Sistema Immunitari: Antígens, Cèl·lules, Inflamació i Més

Característiques dels antígens

Són molècules molt grans, sobretot proteïnes i polisacàrids. Els haptens són molècules que per si mateixes no són antigèniques, encara que adquireixen aquesta capacitat en unir-se a proteïnes de l’organisme en el qual són introduïdes. Poden ser molècules lliures o molècules que formen part de determinades estructures biològiques. Poden ser cèl·lules d’altres organismes (ex: transplantaments). Poden ser molècules del medi ambient que s’incorporen als organismes → al·lergògens. Perquè la resposta es desencadeni, ha d’haver-hi un reconeixement entre l’antigen i certes molècules, receptors antigènics situats en la membrana plasmàtica d’algunes cèl·lules de l’organisme. L’antigen s’uneix per una zona denominada epítop.

El sistema immunitari

És un conjunt de mecanismes complex que defensen i rebutgen les substàncies alienes que penetren en un organisme. Hi participen diversos òrgans, cèl·lules i certes molècules produïdes per algunes cèl·lules. Són:

Cèl·lules del sistema immunitari

Les cèl·lules són leucòcits, i n'hi ha de diferents tipus amb funcions immunitàries diferents. Procedeixen de cèl·lules que es formen en la medul·la òssia.

Molècules del sistema immunitari

Les molècules amb acció immunitària són proteïnes específiques (anticossos) sintetitzades contra els epítops dels antígens estranys.

Mecanismes de defensa

1. Inflamació

Sistema eficaç per a preparar el conjunt de mecanismes de resposta que es desencadenaran en l’organisme contra l’antigen invasor. Es manifesta amb calor, enrogiment, dolor, etc. Les cèl·lules afectades alliberen mediadors de la inflamació. Aquests actuen sobre els capil·lars i causen:

• Augment de la quantitat de leucòcits que circulen en la sang.
• Vasodilatació.
• Augment de la permeabilitat capil·lar.
• Activació dels fagòcits.

La resposta inflamatòria facilita l’arribada de fagòcits i anticossos.

2. Fagòcits

Són un tipus de leucòcits de les cèl·lules sanguínies. Hi ha dos grups: els leucòcits de la sèrie mieloide, que es formen en la medul·la òssia, i els leucòcits de la sèrie limfoide, que es formen també en la medul·la òssia. S’encarreguen d’eliminar els microorganismes i qualsevol estructura estranya dels teixits envaïts. Una de les seves funcions principals és la fagocitosi. Perquè la fagocitosi sigui eficaç, és necessària l’activació prèvia dels fagòcits mitjançant mediadors de la inflamació i limfòcits. L’activació consisteix en la producció de molècules glucoproteiques en la membrana cel·lular del fagòcit que augmenten la seva capacitat d’adhesió a estructures estranyes. Els primers fagòcits que actuen són els histiòcits, després els neutròfils que tenen una vida curta (dos o tres dies) i, finalment, els macròfags.

Funcions dels fagòcits:

• Procés fagocític:
  • Unió a l’element que serà fagocitat mitjançant receptors glucoproteics de la membrana. Aquesta unió es veu afavorida per opsonines, molècules que envolten el fagòcit i faciliten el procés.
  • Ingestió per pseudopodis.
  • Mort i digestió intracel·lular del microorganisme per l’acció dels enzims digestius i oxidants dels lisosomes per formar el fagolisosoma.
  • Expulsió de les restes no digerides.
• Alliberar productes tòxics. Els eosinòfils són els encarregats de dur a terme la desgranulació.
• Cooperar amb els limfòcits.

3. Complement

Sistema de proteïnes (sintetitzades en el fetge) present en el plasma sanguini, la funció defensiva de la qual es duu a terme amb gran rapidesa.

Funcions del complement:

• Mitjancer de la inflamació.
• Intervé en l’opsonització de cèl·lules.
• Provoca la lisi de les cèl·lules invasores.

Ha de produir-se abans l’activació del complement per mitjà de reaccions en cascada.

4. Interferó

Les cèl·lules infectades per un virus sintetitzen i alliberen unes proteïnes conegudes amb el nom d’interferó, que impedeixen que la infecció es propagui.

Accions de l’interferó:

• Impedeix la replicació del virus en cèl·lules infectades que encara no han estat destruïdes, s’uneix a receptors de la membrana cel·lular, la qual cosa constitueix a la síntesi de proteïnes AVP.
• Activa les cèl·lules NK (natural killer), els macròfags i limfòcits B.