Sistema Endocrí i Renal: Hormones, Ronyons i Patologies

Sistema Endocrí: Hormones i Glàndules

Tipus d'Hormones

Les hormones es classifiquen segons la seva estructura química:

• Proteiques (derivades d'aminoàcids): Exemples: ADH (hormona antidiürètica).
• Esteroidees (derivades de lípids): Exemples: Testosterona i estrògens.
• Amíniques (derivades d'aminoàcids): Exemples: Epinefrina (adrenalina), que ajuda a regular la resposta de lluita o fugida.

Funcions de les Hormones

• Homeòstasi (manteniment de l'equilibri intern).
• Resposta en situacions de perill.
• Control del metabolisme.

Mecanisme d'Acció Hormonal

• Hormones peptídiques: No poden travessar la membrana plasmàtica de la cèl·lula diana. Els seus receptors es troben a la superfície cel·lular.
• Hormones lipídiques: Sí que poden travessar la membrana plasmàtica. Els seus receptors es troben al citoplasma o al nucli.

Hipotàlem

L'hipotàlem és una part crucial del sistema endocrí i nerviós.

Funcions de l'Hipotàlem

• Coordina el sistema nerviós autònom.
• Regula la sacietat.
• Regula la sensació de set.
• Regula la temperatura corporal.
• Regula el ritme circadià.
• Regula les emocions.

Què és l'Hipotàlem?

Part de l'encèfal situada a la zona central de la base del cervell que controla el funcionament del sistema nerviós i l'activitat de la hipòfisi.

Hipòfisi (Glàndula Pituïtària)

La hipòfisi es divideix en diferents lòbuls:

• Lòbul posterior o neurohipòfisi: Emmagatzema i allibera ADH (hormona antidiürètica) i oxitocina, produïdes a l'hipotàlem.
• Lòbul intermedi (o mig): Produeix melanotropina (MSH).
• Lòbul anterior o adenohipòfisi: Produeix i allibera hormones com TSH, ACTH, FSH, LH, Prolactina i GH.

Glàndula Tiroide

La glàndula tiroide té forma de papallona i es situa davant de la laringe, rodejant la tràquea. És fonamental per al metabolisme basal.

Produeix tiroxina (T4) i triiodotironina (T3).

Funcions de les Hormones Tiroïdals (T3 i T4)

• Augmenten l'energia.
• Tenen acció termogènica.
• Augmenten el consum d'oxigen.
• Augmenten la freqüència cardíaca (FC).

També produeix calcitonina, que és hipocalcemiant (disminueix el calci en sang).

Glàndules Suprarenals

Les glàndules suprarenals es troben sobre els ronyons i consten de dues parts principals:

• Escorça suprarenal: Part externa.
• Medul·la suprarenal: Part interna.

Glàndula Pineal o Epífisi

La glàndula pineal secreta melatonina, una hormona clau en la regulació del cicle de son i vigília.

Gònades (Ovaris i Testicles)

Les gònades produeixen hormones sexuals i gàmetes, sota el control de les hormones hipofisiàries FSH i LH.

Hormones Hipofisiàries i Gònades

• FSH (Hormona Foliculoestimulant): Estimula l'espermatogènesi en homes i el creixement dels fol·licles ovàrics en dones.
• LH (Hormona Luteïnitzant): Estimula la producció de testosterona en homes i l'ovulació i la formació del cos luti en dones.

Hormones Produïdes per les Gònades

• Testosterona (en homes): Augmenta la massa muscular, millora la memòria i la concentració, incrementa la densitat òssia, fa la veu més greu, disminueix el teixit gras, etc.
• Estrògens (en dones): Estimulen el creixement dels fol·licles ovàrics, desenvolupament de característiques sexuals secundàries femenines, etc.
• Progestàgens (en dones): Preparen l'úter per a una possible fecundació i embaràs.

Resum de Glàndules i Hormones Principals

• Pineal: Melatonina
• Paratiroides: PTH (Hormona Paratiroïdal)
• Tiroides: T3, T4, Calcitonina
• Suprarenals (Escorça): Aldosterona, Cortisol, Corticosterona, Cortisona

Pàncrees Endocrí

El pàncrees té una part endocrina que produeix hormones clau per al metabolisme de la glucosa.

