El sistema excretor: funcions del ronyó i formació de l'orina

Definicions clau del sistema excretor

• Anúria: Absència d’orina.
• Pol·laciúria: Orinar poc i freqüentment; pot ser un cas d’infecció d’orina.
• Nefrona: Unitat anatòmica i fisiològica del ronyó.
• Piràmide de Malpighi: També s’anomenen piràmides renals; són els teixits del ronyó en forma de con.
• Meat: És el final del conducte excretor. En l’home s’obre a l’exterior per l’orifici a l’extremitat lliure del penis, també utilitzada per a les ejaculacions seminals.
• Homeòstasi: És una propietat de l’organisme que consisteix en la capacitat de mantenir l’organisme estable i compensat davant els canvis.
• Uretra: Conducte per on s’expulsa l’orina des de la bufeta, en el cas de la dona.

Funcions principals del ronyó

El ronyó és l’encarregat de filtrar la sang de l’aparell circulatori i eliminar, mitjançant l’orina, els residus metabòlics de l’organisme. També regulen l’homeòstasi de l’organisme, sintetitzen hormones, regulen la pressió arterial i el volum dels fluids extracel·lulars de l’organisme.

El procés de formació de l’orina

La sang entra als ronyons perquè les nefrones vagin retirant els productes que l’organisme rebutja per a la formació d’orina. El procés és el següent:

• La sang que arriba a la nefrona és filtrada a la càpsula de Bowman, on es filtren totes les substàncies petites. Les matèries que no són filtrades són semblants al plasma sanguini i són aprofitables per l’organisme.
• El filtrat va passant pels tubs de la nefrona on es produeix una reabsorció de les substàncies que es poden aprofitar i passen a la sang. Alhora, també es reabsorbeix una gran quantitat d’aigua.
• Les substàncies que no s’han ni filtrat ni reabsorbit són secretades des dels capil·lars sanguinis a l’interior dels tubs de la nefrona, obtenint finalment l’orina.

Un cop l’orina està formada, surt de la nefrona i anirà cap a l’urèter per finalment baixar a la bufeta.

Ús de diürètics en la pressió arterial alta

Per què una persona amb pressió arterial alta pren diürètics? Perquè hi ha un tipus de diürètics que redueixen el sodi i els líquids en sang; com a conseqüència, els vasos sanguinis es fan més amples i es redueix la tensió arterial.

Característiques i components de l’orina sana

Les habituals característiques de l’orina són el seu color, l’olor i l’absència d’hematúria. En el cas d’un pacient que begui poca quantitat d’aigua, l’orina serà més concentrada i, en cas d’un pacient que sí que begui una quantitat d’aigua raonable diàriament, la seva orina serà més clara.

Els components que ha de tenir són:

• Aproximadament un 95% d’aigua.
• Un pH de 6.
• Sals minerals com podrien ser el potassi i el fòsfor.
• També hi ha d’haver-hi hormones.