El Sistema de Govern dels Reis Catòlics: Monarquia Autoritària i Institucions

La Monarquia Autoritària dels Reis Catòlics (1479-1516)

El regnat dels Reis Catòlics (1479-1516) va significar la imposició del nou model de *monarquia autoritària*, sobretot a Castella. Ferran i Isabel es van proposar imposar als seus estats l'autoritat del rei per damunt de qualsevol altre poder (noblesa i clergat). Però el resultat d'aquests esforços va ser divers entre els diferents territoris.

La Centralització del Poder a Castella

A **Castella**, la monarquia va aconseguir realment imposar el seu poder i dur a terme una reforma profunda de les institucions. A canvi, la noblesa mantenia els seus drets jurisdiccionals associats a la terra i la seva riquesa i influència social (es va generalitzar la institució del **mayorazgo**).

El Paper de les Corts i els Consells Reials

Les Corts castellanes (noblesa, clergat i oligarquia ciutadana) no van exercir mai de contrapès a l'autoritat dels monarques. Gairebé no van ser convocades i es limitaven a votar els impostos i reconèixer els seus monarques. Les seves funcions van ser substituïdes pels diferents **consells** que atenien funcions legislatives i judicials (Índies, Reial, Inquisició...), integrats per juristes escollits i pagats pel rei.

• El **Consell Reial** es va convertir en el principal òrgan consultiu del govern.
• Els monarques s'ajudaven dels secretaris i es feien representar a tots els seus territoris pels **virreis**.
• També es va organitzar un **exèrcit permanent** (els Terços), que va servir d'instrument en política exterior, al contrari de l'exèrcit feudal, reclutat per la noblesa.

Reforma de la Justícia, la Hisenda i l'Ordre Públic

A Castella, per atendre l'administració de justícia i fer-la més eficaç, es va crear l'**Audiència Reial** (Cancelleria). D'altra banda, per finançar les noves institucions, es va reforçar el sistema de recaptació d'impostos i es va crear la **Comptadoria Reial d'Hisenda**.

També es va crear la **Santa Hermandad** per combatre el bandolerisme i restablir l'ordre als camps.

Finalment, per tal d'exercir un control més directe damunt les ciutats, es va generalitzar el nomenament de **corregidors**, uns funcionaris reials que presidien l'Ajuntament i exercien funcions governatives.

La Continuïtat Institucional a la Corona d'Aragó

A la **Corona d'Aragó** van continuar vigents les institucions medievals, però Ferran II va introduir dues institucions noves: el càrrec de **virrei** i el **Consell Suprem d'Aragó**.

• El **virrei** era el representant del monarca i el màxim responsable de l'administració reial, presidia l'audiència i proposava càrrecs administratius i de govern.
• El **Consell Suprem d'Aragó** tenia funcions consultives i d'assessorament.

També es va instaurar la **insaculació** (sorteig) a l'hora d'elegir els càrrecs municipals per evitar que l'oligarquia urbana monopolitzés el govern de la ciutat.

Corts, Generalitat i la Defensa dels Furs

Van continuar existint les diferents **Corts**, una per cada regne (a Mallorca existia el Gran i General Consell), convocades pel rei.

• El particular funcionament de les Corts catalanes va servir per defensar els seus interessos contra l'autoritat del monarca (primer es presentaven les demandes de les Corts, després s'aprovaven els subsidis sol·licitats pel monarca).
• La **Generalitat**, representació permanent i reduïda de les Corts, va servir per defensar les reivindicacions i institucions pròpies de Catalunya.
• Al regne d'Aragó, la defensa dels seus furs quedava assegurada en la figura del **Justícia d'Aragó**.