El Sistema Financer: Funcions, Components i Mercats

1. El Sistema Financer

1.1. Concepte de Sistema Financer

És el conjunt d'institucions, mercats i actius financers que medien en els mercats de fons prestables connectant eficientment l'estalvi (S) generat en el sistema, amb la inversió productiva (I).

Qui estalvia?

• Les famílies
• L'Estat (si té superàvit)
• Empreses (B=I-C)
• Sector exterior (superàvit de la balança de pagaments)

Inversió Productiva

Tot aquell flux/increment de mitjans de producció (actius empresarials: immobilitzat...), és a dir, aquells béns que serveixen per produir altres béns. PIB= P (tot allò que es produeix)

Diferències entre Estalvi i Inversió:

L'estalvi és ingrés La inversió és una despesa i L'estalviador, per la seva gestió, cobra interessos L'inversor productor paga interessos. La col·locació de l'estalvi és una INVERSIÓ FINANCERA.

1.2. Funcions del Sistema Financer

La funció bàsica és la de fer possible la connexió eficient entre l'estalvi i la inversió. COST DE BÚSQUEDA I INFORMACIÓ, molt elevat per a l'inversor i poc fiable per l'estalviador, per això els estalviadors assisteixen a entitats bancàries que donen garanties. EFICIÈNCIA D'UN SISTEMA FINANCER Un sistema financer és eficient si ho són les seves IF i MF.

Mercats Financers

Un mercat financer és una plataforma que possibilita la emissió primària d'actius financers per part d'empreses i de l'Estat, i que addicionalment dota aquest AF de liquiditat i preus. Tenen negociacions multilaterals. Un mercat financer eficient, ha de ser....

• a) Segur: mercats que contenen mecanismes que preserven seguretat de totes les operacions de mercat. à Δ confiança i Δ del volum
• b) Facilitat d'accés (model electrònic) à Δ del volum
• c) Mercat ample i profund, és a dir, que es negociïn alts volums de molts valors diferents i a preus múltiples, és a dir, que hi hagi profunditat. à Δ liquiditat
• d) Mercats transparents, és a dir, que la informació de tot el que esdevé en el mercat es transmeti igual i al mateix temps per tothom. à Facilita la presa de decisions.
• e) Agilitat operativa, ja que permet flexibilitzar les operacions. L'objectiu final determina un cert grau de liquiditat; com més bo sigui un mercat més alta serà la liquiditat que s'atorga en aquest mercat i permet reestructurar la estratègia.

No obstant, no només les decisions econòmiques afecten als mercats financers sinó que també les decisions polítiques.

Risc financer:

El risc financer (f) es deriva de la possibilitat de que en el futur esdevinguin fets, contingències que amenacin la nostra posició financera perjudicant-la.

Components del risc financer:

1. Risc de crèdit: Es deriva de la possibilitat de que l'emissor no faci front a les seves obligacions de pagament dels fluxos promesos. Aquest risc es qualificat, tot emissor, per voluntat pròpia, paga els serveis d'una empresa de rating. Les empreses d'un estat no poden tenir rating més alt que l'estat.
2. Risc de canvi: Afecta a les inversions financeres fetes amb instruments d'AF nominats amb altres divises diferents a la nostra. Es deriva del fet de que la moneda on estem invertint es depreciï, ja que la nostra inversió valdrà més.
3. Risc legal: Es deriva de la possibilitat de que canviïn les lleis, i aquests canvis legals em perjudiquin. àcanvis fiscals.
4. Risc de venciment: Es deriva de la possibilitat de que des d'ara fins al venciment puguin passar coses, no incloses als altres riscos, que ens perjudiquin. Com més llarg sigui el venciment d'un AF tindrà més risc.
5. Risc de liquiditat: Es deriva de la possibilitat de que hi hagin canvis en la operativa/normes del mercat que redueixin la liquiditat dels AF que nosaltres tenim. Haurem d'exigir una prima de risc de liquiditat alta à Δ TIR i aleshores el preu baixarà. El que jo tinc es devaluarà.
6. Risc d'interès (o risc de mercat): Es deriva de la possibilitat de que les variacions futures en els t.i. ens perjudiquin. Aquest risc impregna a tots els AF del mercat.

Tal i com vam expressar, tot AF conté una rendibilitat i risc específic per ell, i diferent dels demés, i per tant es fa ineludible una gestió òptima de carteres de AF, és a dir, optimitzar la selecció de AF a incloure en la cartera de forma personalitzada per a cada inversor.

Classificació dels mercats financers:

• Distingeix entre mercats primaris vs mercats secundaris
• Distingeix entre mercats organitzats vs mercats OTC
• Distingeix entre mercats monetaris vs mercats de capital.

1.3 Components del Sistema Financer

• Institucions Financeres (IF)
• Mercats Financers (MF)
• Actius Financers (AF)

Institucions financeres:

Conjunt d'entitats que medien o intermedíen en els mercats financers connectant l'estalvi (S) i la inversió (I).

Institucions F bancàries:

tenen la capacitat de crear diner perquè el seu passiu típic és aquest. (Expansió à crear diner):

• a) Banc Central Europeu + BCNacional à SEBC = Sistema Europeu de Bancs Centrals.
• b) Bancs
• c) Caixes d'estalvi
• d) Cooperatives de crèdit.