Insulina

Produïda per les cèl·lules beta. Les seves funcions principals són:

• Fetge: Estimula la glucòlisi i la glucogènesi; inhibeix la gluconeogènesi i la glucogenòlisi.
• Múscul: Augmenta la captació de glucosa i la síntesi de glucogen.
• Teixit adipós: Augmenta la captació de glucosa i inhibeix l'alliberament de glicerol i àcids grassos (lipòlisi).

Glucagó

Produït per les cèl·lules alfa. Les seves funcions principals són:

• Fetge: Augmenta la gluconeogènesi i estimula la glucogenòlisi, augmentant la formació de cossos cetònics.
• Teixit adipós: Estimula la lipòlisi, activant la lipasa i promovent l'alliberament d'àcids grassos.

Feedback o Retroalimentació Hormonal

La PTH (hormona paratiroïdal) és hipercalcemiant (augmenta el calci en sang) i la calcitonina és hipocalcemiant (disminueix el calci en sang).

Tipus de Feedback

• Feedback negatiu: A més calci, menys PTH. És el mecanisme més comú per mantenir l'homeòstasi.
• Feedback positiu: Un estímul inicial provoca una resposta que amplifica l'estímul. Exemple: Oxitocina durant el part.

Fisiologia de la Fam i la Set

Fisiologia de la Fam

La Grelina és una hormona que estimula la fam.

• NPY (Neuropèptid Y): Estimulador de neurones orexigèniques (augmenten la fam).
• POMC (Proopiomelanocortina): Inhibidor de neurones anorexigèniques (disminueixen la fam).

Fisiologia de la Set

Regulada principalment per l'hipotàlem, respon a:

• Augment de l'osmolaritat sanguínia.
• Presència d'Angiotensina II.
• Disminució de la pressió arterial.
• Disminució del volum sanguini.
• Sequedat de la boca.

Altres Hormones Importants

Hormones Tiroïdals (Detall)

La glàndula tiroide produeix:

• Triiodotironina (T3): Conté tres àtoms de iode.
• Tiroxina (T4): Conté quatre àtoms de iode.

La glàndula tiroide se situa davant de la laringe, rodejant la tràquea. La seva funció principal és regular el metabolisme basal (MB).

Hormona del Creixement (GH)

És una proteïna de baix pes molecular, alliberada des de la hipòfisi (glàndula pituïtària). Està controlada per l'hipotàlem.

Nutricionalment, aquesta hormona té funcions principals en el metabolisme de proteïnes (P), lípids (L) i hidrats de carboni (HC) de l'organisme. També activa els osteoblasts (cèl·lules formadores d'os).

Hormones Pancreàtiques (Detall)

El pàncrees és una glàndula amb part exocrina i endocrina. La principal hormona endocrina que allibera és la insulina (produïda per les cèl·lules beta dels illots de Langerhans).

Hormona Antidiürètica (ADH)

És una hormona hidrosoluble, produïda a l'hipotàlem i alliberada per la neurohipòfisi. Regula el nivell d'aigua al cos i provoca vasoconstricció dels vasos sanguinis.

TRH i TSH

Són dues hormones clau en l'eix hipotàlem-hipòfisi-tiroide, que regula l'activitat de la glàndula tiroide.

• TRH (Hormona Alliberadora de Tiroidropina): Produïda a l'hipotàlem, estimula la hipòfisi.
• TSH (Hormona Estimulant de la Tiroide): Produïda a la hipòfisi, estimula la tiroide. Incrementa el nombre de capil·lars a la tiroide i els receptors per a la captació de iode.

Sistema Renal: Ronyons i Nefrona

La Nefrona: Unitat Funcional del Ronyó

La nefrona és la unitat bàsica constituent de l'òrgan renal. És on es produeix la filtració del plasma sanguini i la formació de l'orina.

Cada nefrona consta de dues parts principals:

• Corpuscle renal: Estructura esferoïdal constituïda per la càpsula de Bowman i el glomèrul.
• Túbul renal: On s'aboca el filtrat glomerular. Es divideix en tres parts: túbul contornejat proximal, nansa de Henle i túbul contornejat distal.

Filtració Glomerular

És un procés passiu que no implica despesa energètica.

A partir de la sang que passa pels capil·lars del glomèrul, diverses molècules es filtren cap a la càpsula de Bowman per diferències de pressió hidrostàtica i osmòtica, formant l'orina primitiva.

