Sistema nerviós: encèfal, funcions, patologies i percepció

Sistema perifèric i encèfal

Sistema perifèric: xarxa de nervis i ganglis situats fora de les proteccions òssies del crani i de la columna vertebral. Fa possible la transmissió d'informacions des dels sentits al cervell (nervis sensitius) i la resposta als músculs, òrgans i glàndules a través dels nervis motors.

Anatomia i funcions de l'encèfal

Des d'una perspectiva anatòmica, s'acostuma a parlar d'encèfal i no pas únicament de cervell; el terme cervell es reserva per a una part de l'encèfal (prosencèfal).

Estructures principals de l'encèfal

L'encèfal té tres grans estructures:

• Rombencèfal: format pel bulb raquidi (controla activitats vitals automàtiques de l'organisme: batec cardíac, funció digestiva) i pel cerebel (coordina moviments i manté la postura corporal).
• Mesencèfal: intervé en moviments involuntaris i en alguns processos visuals i reflexos.
• Prosencèfal (cervell): inclou el sistema límbic (lloc de la motivació, la memòria i la percepció de l'olfacte) i l'hipotàlem, que actua sobre les glàndules endocrines i transforma emocions en reaccions fisiològiques.

Escorça cerebral i lòbuls

L'escorça cerebral es divideix en dos hemisferis; cada hemisferi es divideix en quatre lòbuls:

• Lòbul frontal: àrea motora general.
• Lòbul parietal: àrees de la sensibilitat.
• Lòbul temporal: recull informació auditiva.
• Lòbul occipital: recull informació visual.

Respecte als hemisferis

Hemisferi esquerre: responsable de la part dreta del cos; intervé en processos analítics, en la capacitat lingüística, en l'habilitat numèrica i en la detecció de semblances i detalls.

Hemisferi dret: responsable de la part esquerra del cos; regula la percepció musical i artística i moltes expressions emotives.

Teoria evolutiva del cervell

La teoria evolutiva del cervell s'articula en tres fraccions bàsiques:

• Cervell reptilià: regula les funcions vegetatives i assegura la continuïtat de la vida.
• Cervell paleomamífer: coincideix amb el sistema límbic i està relacionat amb la vida afectiva.
• Cervell neomamífer: coincideix amb l'escorça cerebral i regula les funcions superiors del pensament i del llenguatge.

Patologies cerebrals

Patologies cerebrals: malalties del cervell que tenen una causa orgànica.

1. Autisme

L'autisme és un trastorn que es caracteritza per:

• un desenvolupament comunicatiu i social anormal;
• poc interès social;
• patró de conducta repetitiu;
• imatge i fantasia particulars (imaginació il·limitada en alguns casos).

L'origen sembla ser un error genètic que provoca una disfunció neuropsicològica.

2. Epilèpsia

Epilèpsia: malaltia d'activitat elèctrica cerebral anormal (pot ser hereditària), amb diferents tipus de crisis.

• La crisi generalitzada produeix la pèrdua de la consciència i un intens espasme muscular.
• Les crisis parcials són més suaus: s'interromp la concentració i la persona pot perdre la consciència parcialment.
• Els epilèptics són tractats amb medicaments: anticonvulsivants o antiepilèptics.

3. Alzheimer

• pèrdua progressiva de la memòria que pot conduir a una demència severa; afecta la capacitat de pensar, parlar i fer tasques bàsiques;
• hi ha molts estudis que suggereixen factors que poden provocar un inici precoç de la malaltia;
• s'estan realitzant investigacions per identificar factors externs que podrien contribuir a l'origen de la malaltia, com agents infecciosos o substàncies tòxiques.

4. Parkinson

• es caracteritza per símptomes com debilitat, tremolors, rigidesa de les extremitats, equilibri precari i dificultats per iniciar els moviments.

Sensació, percepció i memòria

Sensació

Hi ha cinc sentits principals: vista, oïda, gust, olfacte i tacte; són exteroceptors i proporcionen informació de la realitat exterior en forma de sensacions específiques de cada òrgan sensorial.

Propioceptors: mecanismes sensorials situats als músculs, les articulacions i l'oïda interna; gràcies als propioceptors rebem informació sobre els moviments que realitza el cos.

Interoceptors: informen sobre l'estat dels òrgans interns, per exemple el ritme cardíac.

Els sentits capten energia i la transformen en impulsos neuronals.

Un estímul és qualsevol forma d'energia capaç d'excitar físicament o químicament els sentits (p. ex., les ones sonores).

Una sensació és la reacció que experimentem a la nostra ment davant l'estimulació dels sentits.

Llindar sensorial absolut: frontera entre el que podem detectar i el que no podem; p. ex., podem sentir el tic-tac d'un rellotge a uns 6 metres en condicions favorables.

Llindar sensorial diferencial: la diferència més petita que podem detectar entre dos estímuls.

Percepció

Percepcions: conjunts de sensacions que tenen un significat. En la percepció anem més enllà d'allò que veiem (color, sabor, etc.); interpretem els conjunts de sensacions segons la manera com el nostre cervell les organitza. Cada element que causa sensacions adquireix un significat.

