Sistema Electoral: Democràcia Representativa i Reptes Actuals

Sistema Electoral i Democràcia Representativa

Sistema Electoral: (sobirania popular + democràcia representativa). Preferències dels vots que seran escons. Cap sistema electoral és neutre, tots produeixen efectes, tots els sistemes electorals sobrerepresenten o infrarepresenten partits. Saber quin perfil de persones han estat seleccionades per ocupar càrrecs públics i com farem que aquestes persones treballin mirant cap als ciutadans o cap als dirigents. (la sobirania popular només VIP en les eleccions). VIP en quant a quin model de partits hi haurà (jerarquitzats, districtes uninominals...). La proporcionalitat i territorialitat són peces claus.

Dèficit del Sistema Electoral Actual:

• Cal buscar mecanismes d'apropiació ciutadans-polítics, i incentivar la participació.
• Rendició de comptes als electors.
• El sistema electoral dona poca llibertat als ciutadans a l'hora d'elegir.
• Llistes bloquejades: o agafes tot el paquet sencer o no votes.
• En el sistema electoral existeixen moltes comarques que no tenen representació al parlament.
• El nivell de la classe política parlamentària ha baixat molt.

Elements dels Sistemes Electorals:

1. Número d'escons a elegir:

   • Fixar un número invariable de diputats, això és l'habitual però pot ser injust.
   • Número que varia segons els canvis demogràfics (augmenta número d'electors, augmenta número de diputats).

2. Tamany de la circumscripció (prorrateig): procediment per assignar els escons a les diferents circumscripcions. Divisió del territori en diferents parts (províncies) en 4 circumscripcions. En el cas espanyol és més VIP aquest punt que la fórmula. 3 criteris:

   • Igualació territorial: tots idèntics, tots el mateix número de diputats.
   • Estricte proporcionalitat a la població: tants escons té, tanta representació et toca.
   • Igualació territorial relativa: en proporció a la relació de quantitat de gent que hi havia (cas Catalunya), un sistema que en teoria és proporcional a la pràctica és majoritari.

3. Tipus de candidatures:

   • Uninominals: tot el territori de l'Estat es divideix en districtes molt petits i li correspon a cadascú 1 escó i el que guanya a les eleccions guanya els demés escons.
   • Tancades i bloquejades: cada partit presenta 1 llista amb el número de candidats que formen la representació de la circumscripció però no pots modificar ni alterar-ho.
   • Tancades no bloquejades: es pot alterar l'ordre dels candidats.
   • Oberta: tots els partits amb els diferents candidats que representen el partit i es pot escollir candidats diferents i de diferents partits.

4. Forma d'expressió del vot:

   • Vot únic: el ciutadà té només un vot independentment del número d'escons que hi hagi en joc.
   • Vot estricte: El ciutadà té tants vots com escons hi hagi en el districte electoral.
   • Vot limitat: més d'un vot però menys del número d'escons que hi hagi en joc.
   • Vot acumulatiu: El número de vots que tenim es poden acumular en un sol candidat.

5. Fórmula electoral:

   • Majoritàries: donar majoria (parlamentària) a qui ha guanyat les eleccions. Els partits es troben infrarepresentats, es pensa en eficàcia, no en la representació parlamentària. Conseqüències: el tercer partit surt perjudicat, afavoreix l'alternança en el poder, pensada per societats amb consens.
   • Proporcionals: entre el número de vots que obté cada partit i el número d'escons que li correspon. Pluralisme polític transportat al parlament, representativitat de tendències i ideologies a les institucions.

6. Barreres (o llindars) electorals: % mínim de vots que ha d'obtenir un partit per aconseguir escons. Pels partits petits suposa un obstacle i es queden fora del repartiment d'escons.