Sistema Nerviós Central: Estructura i Funcions

Sistema Nerviós

Consta d’una complexa xarxa de fibres per tot el cos i d’un conjunt d’òrgans al crani i a la columna (a través de la xarxa es perceben canvis i es transmeten senyals electroquímics).

Parts:

cervell, medul·la espinal, nervis perifèrics.

Sistema Peresimpàtic:

contrau pupil·les, bronquis i veixiga; estimula salivació, digestió i bilis; redueix bàtec; relaxa recte.

Sistema Simpàtic:

dilata pupil·les; inhibeix salivació i digestió; relaxa bronquis i vejiga; accelera pols; estimula glucosa; segrega adrenalina i norepinefrina pels ronyons; contrau recte.

Neurona

Unitat funcional i estructural del Sistema Nerviós que produeix i transmet l’impuls nerviós. Cos neuronal amb axó i dendrites.

Paraplègia

Pèrdua de sensibilitat i moviment a la part inferior del cos.

Tetraplègia

Pèrdua de sensibilitat i moviment a la part inferior i superior del cos.

Nivells

C3 i superiors: pèrdua del diafragma, necessitat de ventilació mecànica.

c4: control feble dels bíceps i les espatlles.

c5: mou els bíceps i les espatlles, però no les mans ni els canells.

c6: mou els canells, però no les mans.

c7 i t1: pot estirar els braços, però amb problemes a les mans.

c1 i c2: pèrdua de moviments involuntaris, incapacitat de regular el ritme cardíac, reducció del control de la temperatura, impossibilitat de suar per sota de la lesió, dolor crònic i incontinència.

Lesió de la Columna Vertebral

Causes: accidents de trànsit, laborals i esportius/caigudes. Poden afectar la medul·la i provocar discapacitat per traumatisme a la columna o moviments incorrectes post-accident. La hyperflexió i hyperextensió cervical poden causar lesions cerebrals.

Atenció a la víctima amb lesió medul·lar:

alinear la columna, immobilitzar la columna, recollir i traslladar.

Mèdul·la Espinal

Encarregada de transmetre impulsos nerviosos sensitius des del cos al cervell i impulsos motors del cervell al cos.

Conseqüències de la lesió medul·lar:

lesió completa: pèrdua de funcions sensitivas i motores per sota de la lesió.

lesió parcial: pèrdua de algunes funcions.

zona cervical: tetraplègia.

c3: necessitat de ventilació mecànica (pèrdua del diafragma).

zona toràcica: paraplègia.

zona lumbar: paraplègia, pèrdua de control dels esfínters, funció de l'extremitat inferior, funcions intestinals i sexuals.

Signes i símptomes:

dolor a la zona de la columna, deformitat, alteracions sensitivas o motores a les extremitats, alteracions del sistema simpàtic (bradicàrdia, hipotensió), parada respiratòria en les lesions medul·lars altes, pèrdua de control dels esfínters, priapisme.

Normes bàsiques per a la mobilització:

en cas de dubte, actuar com si hagués, immobilitzar abans de traslladar, mantenir l'alignació del cap, coll i tronc i immobilitzar en posició anatòmica i cap posició neutra.

Tècniques:

volteig: posar la víctima en decúbit supí, alinear les extremitats, girar en direcció contrària a on mira la víctima, amb l'expert al cap.

col·locar el cap en posició neutra: maniobra de tracció axial i alinear el coll.

Maniobra de tracció axial:

estirar la víctima, agafar la mandíbula amb els polzes i la regió occipital amb la resta de la mà i traccionar en direcció a l'eix fins a l'alignació.

Immobilització manual del cap cap enrere: posar-se darrere, posar els polzes a les galtes, els indicis a la prominència occipital, els altres dits separats abraçant la cara i portar el cap a la posició neutra alineada.

Immobilització manual del cap cap endavant: posar-se davant, posar els polzes sota els pòmuls, els indicis a l'occipital, la resta de dits oberts abraçant la cara, recolzar els braços sobre les clavícules i dur el cap a la posició neutra alineada.

Immobilització del pacient assegut per darrere: posar els polzes a la part posterior del crani, els indicis sota l'angle de la mandíbula, la resta de dits als laterals del cap, els braços endavant i recolzar el cos de la víctima.

Immobilització del pacient assegut pel costat: posar una mà a la part posterior del cap de la víctima, el polze i l'índex de l'altra mà a les galtes, recolzar els braços endavant contra el cos de la víctima.

Immobilització del pacient assegut per davant: posar la mà a la part posterior del crani, els polzes a les galtes sota els pòmuls i la resta de dits als costats del cap.

CASC

Avant Casc Obert:

accés via aèria, sortida de vòmit, permeabilitat amb guedel, permet oxigen, possibles ventilacions en RCP, visió bucal per OVACE.

Inconsciència Casc:

no permet exploració del crani, no permet maneig via aèria, no permet collaret, casc en hiperflexió oclusió de la via aèria.

Quan retirar el casc?

Decúbit supí, el segon rescatador allibera o talla la cinta.

Qui?

Persones adiestrades.

Per què retirar el casc?

Exploració, maneig de la via aèria, vòmits, immobilització cervical, posició cervical neutra no possible, talla (si és un casc gran es mou dins) i trasllat.

Retirar el casc només si és imprescindible:

exploració correcta, maneig adequat de la via aèria, immobilització cervical correcta, trasllat adequat.