El Sistema Democràtic Espanyol: Constitució i Organització Territorial

Sistema Democràtic Espanyol

Espanya és un país democràtic, fonamentat en el constitucionalisme i el parlamentarisme.

L'Estat espanyol s’organitza com una democràcia parlamentària, que es regeix pels principis de la llibertat i la igualtat i reconeix la participació ciutadana com la base dels seus principis democràtics.

Una Democràcia Constitucional

La mort de Francisco Franco l’any 1975 va significar la fi d’un règim dictatorial i Espanya va passar a ser un país social i democràtic.

La Constitució: Llei Fonamental de l'Estat

• Recull les normes que regulen el govern d’Espanya i garanteix els drets individuals i col·lectius de tots els espanyols.
• Estableix que la sobirania nacional resideix en el poble (poder en mans de la població de +18 anys).

Democràcia Parlamentària: La Monarquia

Espanya és una monarquia parlamentària. El cap d’Estat és el rei, però les lleis surten del Parlament. El rei regna, però no governa.

El rei és símbol de l’Estat i el representa dins del país o en relacions internacionals, modera el funcionament de les institucions i s’ha d’atenir en tot a les normes que la Constitució estableix.

Pràctica Democràtica: Les Eleccions

En la democràcia espanyola, la manera de participació democràtica més habitual són les eleccions de representants polítics.

Divisió de Poders: Executiu, Legislatiu i Judicial

Un dels principis bàsics de la democràcia espanyola és la divisió de poders: executiu, legislatiu i judicial, i així s’assegura que cap poder no abusarà.

Poder Legislatiu: Les Corts Generals

El poder legislatiu està en mans del Parlament (Corts Generals: Congrés dels Diputats i Senat).

Congrés dels Diputats (Cambra Baixa)

Representa el poble espanyol i té el poder de legislar, discutir, aprovar i derogar lleis. Està format per 350 membres elegits per sufragi cada 4 anys. Després de les eleccions es determinen els escons. Les províncies espanyoles tenen un dret mínim inicial de 2 escons.

La Llei d'Hont

Després del recompte de vots s’adjudiquen els escons a cada partit en una proporció que afavoreix els partits que han rebut més vots i perjudica els menys votats.

Senat (Cambra Alta)

Revisa propostes legislatives que han passat pel Congrés dels Diputats. Pot modificar o vetar el contingut dels textos, encara que el Congrés sigui qui té la última paraula. Està facultat per autoritzar o denegar la ratificació dels tractats internacionals.

Poder Executiu: El Govern

El Govern està format pel president i els ministres, i s’ocupa de:

• Dirigir la política de l’Estat.
• Administrar-ne els recursos.
• Establir la defensa nacional i les relacions exteriors.
• Executar lleis i promulgar decrets.

El Congrés pot provocar una moció de censura i retirar la confiança al govern.

Poder Judicial: Independència i Funció

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és el màxim òrgan de govern de jutges i magistrats. Està format pel president que també presideix el Tribunal Suprem.

És un òrgan constitucional, col·legiat i autònom, integrat per jutges i altres juristes de competència. La seva funció principal és garantir la independència dels jutges respecte als altres poders de l’Estat.

La gestió dels recursos materials i personals del sistema judicial correspon al poder executiu.

El Defensor del Poble

Institució designada per les Corts. La seva funció és protegir i defensar els drets fonamentals i llibertats públiques dels ciutadans davant l’administració pública i la controla perquè serveixi els interessos generals amb objectivitat i submissió plena a la llei i al dret.

Organització Territorial de l'Estat Espanyol

L’Estat s’organitza en comunitats autònomes, províncies i municipis, i algunes comunitats autònomes en comarques.

Comunitats Autònomes (CCAA)

Espanya és un govern unitari i no centralista. Hi ha 17 comunitats autònomes, 7 de les quals formen una sola província.

