir la repressió dels primers anys de la Restauració. Els partits republicans tenien quatre punts en comú: la república com a forma d'estat, reformes socials, fe en el progrés científic i educatiu, i la separació entre l'Església i l'Estat. Estava dividit en:

• Partit Republicà Possibilista: Dirigit per Emilio Castelar, es va acabar integrant al Partit Liberal de Sagasta.
• Partit Republicà Progressista: Liderat per Ruiz Zorrilla, confiava en una insurrecció de l'exèrcit per arribar al poder.
• Partit Republicà Centralista: Amb Nicolás Salmerón com a líder.
• Partit Republicà Federal: Era el partit amb més força, liderat per Francesc Pi i Maragall.