Sistema òsse i articular

La caixa toràcica està formada per les costelles i l'estern, i crea una armadura de protecció per als òrgans vitals.

Ossos de les extremitats superiors

Hi ha 4 regions: la cintura escapular, el braç, l'avantbraç i la mà.

Ossos de les extremitats inferiors

Hi ha 4 regions: pelvis, cuixa, cama i peu.

Pelvis femenina i masculina

La pelvis de la dona és més fina i lleugera, amb una obertura més gran i circular (en comparació amb la forma de cor de la pelvis masculina). El sacre és més petit i ample, el còccix és més flexible i els seients de la bicicleta són més amples.

Articulacions

Les articulacions són elements d'unió de dos o més ossos entre si. La seva funció és mantenir junts els ossos de l'esquelet, proporcionant-los fermesa i mobilitat. Hi ha diferents tipus d'articulacions:

• Fixes/sinartrosis: són fibroses i no permeten cap moviment (com la unió distal entre el cúbit i el radi).
• Semimòbils/amfiartrosis: són cartilaginoses i permeten un lleuger moviment (com les unions entre les vèrtebres o la símfisi púbica, entre els ossos del pubis).
• Mòbils/diartrosis: permeten moviments amplis d'un os respecte a un altre amb poca fricció i desgast (com el genoll o el colze). Les parts de les diartrosis es troben en una cavitat sinovial que els protegeix.

Elements complementaris

Els elements complementaris són de teixit fibrocartilaginós i estan presents en algunes articulacions entre els ossos i units a la càpsula. Hi ha 3 tipus diferents:

• Meniscos: formen una forma semicircular i omplen els espais entre dues superfícies articulars (com a l'articulació del genoll, entre la tíbia i el fèmur).
• Rodets: són anells situats al caire de les cavitats articulars (com a l'articulació de l'espatlla). Proporcionen més estabilitat i dificulten les luxacions.
• Discos: són plaquetes completes que divideixen la cavitat articular en dues (com a l'articulació entre l'os temporal i la mandíbula).

Tipus de diartrosis

• Enartrosis (esfera-cavitat): un cap rodo s'articula en una concavitat també esfèrica a l'altre (com a l'articulació de l'espatlla o el maluc).
• Troclea (frontissa): la superfície cilíndrica convexa d'un os encaixa en la còncava (com a l'articulació del colze, genoll o art de les dits).
• Trocoide (pivot): el cap arrodonit d'un os s'allotja en una cavitat en la qual pot rotar en un únic pla (com a l'articulació entre les dues primeres vèrtebres, l'atles, que sosté el crani i l'axis).
• Condília (el·lipsoidal): l'extrem d'un os ovoide es mou en una cavitat el·líptica (com a les articulacions dels dits). No rota, només es pot moure endavant i enrere.
• Encaix reciproc (sella): cada superfície articular té una cavitat còncava i una altra convexa (com entre el primer metacarpià i el trapezi del carpi). Es pot moure endavant, enrere i costat a costat (però amb poca extensió).
• Atrodia, plana o lliscant: unió articular plana (com entre l'estern i les costelles o entre els ossos del carpi i del turmell).

Músculs

Els músculs són òrgans que es contrauen i mouen el cos o part d'aquest. També proporcionen estabilitat articular, protegeixen i subjecten els òrgans interns, mantenen la postura, proporcionen el sentit de la postura, generen calor corporal i estimulen els vasos limfàtics i sanguinis. Un grup muscular inclou tot el conjunt de músculs que participen en un mateix moviment en una mateixa articulació. Per exemple, per a la flexió del colze intervenen el bíceps braquial, el braquial anterior i el supinador. El teixit muscular està format per cèl·lules especialitzades (fibres musculars o miòcits) que, en contraure's, mouen parts del cos.