Sistema nerviós autònom: funcions, simpàtic, parasimpàtic

Sistema nerviós autònom

També anomenat vegetatiu, es considera part del sistema motor. Controla les funcions involuntàries internes del cos. Algunes d’aquestes funcions importants en l’exercici físic són:

• Freqüència cardíaca
• Tensió arterial
• Distribució de la sang
• Respiració

Sistema nerviós vegetatiu

Controla els músculs involuntaris d’òrgans com el cor, els budells, etc. Modifica el diàmetre dels vasos sanguinis. Els centres que el regeixen estan a la base de l’encèfal i a la medul·la espinal.

Components principals

Està format pel sistema nerviós simpàtic i pel sistema nerviós parasimpàtic.

Simpàtic

És el nostre sistema de «lluita o fugida». Prepara el cos per a fer front a una crisi. Actua quan estem excitats, produint una descàrrega massiva en tot el cos i preparant-lo per a l’acció; per exemple: una competició esportiva.

Efectes del SN simpàtic

• Dilatació dels vasos coronaris
• Broncodilatació
• Augment del ritme metabòlic
• Alliberament de glucosa del fetge a la sang
• Augment de la tensió arterial
• Vasoconstricció en altres teixits

Parasimpàtic

És el sistema d’economia domèstica del nostre cos. És el més actiu quan estem tranquils i en situació de repòs. Té una funció important en la direcció de processos com la digestió, el buidatge urinari, la secreció glandular i la conservació d’energia. Els seus efectes tendeixen a oposar-se als del simpàtic i produeixen, per exemple, una menor freqüència cardíaca (F.C.), constricció dels vasos coronaris i broncoconstricció.

Entrada sensorial

Centres d’integració: són les àrees on acaben els impulsos nerviosos. Poden variar en ubicació i funció:

• A la medul·la espinal, generant respostes del tipus reflex motor.
• A la part inferior del tronc cerebral, generant respostes subconscients més complexes que els reflexos simples.
• Al cerebel, amb un control subconscient; actua com a centre de coordinació, suavitzant i coordinant les accions dels músculs que actuen en un determinat moviment. Sense ell, els moviments serien descoordinats.
• Al tàlem, els estímuls comencen a entrar al nivell de la consciència i diferenciem sensacions diverses.
• A l’escorça sensorial primària, aquesta àrea té un mapa del cos i localitza instantàniament la zona del cos que està sent estimulada.

Control motor

El control motor pot originar-se en tres nivells:

• Medul·la espinal
• Regions inferiors del cervell
• Àrea motora de l’escorça cerebral

Activitat reflexa

És la forma més senzilla d’integració sensomotora. Un reflex és una resposta preprogramada. Davant d’un estímul específic sempre es reacciona de la mateixa manera. És el tipus més ràpid de resposta perquè no necessita temps per prendre una decisió conscient. Hi ha el reflex miotàtic i el reflex tendinós.

Reflex miotàtic

Depèn dels fusos musculars, terminacions situades entre les fibres musculars esquelètiques. Els fusos musculars responen als estímuls d’estirament muscular produint una contracció reflexa. Els estiraments amb rebots activen el reflex miotàtic i, per tant, estan contraindicats si l’objectiu és aconseguir una major flexibilitat de la musculatura.

Reflex tendinós

Els òrgans tendinosos de Golgi són receptors sensitius situats a la zona d’unió entre les fibres musculars i les tendinoses. Són sensibles a la tensió en el complex múscul-tendó, produint una relaxació del múscul i activant neurones de tipus inhibidor. La tensió pot augmentar-se amb estiraments prolongats. Si mantenim un estirament un mínim de temps, aconseguirem que el múscul es relaxi. El mètode d'stretching està basat en una tensió prèvia que afavoreix el posterior relaxament i estirament muscular.

Sentit de la vista

Funció: la vista té com a funció rebre i transmetre els estímuls visuals. Està formada principalment pel glòbul ocular i pels òrgans accessoris de l’ull.

Capes de l'ull

Escleròtica: és contínua amb la còrnia. Les dues (2) estan recobertes per la conjuntiva. Úvea: capa intermèdia. Iris: al centre hi ha la pupil·la. Retina: els estímuls són recollits per cons i bastons i enviats pel nervi òptic al cervell.

Músculs i òrgans protectors

Músculs oculars extrínsecs: sostenen i controlen el moviment del glòbul ocular. Òrgans protectors: parpelles, aparell lacrimal i conjuntiva.