El Sistema Immunitari: Components, Respostes i Malalties

Barreres externes

• Epitelis
• Mucoses
• Substàncies químiques

Si malgrat aquestes primeres barreres es produeix una infecció, es desencadena un segon nivell de defensa del sistema immunitari.

Concepte d'antigen

Qualsevol substància que un organisme reconeix com a estranya i que desencadena una resposta immunitària en ell. Molècules amb immunogenicitat o capacitat per activar el sistema immune. Normalment són proteïnes de la superfície de les cèl·lules dels agents infecciosos. Agent infecciós i antigen no és el mateix.

Components del sistema immunitari

• Sistema limfàtic
• Teixits limfàtics
• Òrgans limfàtics
• Cèl·lules del sistema immunitari

Òrgans del sistema immunitari

• Medul·la òssia
• Tim
• Melsa
• Ganglis limfàtics

Cèl·lules d'estirp mieloide

• Neutròfils
• Macròfags
• Cèl·lules dendrítiques
• Basòfils
• Mastòcits
• Eosinòfils

Cèl·lules d'estirp limfoide

• Limfòcits T
• Limfòcits B
• Limfòcits NK

Respostes inespecífiques

Resposta inflamatòria

Té com a objectiu aïllar la zona infectada per reduir els possibles danys i destruir els agents infecciosos. Els seus símptomes són:

• Enrogiment
• Inflamació
• Dolor
• Febre local (molt útil, ja que sobreactiva els macròfags i dificulta la supervivència dels bacteris)

Els mastòcits i basòfils segreguen histamina que provoca un increment de flux sanguini (responsable de l'enrogiment) a la zona afectada. També es produirà un increment de la permeabilitat vascular que facilitarà l'arribada de les cèl·lules fagocítiques a la zona. Aviat arriben macròfags, neutròfils, basòfils i eosinòfils que detecten per quimiotaxi els agents infecciosos implicats en la resposta inflamatòria. Així es produeix el reclutament de cèl·lules defensives que intentaran destruir els agents infecciosos. L'alliberament d'interleucines provocarà l'augment de temperatura que es coneix com la febre local. Finalment, a les poques hores d'haver començat, s'autoinhibirà, a més els eosinòfils ajudaran a esmorteir-la amb la histaminassa.

El sistema del complement

Complementa i potencia altres respostes immunitàries. Les funcions principals són:

• Potenciar la resposta inflamatòria i la resposta humoral
• Provocar la lisi de patògens
• Inactivar agents infecciosos

Les proteïnes d'aquest sistema actuen pel que es coneix com a cascada del complement. El punt central de la cascada és l'activació de la C3 que en activar-se forma dues subunitats actives, la C3a i la C3b. La C3a intervé en la resposta inflamatòria i la C3b, que actua sobre la proteïna següent, provocarà la lisi cel·lular. El sistema es pot activar de tres maneres:

• Via clàssica
• Via alternativa
• Via de les lectines

Els interferons

Glicoproteïnes alliberades per diverses cèl·lules del sistema immunitari (limfòcits T, NK, diversos leucòcits...) i altres cèl·lules del cos en resposta a infeccions víriques. Tres tipus:

• IFN-α
• IFN-β
• IFN-γ

Respostes específiques

Resposta cel·lular

Protagonistes: limfòcits T. Les seves funcions són activar altres respostes immunitàries i destruir cèl·lules pròpies infectades, canceroses o defectuoses.

Limfòcits T4 (Cooperadors)

Necessiten que una CPA els presenti un pèptid a través de les seves MHC-II per activar-se. Per fer-ho, ha de poder reconèixer el pèptid que la CPA els presenta amb el seu receptor de cèl·lula T (TCR). Dos subtipus:

• Th1 (inflamatoris): Activen la resposta inflamatòria i promouen la destrucció de cèl·lules infectades. Només s'activen aquells que tenen el receptor de cèl·lula T (TCR) complementari a l'antigen presentat per les CPA. Un cop activats, proliferen i es diferencien en:
  • Limfòcits Th1 efectors que promouran l'activitat fagocitària dels macròfags i la proliferació dels limfòcits T8.
  • Cèl·lules de memòria Th1 que restaran a la sang i estaran preparades per respondre si torna a entrar un antigen que se'ls ha presentat.
• Th2 (cooperadors): Proliferaran i es diferenciaran quan el limfòcit Th2 que encaixa amb el pèptid que presenta una CPA s'activi.
  • Cèl·lules efectores Th2 que tenen la funció d'activar la resposta humoral.
  • Cèl·lules de memòria Th2.

Limfòcits T8 (Citotòxics)

Poden ser activats directament per cèl·lules infectades o canceroses que presentin proteïnes anòmales a través de les seves MHC-I. A més, poden ser activats pels limfòcits Th1. Quan s'activen, proliferen i es diferencien en:

• Cèl·lules efectores T8 que segreguen una proteïna anomenada perfonina (perfora la membrana plasmàtica de les cèl·lules diana).
• Cèl·lules de memòria T8 que s'utilitzen per fer vacunes contra el càncer.

Resposta humoral

És mediada pels limfòcits B. No són capaços d'atacar directament els antígens i un cop activats, el que fan és produir anticossos específics contra ells. Aquesta resposta és molt útil contra patògens extracel·lulars (virus, bacteris o altres paràsits que circulin per la sang) o toxines bacterianes. Com sabem, els limfòcits B són activats pels limfòcits Th2. A la medul·la òssia es generen milions de limfòcits B diferents, però de tots aquests només s'activarà aquell amb un BCR compatible amb l'antigen que s'està presentant en aquell moment. En activar-se, proliferaran i es diferenciaran en:

• Cèl·lules plasmàtiques que fabricaran anticossos específics per a l'antigen que han reconegut.
• Cèl·lules de memòria.

Els anticossos

Glicoproteïnes que faciliten la destrucció dels antígens per part de les NK i cèl·lules fagocitàries del sistema immune, però no destrueixen un agent infecciós per si mateixos. Els propis limfòcits B també poden actuar com a CPA i presentar l'antigen que el seu BCR és capaç de reconèixer a altres cèl·lules immunitàries. Estan formats per quatre cadenes polipeptídiques:

• Dues pesants (H: α, δ, ε, γ, μ)
• Dues lleugeres (L: κ, λ)

La funció dels anticossos és reconèixer i unir-se a un antigen específic neutralitzant-lo i facilitant-ne la destrucció.

Malalties del sistema immunitari

• Malalties autoimmunes
• Immunodeficiències
• Hipersensibilitat

Immunitat artificial (intervenció externa)

Immunitat passiva

Al pacient se li proporcionen sèrums que contenen anticossos específics per un patogen determinat. Aquests anticossos produeixen immunitat en poques hores, però el seu efecte només dura uns mesos, ja que no s'activa la memòria immunològica.

Immunitat activa

Es produeix per inoculació d'una vacuna. La immunitat és efectiva en uns dies, però la seva capacitat d'acció és duradora, ja que s'activa la memòria immunològica. Les vacunes són mecanismes d'immunitat artificial activa que contenen grans quantitats d'antígens modificats per tal que resultin inofensius. El sistema immunitari reaccionarà contra aquests antígens i es donarà una resposta primària.