Sintaxi Catalana i Literatura del Segle XX: Modernisme i Postguerra

Sintaxi Catalana: El Sintagma Verbal (SV)

El Sintagma Verbal (SV) és un conjunt de paraules que s'agrupen al voltant d'un verb que fa de nucli. La seva estructura bàsica és: SV = V + CV.

Tipus de Verbs

Segons el Subjecte

• Personals: El subjecte concorda amb el gènere (G) i el nombre (N).
• Impersonals: No tenen subjecte i sempre es conjuguen en 3a persona del singular (3a p.s.).

Segons la Funció Sintàctica

• Copulatius: Ser, estar, semblar.
• Predicatius:
  • Intransitius: Trucar, telefonar, fer àpats.
  • Transitius: Necessiten Complement Directe (CD).
• De Règim Preposicional (CRV): Necessiten un Complement de Règim Verbal perquè el SV tingui sentit complet. S'associen sempre a una preposició.
• Pronominals: Es conjuguen amb un pronom feble que no té funció sintàctica.

El Modernisme Català (Segle XX)

Causes i Context

• Catalunya necessita independitzar-se (aspiracions nacionals).
• Endarreriment cultural i social a Catalunya.

Autors Destacats del Modernisme

• Poetes: Joan Maragall.
• Novel·listes: Víctor Català (Caterina Albert), Raimon Caselles, Prudenci Bertrana, Josep Pous i Pagès.
• Teatre: Santiago Rusiñol, Ignasi Iglésias, Joan Puig i Ferreres.

La Poesia Modernista

Característiques de la Poesia

• Simbolitzen estats d'ànim.
• Exalta el paper central de la vida moderna.
• Preocupació pels fets socials.
• Pretén integrar i normalitzar l'home a la natura.
• Recuperació del gust per la forma i creació d'un llenguatge poètic elaborat.

Autors i Corrents

• Joan Maragall.
• L'Escola Mallorquina: Grup de poetes que compartien la visió del paisatge, l'expressió dels sentiments i la influència dels clàssics.

La Narrativa Modernista

Aspectes Clau

• Renovació de la novel·la i el conte.
• Creació de nous tipus de textos en prosa literària.

Característiques de la Narrativa

• Protagonista rebel, dominant del seu propi destí.
• Importància del protagonista.
• L'espai adquireix un valor simbòlic.
• Descripcions detallistes.
• Determinisme i sensualisme.
• Serveixen per crear un cercle (temàtica cíclica o tancada).

Autors i Obres

• Autor inicial: Raimon Caselles.
• Caterina Albert (Víctor Català): Solitud, Drames rurals.
• Prudenci Bertrana: Josafat (assumint la correcció de "Jo se fet").
• Josep Pous i Pagès: La mort de Jordi Fraginals.

El Teatre Modernista

• Dos tipus principals: Teatre d'idees i Teatre de simbolisme.
• Altres Autors Relacionats: Joan Salvat-Papasseit, J.V. Foix.

Complements Verbals (CV)

Complement de Règim Verbal (CRV)

Completa el significat d'un verb de règim preposicional, que demana una preposició. Les preposicions més usades són: a, de, amb, en, per.

Complement Circumstancial (CC)

Afegeix informació addicional i complementa qualsevol tipus de verb.

Substitució Pronominal (CRV i CC)

• Si el CRV o el CC venen introduïts per la preposició "de", se substitueixen pel pronom feble "en".
• Tots els altres CRV i CC se substitueixen pel pronom feble "hi".

L'Homonímia

Dues paraules homònimes són aquelles que s'escriuen i es pronuncien igual, però tenen orígens i significats diferents.

• Homòfons: Tenen el mateix so.
• Homògrafs: Tenen la mateixa grafia.

Poesia de Postguerra (Segle XX)

Autors i Obres

Carles Riba

Poeta, traductor i crític literari. La seva poesia és sovint difícil d'entendre. Va estar a l'exili.

Clementina Arderiu

Poesia íntima que tracta temes com el dolor, l'amor, la por, la tristesa i la condició femenina. Va estar a l'exili. Obres destacades: La alta llibertat i Sempre i ara.

Salvador Espriu

Novel·lista, poeta i dramaturg. Temes principals: Les relacions entre Espanya i Catalunya i la defensa de la pàtria. Obres destacades: Pell de brau i Cementiri de Sinera.

Complements Sintàctics Específics

Complement Atribut

• Apareix en oracions amb verbs copulatius (ser, estar, semblar).
• Concorda en gènere i nombre amb el subjecte.
• Substitució pronominal:
  • Quan és determinat, se substitueix per el, la, els, les.
  • En els altres casos (indeterminat), se substitueix per "ho".

Complement Predicatiu

• Apareix en oracions amb verbs predicatius.
• Concorda en gènere (G) i nombre (N) amb el verb, el Complement Directe (CD) o el subjecte.
• Substitució pronominal: Se substitueix per "hi", excepte en els verbs fer-se i dir-se, que se substitueix per "en".

Complement Directe (CD)

• Els verbs transitius exigeixen CD.
• El CD és l'objecte de l'acció verbal.
• Preposició: Generalment no porta preposició, excepte:
  • Davant de pronom personal tònic (tu, ell).
  • Davant de pronoms com tots, tothom, ningú (opcional).
  • En oracions ambigües.
• Estructura: Pot ser un Sintagma Nominal (SN) o una oració.

Pronominalització del CD

• El, la, els, les: Substitueixen CD determinats, introduïts per un article, possessiu o demostratiu.
• En: Substitueix CD indeterminats, que no porten determinant o que porten un determinant numeral, indefinit o quantitatiu.
• Ho: Substitueix un pronom demostratiu (això o allò) o tota una oració.