El Sistema Cardiocirculatori Humà: Funcions, Components i Circulació

Funcions del sistema cardiocirculatori

El sistema cardiocirculatori és el conjunt d’òrgans encarregats de:

• Distribuir la sang, juntament amb els nutrients i l’oxigen, a totes les cèl·lules del cos.
• Recollir els residus cel·lulars per transportar-los fins als òrgans encarregats d’eliminar-los (pulmons per al CO₂ o aparell excretor per a les substàncies de rebuig).

Conseqüències de la fallada de les vàlvules cardíaques

Si les vàlvules cardíaques permetessin que la sang circulés en els dos sentits, es produirien diverses conseqüències negatives:

• Els glòbuls xocarien.
• La sang avançaria més a poc a poc.
• El cor hauria de bategar moltes més vegades per poder recórrer tot el cos.
• S'impediria el pas correcte de la sang.

Diferències morfològiques entre venes i artèries

La diferència principal rau en el gruix de les seves parets, degut a la funció i la pressió que han de suportar:

Artèries

Són conductes que condueixen la sang fora del cor. Tenen unes parets gruixudes, ja que han de suportar l’impuls del batec cardíac i aguantar més pressió. Estan formades per tres capes:

1. Capa íntima
2. Capa mitjana
3. Capa adventícia

Venes

Tenen les parets més primes, tot i que contenen les mateixes capes que les artèries. A més, contenen unes vàlvules que impedeixen que la sang torni enrere a causa de la gravetat.

La mida reduïda dels capil·lars sanguinis

Els capil·lars sanguinis tenen una mida molt petita per dues raons principals:

• Són el lloc on es produeix l’intercanvi de gasos, nutrients i substàncies de rebuig amb les cèl·lules.
• Han de cobrir i repartir-se per tot el cos per arribar a totes les cèl·lules.

Diferència de gruix entre ventricles i aurícules

Les parets dels ventricles són més gruixudes que les de les aurícules a causa de la distància i la força necessària per impulsar la sang:

• Els ventricles han d’impulsar la sang als pulmons (ventricle dret) i a la resta del cos (ventricle esquerre), la qual cosa requereix molta més força.
• Les aurícules només han d’impulsar la sang als ventricles, que es troben just al costat.

La circulació sanguínia: doble i completa

La circulació sanguínia en l’ésser humà es defineix com a doble i completa.

Circulació doble

És doble perquè la sang passa dues vegades pel cor en cada cicle complet, distingint-se dos circuits:

Circulació Major (o Sistèmica)

La sang és impulsada pel ventricle esquerre i, passant per les artèries, arriba als teixits i a les cèl·lules. La sang rica en CO₂ torna per les venes a l’aurícula dreta del cor.

Circulació Menor (o Pulmonar)

La sang és impulsada pel ventricle dret a través de l’artèria pulmonar, arriba als pulmons i, en els alvèols, es carrega d’O₂ i deixa el CO₂. La sang rica en O₂ torna al cor per l’aurícula esquerra, on comença el circuit major.

Circulació completa

És completa perquè és un circuit continu i tancat, on la sang oxigenada i la desoxigenada no es barregen. A més, arriba a totes les parts del cos.

Definició i funcions de la limfa

La limfa és un líquid semblant al plasma sanguini que només conté glòbuls blancs (leucòcits).

Les seves funcions principals, relacionades amb la nutrició i la defensa, són:

• Recollida de greixos a l’intestí prim durant la digestió.
• Drenatge del líquid intersticial dels teixits fins al corrent sanguini.
• Resposta immunitària.

Inflamació dels ganglis limfàtics

Els ganglis limfàtics s’inflamen en cas d’infecció per augmentar el seu rendiment i produir més cèl·lules de defensa (limfòcits) per combatre l’agent patogen.

