Sistema Nacional de Salut (SNS) i CatSalut: Models, Estructura i Finançament

1. Evolució del Sistema Sanitari

Antecedents Històrics

• A l’Edat Mitjana: Socors Mutus (confraries que ajudaven els seus membres).
• Beneficència pública (insuficient).

Models Europeus Inspiradors

Model Bismarck (Continental)

• Finançament per quotes de treballadors i empresaris.
• Sistema basat en assegurances.

Model Beveridge (Universal)

• Finançat via impostos.
• Cobertura per a tota la població.

La Seguretat Social a Espanya

• Del 1900 al 1963: Adopció del model alemany/continental.
• Llei General de la Seguretat Social (1974): Defineix prestacions i organització.

Acció Protectora de la Seguretat Social

Inclou:

• Assistència sanitària: Malaltia, accident, maternitat, etc.
• Prestacions econòmiques: Incapacitat, jubilació, invalidesa, mort, fills a càrrec, etc.
• Serveis socials complementaris: Discapacitat, tercera edat, població marginada.

Entitats Gestores de la Seguretat Social

• INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social): Gestió de pensions i prestacions.
• IMSERSO (Institut de Majors i Serveis Socials): Serveis socials i prestacions no contributives.
• SEPE (Servei Públic d'Ocupació Estatal): Atur, gestió i pagament de les prestacions per desocupació.
• TGSS (Tresoreria General de la Seguretat Social): Afiliació i cotitzacions.

2. El Sistema Nacional de Salut (SNS)

Definició i Origen del SNS

• Conjunt de serveis de salut de l’Estat i les comunitats autònomes.
• Neix amb l’Institut Nacional de Previsió (INP, 1908).
• Reorganitzat amb la Llei General de Sanitat (1986).

Causes Principals de Canvi

• Transició d’una medicina curativa a una de preventiva.
• Descentralització sanitària cap a les Comunitats Autònomes (CCAA).
• Augment de la despesa per: envelliment poblacional, universalitat de la cobertura, ampliació de serveis i nous medicaments.

Objectiu del SNS

Unificar l’assistència en tres àmbits:

• Atenció primària.
• Atenció especialitzada.
• Assistència farmacèutica.

Característiques Fonamentals del SNS

1. Universalitat.
2. Accessibilitat: Proximitat territorial.
3. Atenció Primària com a base del sistema.
4. Descentralització (competències transferides a les CCAA).
5. Atenció integral i integrada.
6. Drets i deures dels usuaris (incloent-hi l’elecció de metge).

Població Coberta pel SNS

• Tots els residents a Espanya (mitjançant la Targeta Sanitària Individual - TSI).
• Ciutadans de la UE (mitjançant la Targeta Sanitària Europea).
• Estrangers segons convenis internacionals.
• Sempre coberts: Urgències, dones embarassades i menors d'edat.

Finançament del SNS

Les fonts principals de finançament són:

• Impostos de l'Estat (Pressupostos Generals).
• Cotitzacions socials.
• Taxes sanitàries.
• Aportacions de les CCAA i ajuntaments.

3. Organització Territorial del SNS

Distribució Geogràfica

La Llei General de Sanitat (1986) crea dues estructures territorials:

a) Regions Sanitàries

• Delimitades per factors geogràfics, demogràfics i econòmics.
• Població: 200.000 – 250.000 habitants.
• Inclouen serveis d'Atenció Primària i Especialitzada.

b) Àrees Bàsiques de Salut (ABS)

• Subdivisions de les Regions Sanitàries.
• Població: 5.000 – 25.000 habitants.
• Base de l’Atenció Primària.
• Equip bàsic: CAP (Centre d'Atenció Primària) + EAP (Equip d’Atenció Primària).

4. Competències de les Administracions

1. Administració Central (Ministeri de Sanitat)

• Coordinació general del SNS.
• Relacions sanitàries internacionals.
• Control epidemiològic.
• Normativa sanitària i mediambiental.
• Proposta del Pla Integral de Salut.

2. Comunitats Autònomes (CCAA)

• Gestionen l'assistència sanitària en el seu territori.
• Elaboren el seu Pla de Salut (Exemple: CatSalut a Catalunya).
• Organitzen les regions sanitàries i les ABS.

3. Administració Local (Ajuntaments)

• Control sanitari del medi ambient.
• Sanejament d’aigües, gestió de residus i cementiris.
• Participen en els consells de salut.

5. Tipus d'Atenció Sanitària

Atenció Primària

• Primer nivell d'atenció, ubicat als CAP.
• Funcions: Promoció de la salut, prevenció, cura i rehabilitació.
• Resolució de problemes de salut comuns.
• Distància màxima recomanada: 15 minuts.

Atenció Especialitzada

• Es duu a terme en hospitals i centres d’especialitats.
• Utilitza mitjans diagnòstics i terapèutics complexos.
• És més costosa.
• S’hi accedeix quan el problema no és resoluble a l'Atenció Primària.

6. El Sistema Sanitari Català (CatSalut)

• Model mixt: Utilitza recursos tant públics com privats.
• Creat el 1990 (Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya - LOSC).
• Objectiu: Garantir assistència pública, integral i de qualitat.
• Entitats vinculades: ICO (Institut Català d'Oncologia), BST (Banc de Sang i Teixits), ICS (Institut Català de la Salut), IDI (Institut de Diagnòstic per la Imatge), entre d'altres.