Barrera de Filtració Glomerular

La filtració es produeix a través d'una barrera amb tres capes:

• Endoteli fenestrat: Impedeix el pas de cèl·lules sanguínies i proteïnes grans.
• Membrana basal: Amb càrrega electronegativa (gràcies als proteoglicans, col·làgens i glicoproteïnes), repel·leix molècules petites amb càrrega negativa.
• Membrana podocitària: Formada pels podòcits, evita el pas de glòbuls vermells i blancs.

Reabsorció Tubular

Té lloc principalment al túbul contornejat proximal i a la nansa de Henle.

És el procés en què gran part de les molècules útils de l'orina primitiva retornen cap als capil·lars sanguinis (aigua, glucosa, aminoàcids, vitamines, ions de sodi, potassi, calci, etc.).

Les primeres parts de la nefrona reabsorbeixen molta aigua, concentrant l'orina. La part més distal es relaciona més amb la reabsorció de soluts i, per tant, amb la dilució de l'orina.

Mecanismes de Transport en la Reabsorció

• Difusió passiva (Ex: aigua).
• Difusió passiva facilitada (Ex: Na+).
• Difusió activa (Ex: glucosa, aminoàcids):
  • Primària: Utilitza ATP directament.
  • Secundària: Utilitza gradients creats per transport primari (cotransport i contratransport).
• Endocitosi (Ex: pèptids i proteïnes petites).

Secreció Tubular

Té lloc principalment al túbul contornejat distal.

És la secreció activa (implica despesa energètica) de productes de rebuig des de la sang cap a la llum del túbul renal.

Principalment es secreten ions d'hidrogen (H+), ions de potassi (K+) i ions d'amoni (NH4+).

Aquesta secreció és selectiva i pot estar regulada per acció hormonal (Ex: aldosterona, que augmenta la secreció de K+).

Patologies Renals Comunes

Síndrome Nefròtica

Inflamació dels glomèruls de les nefrones. Provoca un dany als capil·lars fent que siguin més permeables, deixant passar quantitats excessives de proteïnes a l'orina (proteinúria).

Pot cursar amb:

• Anorèxia
• Malestar general
• Edemes
• Hematúria (sang a l'orina)

Insuficiència Renal Aguda (IRA)

Provoca la incapacitat sobtada d'excretar productes de rebuig.

Pot cursar amb:

• Oligúria (producció baixa d'orina)
• Edemes
• Alteració del balanç hidroelectrolític
• Alteracions gastrointestinals
• Anèmia
• Hematúria
• Proteinúria

És molt comuna en pacients ingressats en UCI.

Insuficiència Renal Crònica (IRC)

És el deteriorament progressiu i a llarg termini de la funció renal.

El diagnòstic es basa en proves de laboratori de la funció renal, de vegades seguides per una biòpsia del ronyó.

Els símptomes poden incloure:

• Anorèxia
• Nàusees
• Vòmits
• Estomatitis
• Disgèusia (alteració del gust)
• Noctúria (necessitat d'orinar a la nit)
• Cansament i fatiga
• Pruïja (picor)
• Disminució de l'agudesa mental
• Rampes i contractures musculars
• Retenció d'aigua
• Desnutrició
• Neuropaties

Nefropatia Diabètica

Es produeix en persones amb diabetis mellitus mal controlada (hiperglucèmia).

Quan hi ha alts nivells de glucosa a la sang, aquesta passa al filtrat glomerular. Els transportadors de glucosa als túbuls renals es saturen i no poden reabsorbir tota la glucosa, que llavors apareix a l'orina (glucosúria).

La presència de glucosa als túbuls arrossega molta aigua per osmosi, provocant un augment de la producció d'orina (poliúria).

Infeccions del Tracte Urinari (ITU)

Poden afectar les vies urinàries baixes (infecció de la bufeta urinària o cistitis) o les vies urinàries altes (infecció dels ronyons o pielonefritis).

Càlculs a les Vies Urinàries (Litiasi Renal)

Els càlculs o "pedres" són masses dures de cristalls minerals (com calci, àcid úric o cistina) que es formen a les vies urinàries.

No solen tenir una superfície llisa, i el seu desplaçament pot causar dolor intens, lesió amb hemorràgia, facilitar la infecció o fins i tot bloquejar el flux d'orina.