Sistema cardiovascular i respiratori

Aparell cardiovascular:

Transportar sang a les cèl·lules de l'organisme i recollir els productes de rebuig per eliminar-los.

Sistole:

moviment que fa contraure's el múscul del cor i envia la sang d'una cavitat a una altra o a l'exterior del cor

Diastole:

moviment que segueix la sístole i es caracteritza per una relaxació de les parets cardíaques.

Sistole auricular:

moviment contracció auricular i envia la sang als ventricles.

Sistole ventricular:

ocorre a continuació i durant aquesta sístole la sang és expulsada a les artèries.

Diastole auricular:

succeeix a la sístole auricular i coincideix amb els processos de la sístole ventricular.

Diastole ventricular:

ocorre al mateix temps que la sístole auricular i succeeix a la sístole ventricular.

Subsistemes cor: simpàtic:

augmenta les seves capacitats

Parasimpàtic:

exerceix una acció oposada.

Sistema vascular, sistemes:

Circulació major:

porta sang oxigenada del cor als teixits perifèrics.

Circulació menor:

perdre l'oxigenació de la sang

Vasoconstricció:

procés pel qual el vas sanguini disminueix la seva llum, el flux de sang que arriba a un òrgan és menor

Vasodilatació:

procés pel qual el vas sanguini augmenta la seva llum i aporta major quantitat de sang a l'òrgan.

Patologies vasculars:

Aterosclerosi:

es forma una placa de colesterol, greixos, denominada ateroma sota de la membrana interna de la part arterial, que obstrueix el pas de sang.

Trombosi:

obstrucció simptomàtica d'un vas sanguini degut a la placa d'un ateroma que dificulta el flux de la sang als teixits.

Embolies:

es produeixen quan un trombe es desprèn d'un vas on es forma i arriba a un altre de menor calibre, el qual obstrueix provocant una isquèmia a partir d'aquesta zona trombosi venosa profunda.

Arteritis:

inflamació de les artèries

Flebitis:

processos inflamatoris de les venes

Aneurisma:

dilatació permanent de la paret d'una artèria.

Aparell respiratori

capta l'oxigen per tal que el porti a les cèl·lules de l'organisme a través de la sang. Les cèl·lules obtenen energia a partir de l'oxigen.

Vies respiratòries superiors:

estan situades fora de la cavitat toràcica.

Nas:

part de l'aparell respiratori que comunica directament amb l'exterior. L'aire penetra a la via respiratòria a través dels orificis nasals i flueix per les cavitats nasals.

Faringe:

conducte que comunica amb la laringe i es divideix en orofaringe, nasofaringe i laringofaringe.

Laringe:

conducte que comunica la faringe i la tràquea. És l'òrgan de fonació. Està formada per epiglotis, cartílag tiroides, cartílag cricoide i cartílag aritenoides.

Funcions laringe:

Protecció, Respiració i Fonació (les cordes vocals es tensen i varien la seva longitud, provocant variacions en el to de veu).

Traquea:

Conducte respiratori dels vertebrats, format per anells cartilaginosos, que comença a la laringe i descendeix per davant de l'esòfag fins a la meitat del pit, on es bifurca formant els bronquis.

Vies respiratòries inferiors:

situades a l'interior de la cavitat toràcica, estan formades per tràquea, bronquis, pulmons i pleura.

Mucosa respiratòria:

teixit especialitzat que s'encarrega d'atrapar substàncies nocives per a l'aparell respiratori i conté substàncies antibacterianes i antivirals.

Diferència bronquis:

el dret és més llarg i oblic que l'esquerre, ja que està elevat pel cor.

Pleura:

membrana de doble capa que, d'una banda envolta el pulmó i, per l'altra, es situa a la paret toràcica a la qual està unida.

Pneumotòrax:

la pleura estira el pulmó en els moviments d'inspiració, expandint-lo i permetent que entri l'aire.

Pleura parietal i visceral:

és la que està en contacte amb les costelles i la pleura visceral amb els pulmons.

Diafragma:

múscul llis amb forma el·líptica que separa la cavitat toràcica de la cavitat abdominal. Aparell respiratori: encarregat de la respiració i responsable de l'intercanvi gasos.

RESPIRACIÓ EXTERNA:

és aquella on l'intercanvi gasós no intervenen estructures respiratòries internes.

Volum corrent:

és el que entra en una inspiració o surt en una espiració.

Volum de la reserva inspiratòria:

és el que entra de més en una inspiració forçada.

Volum de la reserva espiratòria:

és el que surt de més en una espiració forçada.

Capacitat vital:

és el que es pot espirar després d'una inspiració forçada.

Volum residual:

és el que queda a l'interior dels pulmons.

Capacitat pulmonar total:

màxima quantitat d'aire que poden recollir els pulmons.

Alvèols:

sacs terminals de l'aparell respiratori.

Formació de l'epiteli dels alvèols per cèl·lules denominades pneumòcits:

Pneumòcit tipus 1: té forma aplanada. A través seu es produeix l'intercanvi de gasos. Pneumòcit tipus 2: forma arrodonida. Produeixen el surfactant pulmonar, substància que disminueix la tensió superficial del medi intern de l'alvèol, afavorint l'expansió alveolar.

Proves de funció respiratòria:

valoren el grau d'alteració del sistema respiratori en les diferents patologies.

Espirometria:

mesura el flux d'aire i permet valorar l'existència o no d'una obstrucció dels bronquis.

Pletismografia:

examen que serveix per la mesura dels canvis en els volums del pulmó per mesurar l'aire que hi ha.

Capacitat de difusió:

determina l'estat del pulmó en l'intercanvi d'oxigen entre l'aire i la sang.

Gasometria arterial:

mesura de les concentracions d'oxigen i diòxid de carboni en sang arterial, per determinar la necessitat d'administrar oxigen al pacient.

Test de la marxa de sis minuts:

prova d'esforç en la qual camines 6 minuts, intentant recórrer el màxim nombre de metres possible.

Prova cardiopulmonar d'esforç:

es fa amb una bicicleta estàtica, durada d'uns 8 i 12 minuts, es van registrant el consum d'oxigen del cos i la producció de diòxid de carboni pels músculs.

Patologia nasal:

inflamació crònica de la mucosa nasal o dels senus paranasals.

Patologies infeccioses:

Pneumònia, Tuberculosi.

Patologies restrictives:

processos que disminueixen l'espai físic a l'interior dels pulmons, afectant la capacitat ventiladora del pulmó i l'intercanvi gasos (asma, enfisema, fibrosi pulmonar).

Patologies obstructives:

processos en què s'obstrueixen completament les vies aèries i per tant, impedeixen el moviment de l'aire inspirat (malaltia pulmonar obstructiva crònica).

Patologies tumorals:

freqüència d'aparició de tumors major: a la laringe i pulmons.

Tipus més freqüent d'anatomopatològics:

carcinoma.

Vessament pleural maligne:

sol estar associat a tipus de tumors en què augmenta el volum de la pleura per excés de líquid.