Estatuts d'Autonomia

L'Estatut estableix la denominació de la comunitat, la delimitació del territori, les característiques del Parlament, del Govern i de l’Administració Pública, fixa les competències que assumeix i la procedència del seu finançament.

Les comunitats tenen unes competències plenes com l’organització de les institucions d’autogovern, sanitat, educació, i altres compartides amb l’Estat com l’administració de justícia, legislació laboral i gestió d’infraestructures.

Institucions Autonòmiques

Les institucions autonòmiques tenen tant poder legislatiu com executiu:

• El Parlament: S’aproven lleis i pressupostos i es controla l’acció política del govern autonòmic.
• President Autonòmic: Representa la comunitat autònoma i forma i dirigeix el govern.
• El Govern: Format pel president i consellers, executa i fa complir les lleis aprovades per l’Assemblea o Parlament.
• El Tribunal Superior de Justícia (TSJ): Òrgan més important de l’estructura judicial en l’àmbit de la comunitat autònoma.

El Poder Local: Administració Municipal i Provincial

Províncies

Les províncies són agrupacions de municipis i són:

1. Circumscripció electoral de l’Estat: diputats i senadors elegits per cada província.
2. Divisió territorial de l’administració perifèrica de l’Estat.
3. Entitat d’administració local de més rang: funció de cooperar amb els municipis per mitjà de les Diputacions Provincials.

Municipis

Els municipis són les unitats territorials i administratives més elementals. El poder local municipal és elegit democràticament cada 4 anys. S’elegeixen els regidors i l’alcalde.

L’Ajuntament és l’òrgan de govern i de gestió municipal, i ofereix serveis bàsics com: cementiris, recollida de residus, neteja de carrers, aigua potable, clavegueram, accessos als nuclis de la població, pavimentació pública, control d’aliments i begudes.

Funcions Addicionals segons Població

A part dels serveis bàsics, els municipis han de prestar altres funcions depenent del volum de població:

• Municipis amb +5.000 hab: Serveis bàsics + parc públic + biblioteca pública + mercat + tractament de residus.
• Municipis amb +20.000 hab: Tot l'anterior + protecció civil + prestació de serveis socials + prevenció i extinció d’incendis + instal·lacions esportives públiques i escorxador.
• Municipis amb +50.000 hab: Tot l'anterior + transport urbà + transport adaptat + protecció del medi ambient.

Els municipis han de disposar de mitjans econòmics i materials, que s’aconsegueixen mitjançant els tributs propis i els impostos de l’Estat.

Altres Entitats Territorials

Els municipis es poden agrupar en mancomunitats i corporacions.

• Cada illa té una administració pròpia: Canàries: cabildo; Balears: consell insular.
• A les àrees rurals (Galícia i Astúries): parròquies.

Els partits judicials a Espanya són la unitat territorial en què s’organitza l’administració de justícia. El cap de partit judicial és un dels municipis que formen cada partit judicial. A la resta de municipis del partit judicial hi ha un jutjat de pau.

Organització Política i Territorial de Catalunya

Establiment de l'Autonomia Política: L'Estatut del 2006

El nou Estatut defineix Catalunya com a nació, es van ampliar algunes competències de la Generalitat i també s’estableixen nous principis de finançament econòmic.

Institucions de l'Autogovern: La Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema on s’organitza políticament l’autogovern i integra el Parlament, el President i el Govern. Està formada per: el Consell Consultiu, la Sindicatura de Comptes i el Síndic de Greuges (defensa els drets fonamentals i polítics dels ciutadans).

El Parlament

Té funció legislativa, és l’encarregat d’aprovar els pressupostos de la Generalitat i de controlar i impulsar l’activitat política i de govern.

El President

És elegit pel Parlament, exerceix funcions representatives i governatives: és la representació més alta de la Generalitat, manté relacions amb altres institucions de l’Estat i comunitats autònomes. Estableix les directrius generals de l’acció de govern i coordina el seu programa legislatiu.