Sintagma nominal català

TASCA D'ESCRIURE

*PLUJA D'IDEES

Consisteix en apuntar tot allò que se't pasi pel cap ràpidament sobre el tema que volem tractar,tant la informació que coneixem com l'enfocament que volem donar a l'escrit.

*DOCUMENTACIÓ

Un cop es defineix el tema cal que busquem la informació i serà per escriure un treball,per redactar una crítica, o per expressar la nostra opinió sobre un tema d'actualitat. Podem buscar la informació a inciclopèdies,llibres,diccionaris.. Però s'ha de concretar sempre la informació trobada en diferents fonts,especialment Internet.

*ESTRUDCTURA I ESQUEMA

Serveix per ordenar la informació que has recollit,pensar com vols exposar-la i aixi t'ajudará a visualitzar l'estructura del text.

*LA REDACCIÓ

És un procés en el cual hem de pensar molt com volem dir les coses cada cop que escrivim una frase,ja que cal rellegirla i vigilar que l'enllaç amb la frase precedent s'entengui. És un procés cíclic,cal ratllar coses,eliminar tot allò que sobra i buscar paraulas més adients per expressar el que voldrem dir.

*REVISIÓ

Ens hem de fer unes cuantas preguntes..Si s'adequan al registre i a ,a situació comunicativa? Ha aconseguit que el text tingui coherència? Està ben cohesionat? Quan el llegeixo hem falta aire? S'entén? Com puc marcar millor les idees? Hi ha errors ortogràfics?Tens que mirarte el text des de fora,com si no l'aguesis escrit.Ens tindrem que posar a la pell del lector.

EL SINTAGMA

És una paraula o grup de paraulas amb una funció i un sentit. El nucli és l'element que conté el significat més important del sintagma. Normalment,els elements que apareixen a l'esquera del nucli s'anomenan especificadors.

Els que estàn a la dreta són els complements

EX:

Compraràs xiclets (complements).
El fitxatge és absurd.

(especificadors)

SINTAMA NOMINAL (SN)

És el conjunt d'una o més paraulas d'una oració que tenen com a nucli un substantiu,un pronom,un infinitiu o una oració substantiva.

Determinants

Els determinants que poden acompanyar el nucli d'un sintagma nominal són:

articles: 
el noi

articles + possessius: 
el nostre cotxe

demostratius: 
aquella noia

numerals: 
tres bessones

indefinits: 
alguns dies

quantitatius: 
molts planetes

interrogatiu: 
quina sabata?

exclamatiu: 
quin estiu!

Complements del nom

Les estructures que poden fer la funció de complement nominal són:

Adjectiu qualificatiu:

el gos petit

sintagma preposicional (preposició + sintagma nominal): cafè amb llet

nom en aposició


el riu Besós

FUNCIONS:

Subjecte:

EL TEU GERMÀ és hiperactiu.

Atribut:

Aquesta classe sembla UN GALLINER.

CD:

No vull que compris MÉS MENJAR.

SN=(DET) + N + (CN) (Adjectiu/Aposició/S.Prep)

SINTAGMA PREPOSICIONAL

ÉS un sintagma nominal intrduÏt per una preposició.

EX:

El president de l'associació.

FUNCIONS

CN:

El gol DE L'any.

CI:

Truca AL Jaume.

CRV:

Pensa EN la derrota.

CC:

Viu sol A la masia.

S.Prep= Prep + SN

SINTAGMA ADJECTIVAL

És el conjunt d'una o més paraulas d'una oració que tenen com a nucli un adjectiu o una oració subordinada adjectiva (la que fa de funció d'adjectiu).

FUNCIONS

CN:

El noi SIMPÀTIC t'ha ingut a veure.

ATRIB (ser,estar,seblar):

La Xènia està CANSADA.

C.Pred:

Porta la roba NETA.

S.Adj= (Adv) + Adj (sempre és el nucli)

EX:

El carrer és força estret.

Hi ha un carrer ple de gent.

SINTAGMA VERBAL

És un sintagma que tè com a nucli un verb conjugat.

La mare ha cuinat bacallà. SV= V + (CV)

EL SV té la funció de predicat.

El fitxatge de Croquento va ser un escàndol al club.

SINTAGMA ADVERBIAL

Té com a nucli un adverbi i s'integra dins del sintagma verbal.

