El sistema feudal a l'edat mitjana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 1,38 KB
A l'edat mitjana era el títol del qui tenia un feu, el 'senyor feudal', i de manera significativa, el terme feu era sinònim de senyoria, el territori d'un senyor.
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei. Els nobles que eren vassalls del rei podien alhora tenir vassalls propis, normalment nobles menys importants, a qui s'atorgava un feu més petit. El pacte de vassallatge constava de dues parts: Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat a canvi que se li lliurés un domini reial. Aquests pactes, realitzats del segle x al XVIII, anaven acompanyats d'un homenatge que donava solemnitat i eficàcia a l'acte a través de manifestar-ho externament i ostensible. D'aquí se'n deriven els actes d'homenatge actuals com un acte de respecte, de veneració, envers una persona.
La reserva senyorial o domini era el conjunt de les millors terres d'un feu. Aquestes estaven reservades pel senyor feudal. A les reserves senyorials solia haver-hi el castell del senyor, així com els prats i els boscos propis del feu.