Tipus de sang transportada segons el circuit

Circulació Major (Sistèmica)

• Artèries: Transporten sang rica en O₂ (oxigenada) des del cor cap als teixits.
• Venes: Recullen la sang i la transporten de tornada al cor; és sang rica en CO₂ (desoxigenada).

Circulació Menor (Pulmonar)

• Artèries: Transporten sang rica en CO₂ (desoxigenada) des del cor cap als pulmons.
• Venes: Transporten sang neta, rica en O₂ (oxigenada), des dels pulmons de tornada al cor.

Vasos on es produeix l’intercanvi de gasos

L’intercanvi de gasos (O₂ i CO₂) té lloc als vasos capil·lars.

Moviments del cor: Sístole i Diàstole

El cor realitza dos moviments coordinats i ajustats per permetre el flux sanguini correcte: la contracció (sístole) i la relaxació (diàstole).

Sístole (Contracció)

La sístole és la fase de contracció que impulsa la sang fora de les cavitats:

• Sístole auricular: La sang passa de les aurícules als ventricles.
• Sístole ventricular: Impulsa la sang fora del cor cap a les artèries principals.

Diàstole (Relaxació o Dilatació)

La diàstole és la fase de relaxació que permet l’entrada i l’ompliment de les cavitats amb sang:

• Diàstole auricular: Permet l’entrada de sang al cor (des de les venes).
• Diàstole ventricular: Permet que la sang passi de les aurícules als ventricles.

Aquests moviments estan coordinats: quan les aurícules es contrauen per fer passar la sang als ventricles, aquests estan relaxats i preparats per rebre-la, i viceversa.

Elements que formen la sang

La sang està formada per dos components principals: el plasma i tres grups de cèl·lules diferents (eritròcits, leucòcits i plaquetes).

Plasma

Representa el 50-60% del volum total de la sang. Està format principalment per un 90% d’H₂O, proteïnes (com les globulines) i altres substàncies.

Cèl·lules sanguínies

1. Eritròcits o glòbuls vermells

   Són cèl·lules sense nucli, plenes d’hemoglobina. Es formen a la medul·la òssia i es destrueixen al fetge al cap d’uns 120 dies. Són els responsables del transport de gasos (O₂ i CO₂).

2. Leucòcits o glòbuls blancs

   Es formen a la medul·la òssia i són els responsables de la defensa immunitària. Se’n distingeixen cinc tipus:

   • Neutròfils: Nucli de forma variable (3 a 5 lòbuls). Tenen capacitat de sortir del torrent sanguini per atacar infeccions i ingerir substàncies estranyes.
   • Eosinòfils: Nucli amb 2 lòbuls. Intervenen en casos d’al·lèrgia, ja que ingereixen els agents causants.
   • Basòfils: Citoplasma ple de dipòsits d’heparina i histamina. Relacionats amb processos inflamatoris, augmenten la dilatació dels capil·lars.
   • Monòcits: Són els més grans. Tenen capacitat de lluitar contra les infeccions i els paràsits. Quan actuen, els teixits s’inflamen molt.
   • Limfòcits: Són els més petits, amb un nucli força gran. Es troben a la sang i a la limfa. Tenen capacitat per lluitar contra les infeccions creant anticossos.

3. Plaquetes o Trombòcits

   Es formen a la medul·la òssia i no tenen nucli. Moren als 10 dies. Intervenen en els processos de coagulació sanguínia i en la formació dels taps plaquetaris.

Infart de miocardi i la seva relació amb les UPP

L’infart de miocardi es produeix per una interrupció o disminució greu del flux sanguini a una part del múscul cardíac (miocardi), generalment causada per l'obstrucció d'una artèria coronària.

La relació amb les Úlceres per Pressió (UPP) és que, en ambdós casos, es produeix una necrosi isquèmica (mort cel·lular) per la manca de nutrients i O₂.

L’única diferència és la localització: les UPP es produeixen a nivell de pell i teixits superficials, mentre que l’infart de miocardi es produeix al cor.