Funcions:

• Crear diner
• Executar la Política Monetària (PM)
• Atorgar crèdits i préstecs al sistema
• Acceptar dipòsits
• Intervenir en els mercats financers
• Ser membres dels Mercats Financers Organitzats

Institucions F no bancàries:

són les que no tenen la capacitat de crear diner:

• a) ESI (Empreses de servei d'Inversió) Brokers: executen dos funcions; Vehiculen ordres als mercats per conta de tercers à comissionistes; i fan assessorament i gestionen carteres. Dealers: fan les mateixes funcions que els Brokers, però a més a més poden posicionar-se (és a dir, comprar i vendre) en nom propi.
• b) EAFI: Empreses d'assessorament financer independent.
• c) SGC: societats de gestió de carteres. Fan assessorament mix.
• d) SCR (Societats de capital-risc): Societats que participen amb el capital d'altres empreses que tenen dos característiques: Empreses amb negoci de gran capacitat i creixement a c/t Les SCR, analitzen el negoci i si detecten que pot haver creixement, participen com accionistes durant un període de temps relativament curt (4 anys max.)

Actius Financers:

És un actiu intangible, immaterial, emès per una unitat que té necessitat de finançament (diner) i que és adquirit, comprat, per una altra unitat que té capacitat de finançament (estalvi). Tot AF inclou tot un conjunt de fluxos futurs degudament periodificats. Aquests fluxos estan en forma de interessos, diners i han de ser pagats per l'emissor i són cobrats pel posseïdor de l'AF en el moment del pagament del flux. Per tant, el comprador de AF paga un preu i, a més, adquireix el dret de pagament de tots els fluxos futurs d'aquell AF.

Actius Financers Monetaris:

són a curt termini. Dins d'aquest tenim:

• El diner: diner legal (BCE) + el diner bancari (dipòsits).
• Les lletres del tresor: actius al descompte a c/t des del nominal, el preu que es paga al principi és inferior al que es cobra al final, amb un tipus d'interès implícit (preu pagat-nominal). Les lletres són títols de deute públic emesos pel tresor.
• Pagaré d'empresa: emissió de deute privat per part de les empreses. Té la mateixa estructura que les lletres.
• Repos i simultànies, dos operacions dintre d'una

Actius Financers de Capital:

són a llarg termini. Entre ells distingim:

• Els Bons i obligacions: estructures de tipus de bo simple (cupó fix), amb una sèrie de cupons explícits (iguals) post pagables amb un venciment determinat on es retorna el principal.
• CH= Cèdules hipotecàries: són instruments de renda fixa a mig termini (4-5 anys) emesos per entitats bancàries i recolzats (amb garantia de..) per tota la cartera de préstecs hipotecaris de la entitat. Aquest instruments permet un rapit i barat finançament del sector de la construcció.
• Bons de titulització (BT): els bancs poden vendre les hipoteques que menys li convenen (risc alt, baixa Ti) a un fons de titulització (per pagar, aquest emet bons de titol.). Això li permet al banc reduir el cost ràpidament i mantenir els client.

Actius Financers Derivats:

Un AF derivat és un AF que vincula el seu valor amb el valor d'un altre AF anomenat subjacent. Els derivats tenen un objectiu clar: servir d'instruments de cobertura dels riscos financers. S'amplifica molt substancialment la capacitat de gestió de carteres per clients. Comprar accions al comptat, tinc el risc de que baixin els preus. Paral·lelament es pot comprar opció put, opció de venda a un preu prepactat, el dret a vendre a un tercer una acció.

• Forward's: s'apliquen en matèries primes (petroli...). Acorden un preu pactat i aquest no puja ni baixa.
• Futurs: s'apliquen sobre instruments financers, com a especulador.
• FRA's
• SWAPS

Tot AF conté un binomi específic de rendiment (R) i risc (f). Aquest binomi és singular per cada AF, per tant, cada AF té el seu R i p específic i diferent dels altres. Això és el que ens porta al que anomenem problema de cartera, com que cada AF ens aportarà un risc i rendibilitat diferent hem de construir bé la nostra cartera. Aquesta realitat no es basa en fixar models matemàtics.

MERCATS FINANCERS

és una plataforma que permet la negociació de AF. Per tant, sempre que dues parts, anomenades contrapartides, negociïn una AF estaran en un mercat financer. Hi ha dos grans tipus de MF:

• A) Bilaterals (OTC): Son aquells on la negociació la fan només dos persones, el comprador i el venedor. Es el cas d'un dipòsit per exemple.
• B) Multilaterals: Són aquells on la operació l'efectuen al mateix temps, múltiples compradors i venedors. Tots són mercats grans, com els de deute públic, mercats borsàtils.

Funcions del mercat financer:

• Funció de liquiditat: quan millor funcioni un MF major liquiditat tenen els AF, i per tant, major liquiditat à menors primes de liquiditat à menor cost per l'emissor à millor finançament de la inversió i del creixement. Aquesta funció la fan els MF secundaris.
• Funció de determinació de preus de AF: l'MF determina preus, fins a quin punt està l'empresa (emissora) en assolir el seu objectiu final à max. Valor
• Funció de finançament: els MF magnifiquen la capacitat de finançament de l'economia (empreses, famílies, estat) és un canal addicional, canal bancari i canal propi. Aquesta funció la compleixen els MF primaris o d'emissió.