Teories psicològiques sobre la percepció

• Estructuralisme (Wundt): les percepcions són la suma o agregat de sensacions.
• Escola de la Gestalt: la percepció és més que la suma de sensacions; hi ha lleis organitzatives que guien la percepció.

Lleis principals de la Gestalt

• Llei de la figura: en la percepció visual sempre distingim dos elements: la figura (primer pla) i el fons (segon pla).
• Llei del tancament: tendim a completar configuracions incompletes.
• Llei de la proximitat: tendim a agrupar elements que són propers entre ells.
• Llei de la semblança: agrupem elements semblants.
• Llei de la bona continuïtat: tendim a percebre les línies de la manera més contínua possible.

Trastorns perceptius

Il·lusions òptiques: deformacions dels objectes percebuts; errors de reconeixement.

• Perceptives per manca d'atenció: freqüents i no patològiques (p. ex., saludar una persona perquè ens hem confós).
• Catatimies: construccions perceptives influïdes per emocions i sentiments (p. ex., recordar com ens agradaria que hagués estat).
• Pareidolies: percepcions fantàstiques produïdes per la imaginació (p. ex., veure figures als núvols).

Al·lucinacions: percepcions sense objecte; segons el canal sensorial poden ser acústiques, visuals, gustatives, olfactives o tàctils.

Tipus d'al·lucinacions

• Fisiològiques: experiències perceptives que tenen lloc abans d'adormir-se o durant el son; no són patològiques.
• Per lesions dels receptors: el subjecte està convençut que el que percep és real (p. ex., sensacions en un membre amputat).
• Per intoxicació o afectació difusa del sistema nerviós: p. ex., el delirium tremens en alcohòlics que deixen de beure.
• Per substàncies psicodèliques: LSD, mescalina, etc.; produeixen modificacions afectives de la percepció i canvis en la percepció de l'espai i el temps.
• Per trastorns psiquiàtrics: a les psicosis i l'esquizofrènia, les al·lucinacions i les idees delirants són símptomes freqüents.

Atenció

Vivim en un flux constant d'estímuls; la nostra atenció n'escull només alguns.

• Detecta amb nitidesa alguns estímuls determinats.
• Selecciona els estímuls dels quals som conscients.

Factors que influeixen en l'atenció

• Factors objectius: independents del subjecte: intensitat, mida, posició, moviment dels estímuls.
• Factors subjectius: depenen del subjecte: factors fisiològics i la satisfacció de les necessitats naturals (per exemple, alimentació i aparellament).
• Factors psicosocials: interessos personals que fan variar l'atenció.
• Factors culturals: determinen àmpliament la percepció; la cultura industrial facilita la percepció de rectes i angles, mentre que societats amb tecnologies simples poden percebre millor formes ondulants o superfícies contínues.

Memòria

La memòria ens permet retenir, codificar i recuperar informació.

• Memòria sensorial: reté la informació que capten els òrgans sensorials.
• Memòria a curt termini: conté la informació que utilitzem en un moment donat; interpreta i organitza l'experiència sensorial. Decau ràpidament (15–20 s) i la seva capacitat de retenció és reduïda.
• Memòria a llarg termini: capacitat pràcticament il·limitada; és important ordenar i classificar la informació per poder recordar-la.

Tipus de memòria a llarg termini:

• Memòria episódica: guarda informació sobre episodis de la vida, fets ordenats temporalment.
• Memòria semàntica: organitza la informació conceptual, com la que utilitzem per estudiar.
• Memòria declarativa: fets o conceptes.
• Memòria procedimental: procediments i habilitats que permeten fer coses.

Record, oblit i amnèsies

Recordar: consisteix a recuperar informació; és més fàcil si la informació és significativa i està ben organitzada.

Oblit: incapacitat per recuperar una informació emmagatzemada.

• Oblit motivat: quan oblidem el nom d'algú que no ens agrada; Freud considerava l'oblit motivat com un mecanisme de defensa.
• Decaïment de la memòria: la informació desapareix si no es torna a utilitzar o a repassar.

Síndrome amnèsica

La síndrome amnèsica produeix un dèficit de memòria sense que apareguin altres problemes intel·lectuals; el pacient no té problemes amb el llenguatge ni presenta deteriorament perceptiu important, però li manca la memòria.

Hi ha dos tipus principals d'amnèsia:

• Amnèsia retrògrada: el pacient és incapaç de recordar el passat.
• Amnèsia anterògrada: el malalt és incapaç de retenir fets nous.

Demència senil

La demència senil és un trastorn degeneratiu del cervell que produeix una davallada gradual de les funcions intel·lectuals. Els problemes de memòria en són un símptoma. La malaltia d'Alzheimer és una de les causes més freqüents, sobretot en persones d'edat avançada.

Amnesies funcionals

L'estrès, l'ansietat i les emocions negatives poden provocar dèficits de memòria. Per exemple, molts estudiants es queden en blanc en un examen a causa de l'ansietat.