El sistema democràtic espanyol: poders i territori

L'Estat espanyol: democràcia i monarquia parlamentària

La Constitució de 1978

Amb la mort de Franco el 1975, va finalitzar el règim dictatorial i es va obrir a Espanya un període de transició política. Aquest procés va culminar amb la implantació d'un estat social i democràtic de dret, plasmat en la Constitució de 1978. Aquesta llei fonamental recull les normes que regulen el govern d'Espanya, garanteix els drets individuals i col·lectius dels espanyols i estableix que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol.

El sistema parlamentari

Espanya és una monarquia parlamentària, on el rei regna però no governa; és el símbol de la unitat de l'estat. El sistema es basa en la divisió de poders.

La divisió de poders

• Poder Legislatiu: Exercit pel Parlament, que rep el nom de Corts Generals. Té la funció legislativa i està format per dues cambres:
  • Congrés dels Diputats: Representa el poble espanyol. Té el poder de legislar, discutir i aprovar les lleis que regeixen el país, a més de debatre i aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat. Està format per 350 membres elegits per sufragi universal cada quatre anys. A cada província li correspon un mínim de dos diputats (un a Ceuta i Melilla), i els 248 restants es reparteixen entre les 50 províncies en proporció a la seva població, seguint la Llei d'Hondt, que afavoreix els partits més votats.
  • Senat: És la cambra de representació territorial. La seva funció principal és revisar les propostes legislatives que prèviament han passat pel Congrés i participar en la política exterior. El parlament de cada comunitat autònoma designa un senador i un més per cada milió d'habitants. La resta de senadors són elegits el mateix dia que els diputats.
• Poder Executiu: Recau en el Govern, format pel president i els ministres. Controla i regula en nom del poble espanyol, dirigeix la política de l'estat, n'administra els recursos, estableix la defensa nacional i les relacions exteriors, executa les lleis i promulga decrets.
• Poder Judicial: Està format pels jutges i magistrats. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és el màxim òrgan de govern dels jutges i magistrats, i el seu president també presideix el Tribunal Suprem. Està format per 20 membres nomenats per un període de 5 anys. La seva funció principal és garantir la independència dels jutges en l'exercici de la funció judicial respecte als altres poders de l'estat.

L'organització territorial de l'Estat espanyol

L'Estat espanyol s'organitza en comunitats autònomes, províncies i municipis. Algunes comunitats també s'organitzen en comarques. Totes aquestes entitats tenen autonomia per poder gestionar els seus interessos respectius, fruit de la delegació de sobirania que els atorguen les Corts Generals.

Les comunitats autònomes

La Constitució de 1978 va reconèixer que Espanya era un estat unitari però no centralista, permetent que les regions espanyoles disposessin d'un principi d'autonomia. Entre 1979 i 1983 es van constituir les 17 comunitats autònomes. Cada comunitat es regeix per un Estatut d'Autonomia i té competències que poden ser:

• Plenes: Com l'organització de les institucions d'autogovern, la sanitat i l'educació.
• Compartides: Com l'administració de justícia, la legislació laboral i la gestió d'infraestructures diverses.

Institucions autonòmiques

Les comunitats autònomes tenen tant poder legislatiu com executiu, organitzat en les següents institucions:

• Parlament autonòmic: S'hi aproven les lleis i els pressupostos, i es controla l'acció política del govern autonòmic.
• President autonòmic: Representa la comunitat autònoma, forma i dirigeix el govern. És elegit pel parlament i nomenat pel rei.
• Govern autonòmic: Format pel president i els consellers, executa i fa complir les lleis aprovades pel Parlament.
• Tribunal Superior de Justícia (TSJ): És l'òrgan més important de l'estructura judicial en l'àmbit de la comunitat autònoma.