El sistema financer i la inflació: conceptes clau

El sistema financer

Els diners són un mitjà de canvi o de pagament i cobrament universal. Tres funcions bàsiques: mitjà de canvi, unitat comuna de compte i dipòsit de valor.

Tipus de diner. El diner fiduciari es basa en la confiança que tenim les persones a poder utilitzar-lo com a mitjà de canvi generalment acceptat per tothom.

Diner legal, diner bancari (dipòsits a la vista o d'estalvi i dipòsits a termini fixe) i altres actius líquids en mans del públic.

Les criptomonedes són monedes digitals que, per assegurar les transaccions, utilitzen la criptografia com a suport en comptes dels nacs centrals tradicionals.

La tecnologia Blockchain es basa en una cadena descentralitzada, traçable i pública de blocs d'operacions.

Un agregat monetari és una magnitud que agrupa diverses classes de diner.

L'interès o preu del diner és el cost de llogar diners. Factors a tenir en compte per fixar el tipus d'interès: risc de l'operació, liquiditat i duració del préstec.

La inflació és el creixement generalitzat i continu dels preus d'una economia. Causes de la inflació: monetària, de demanda i de costos.

Inflació monetària: els preus augmenten a causa de l'excés de diners en circulació.

Inflació de demanda: l'origen de la inflació es troba en un excés de la demanda.

Inflació de costos: el problema sorgeix pel cantó de l'oferta que fan les empreses. Cinc teories: per l'encariment dels recursos naturals, per l'espiral salaris-preus, per l'espiral salaris-salaris, pel poder del mercat i per variacions en el preu del diner.

Les consequències principals d'una inflació elevada són la pèrdua de poder adquisitiu i la incertesa que es genera.

Indicadors de la inflació: l'IPC és una mesura ponderada dels preus dels béns que acostuma a consumir una família mitjana per regla general.

Mesura de la inflació

L'enquesta de pressupostos familiars (EPF) permet conèixer la despesa en consum de les llars a Espanya, i de la distribució d'aquesta entre les diverses parcel·les de consum.

La cistella de la compra és una selecció de productes representatius de la despesa dels espanyols en cada grup bàsic de consum.

Evolució de la inflació: la taxa d'inflació és la variació, mesurada en percentatge, que experimenta l'IPC respecte del període de temps anterior.

Altres tipus d'inflació: l'IPC harmonitzat (IPCH) és un indicador estadístic l'objectiu del qual és proporcionar una mesura comuna de la inflació que permet realitzar comparacions internacionals. La inflació subjacent o bàsica permet preveure l'evolució dels preus a llarg termini.

El preu oficial del diner és el tipus d'interès bàsic al qual el banc central de cada país presta diner a la banca privada.

La política monetària és el conjunt de mesures adoptades per l'autoritat monetària per a aconseguir els objectius macroeconòmics preseguits mitjançant la variació de la quantitat de diner en circulació, i també de l'alteració del preu oficial del diner.

Les tasques per a aconseguir els objectius del BCE són: definir i executar la política monetària de la zona euro, dirigir les operacions de canvi de despeses, cuidar les reserves internacionals del SEBC, promoure el bon funcionament dels mercats financers, i autoritzar la quantitat de bitllets d'euro que poden emetre els estats membres.

La expansió quantitativa és un pla d'estímuls que injecta liquiditat a l'economia augmentant la quantitat de diners en circulació.

Política monetària expansiva: +quantitat de diner en circulació, -preu oficial del diner, +consum, +inversió, +producció, +ocupació.

Política monetària restrictiva: -quantitat de diner en circulació, +preu oficial del diner, -consum, -inversió, -producció, -ocupació.

El sistema financer

El sistema financer és l'estructura composta per un conjunt d'intermediaris que, regulat per organismes públics, canalitzen l'estalvi de recursos cap al finançament del consum familiar, la inversió empresarial i la despesa pública.

Intermediaris financers: bancaris i no bancaris.

No bancaris: financeres de consum, asseguradores, fons d'inversió, fons de pensions, societats mediadores en el mercat del diner, borses de valors, societats de capital de risc, leasing i factoring.

La regulació del sistema financer

El Banc d'Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i la Direcció General d'Assegurances.

En les operacions de comerç internacional es distingeix entre qui entrega i qui rep els béns i serveis.

L'Exportador és qui entrega béns i serveis a un país estranger, mentre que l'importador és qui els rep.

El comerç exterior és el que es dona en un mateix territori duaner, una zona geogràfica en la qual existeix lliure circulació de mercaderies i que no té per què coincidir necessàriament amb les fronteres polítiques d'un país.

El comerç internacional està integrat pels béns i serveis que intercanvia un territori duaner amb la resta del món.

Segons la teoria de l'avantatge comparatiu, els països s'especialitzaran en béns i serveis que produeixen millor que els altres.

El lliure comerç es concreta en l'absència de barreres comercials entre els països, la qual cosa permet portar a la pràctica la idea sobre la qual es fonamenta la teoria de l'avantatge comparatiu.

Es coneix amb el nom de proteccionisme el conjunt d'actuacions que restringeixen l'entrada de productes estrangers amb la finalitat de protegir els interessos nacionals.

La integració econòmica

És el procés d'unió de mercats que té com a objectiu la formació d'espais supranacionals més competitius i eficients que els d'origen.

Àrea de lliure comerç + unió duanera + mercat comú + unió econòmica i monetària.

Unió Europea

Els tractats són acords internacionals que vinculen les nacions firmants per al compliment d'uns objectius determinats.

Per política comuna europea entenem les accions conjuntes portades a terme pels països de la Unió Europea sobre sectors complets d'activitat i té com a objectiu l'establiment d'unes normes comunes, la defensa dels sectors productius i la millora de la competitivitat.