El Sistema Capitalista Mundial: Centre, Perifèria i Multinacionals

El Centre del Sistema Capitalista

El centre del sistema capitalista mundial es constitueix com a resultat del funcionament intern del capitalisme, consolidant-se a través de l'expansió exterior (imperialisme) de les potències colonials durant la fase monopolista de base nacional. El funcionament intern del capitalisme es basa en el model d'acumulació autocentrat. Les seves característiques són:

1. Desenvolupament autònom en el marc dels Estat-nació.
2. Formació d'un mercat intern que dona lloc a l'articulació sectorial.
3. Expansió exterior com a mecanisme de superació de conflictes inter i intracapitalistes.
4. Desenvolupament socioeconòmic, derivat del progrés capitalista i la dinàmica d'absorció de conflictes socials en l'estructura i la superestructura.

La Perifèria del Sistema Capitalista

El model d'acumulació extravertit presenta les següents característiques:

• Especialització: La metròpoli, en el seu procés de colonització, utilitza aquestes regions per produir productes concrets com l'extracció de minerals o l'explotació agrària. Això dona lloc a la destrucció de les bases econòmiques precapitalistes i a un acusat procés d'especialització.
• Extraversió: Els seus principals sectors productius són orientats als mercats exteriors. Aquesta extraversió té una segona faceta: la importadora. Els països perifèrics, en basar la seva economia en la monoproducció, són incapaços d'abastir el seu mercat intern i, per tant, són dependents de les importacions.
• Desarticulació: La desarticulació sectorial és el reflex de l'especialització i l'extraversió. Aquestes economies es caracteritzen per l'escassa activitat en nombrosos sectors.
• Desintegració: Les activitats econòmiques dels països perifèrics no depenen del mercat interior, sinó de l'exterior, i anul·len tot tipus d'inversió estimulant.
• Dependència: És l'efecte global de les característiques anteriors. Només els països del Centre poden ser clients dels seus pocs productes d'exportació i proveïdors dels productes que els països perifèrics requereixen per subsistir.

La Mundialització Capitalista des del Centre

El mode de producció capitalista, mitjançant la maximització de beneficis, crea uns excedents que són canalitzats a diverses activitats que donen, com a conseqüència, la mundialització del mode de producció.

Amb la mundialització del procés, l'Estat-nació perd força i, amb ell, la concepció de centre-perifèria, sorgida a l'etapa monopolista de base nacional. A partir de la finalització de la Segona Guerra Mundial, les multinacionals sorgeixen i donen lloc a una tercera fase dins del mode de producció capitalista, basada en l'activitat monopolista de base mundial: la maximització de beneficis a través de les tecnoestructures.

Les Empreses Multinacionals

Les corporacions multinacionals són empreses en les quals el capital no depèn del seu origen nacional, sinó que es valoritza a escala mundial; la producció es realitza a diversos països i el seu destí és el mercat mundial. El seu naixement es deu a diverses raons:

• Contrarestar els elevats costos de transport o producció.
• Superar les barreres aranzelàries.
• Assegurar l'abastiment de matèries primeres.
• Accedir a nous mercats.

Característiques de les multinacionals:

• Unitats productives localitzades a diversos països. Les pèrdues parcials són compensades, la qual cosa els permet penetrar en mercats competitius.
• Multiplanta i multiproducte, la qual cosa els permet:
  • Penetrar en diversos mercats.
  • Millor aprofitament de la força de treball (FT).
  • Minimitzar costos de transport.
  • Inversions elevades en R+D (Recerca i Desenvolupament).
• Centralitzades: L'organització originària pren les decisions i les filials en depenen.
• Descentralitzades: Filials amb un alt grau d'autonomia.
• Multipolar: Cada filial pot desenvolupar les seves pròpies decisions i pot arribar a competir amb altres filials.