EX:

Marxaré DESPRÉS
Em llevaré MOLT AVIAT.

Fa la funció de complement circumstancial. Descriu les circumstàncies en què es produeix l'acció del verb.

S.Adv = (Adv) + Adv

Alguns CC, com els de lloc, temps, mode, quantitat, són els adverbis del mateix nom o hi equivalen; d'altres, com els d'instrument, companyia, causa, condició, finalitat, conseqüència, indiquen factors diversos de l'acció.

QUÉ ÉS UNA ORACIÓ?

Una oació és una expressió amb sentit complet que té un verb conjugat.

EX: MENJAVA els Diumenges a la tarda.

Si no hi ha un verb conjugat, no podem parlar d'oració.

EX: MENJAR ELS DISSABTES A LA TARDA.

RENAIXENÇA

La Renaixença va ser un moviment cultural que va tenir lloc a Catalunya a la
segona meitat del Segle XIX i que pretenia, d’una banda, dinamitzar l’ús del català
com a llengua de cultura i, de l’altra, recuperar la tradició literària nacional.

El Romanticisme fou un moviment artístic, literari i espiritual que, els darrers
decennis del Segle XVIII i durant el Segle XIX, s’estengué per tot Europa i es
caracteritzà per la reacció contra el rigor neoclàssic i per la defensa del sentiment
sobre la raó i de la llibertat de l’individu enfront de la societat.

Característiques:

Exaltació dels valors culturals

Marcat esperit Idealista.

Defugia de l'objectivitat.

Buscava la veritat no en la raó sinó en la subjectivitat,en l'axeltació emotiva.

Sorgir la figura Individualista del geni ROMàntic.

EL GENI INDIVIDUAL

Era un artista dotat d'una capacitat imaginativa i una sensibilitat extraordinàries que posseïen tan sols alguns escollits i que els permetia captar i expressar la bellesa més sublim.

L'Edat Mitjana

Els autors ROMàntics del S.XIX sentien una forta atracció per l'Edat Mitjana,l'idealitzaven els valors, i pretenien restaurar-los en la societat en què vivien: la fe i el sentiment nacionalista. Els escriptors catalans van adoptar aquesta tendència idealista del Romanticisme,perquè els servia per donar suport als seus objectius ideològics i s'aenia molt més amb els seus sentiments petriòtics.

GENI POPULAR

Va propiciar una creació literària basada en las tradicions orals, els contes i llegendes que s'explicaven arreu. La literatura catalana oral podia se la base per tornar la literatura nacional al lloc que li pertocava.

PROJECTE Lingüístic I CULTURAL DE LA RENAIXENÇA

La renaixença és un moviment que neix vinculat el Romanticisme però també al Nacionalisme. A Catalunya la voluntat de reivindicar el reconeixement del catala com a llengua oficial i com a vehicle natural sorgeix vinculada a la lluita per crear unes institucions catalanes que defensessin lla cultura pròpia davant de les polítiques centralistes de l'estat.La litratura culta en llengua catalana havia estat arraconada des del Renaixament però la idea ROMàntica del "geni popular".

BONAVENTURA CARLES ARIBAU

(1798-1862) era escriptor,economista,taquígraf i polític. Va ser considerat com l'iniciador del Romanticisme català i del fenòmen de la Renaixença. El poema "La patrià" publicat a la revista  El valor l'any 1833,va ser el primer pas cap a la recuperació de les lletres catalanes i la primera mostra literaria del moviment ROMàntic a Cataunya.Va escriure aquest poema quan era a fora Catalunya, a Madrid. El fet d'utilitzar el català, e fa enyorar i pensar en la seva terra, i per això e poema té aquest to d'elegia.

ELS JOCS FLORALS

Eren un certamen literari sorgit a Occitània i que s'havien celebrat a Barcelona entre S.XIX i S.XV. Durant la primera meitat del S.XIX diversos autors van reivindicar la restauració d'aquest certamen,fins que finalment,l'any 1859 un grup d'escriptors Milà i Fontals,Víctor Balaguer,Antoní de Borafull o Pons i Callarza can acordar amb l'ajuntament de Barcelona que es tornaria a celebrar.

Van soportar un fort impuls per al moviment de la Renaixença. En el seu context,van sorgir obres literaries,es  pronunciaven discursos i es publicaven artcles que afavorien un clima de reivindicació ide defensa de la lengua i la cultura catalana. EX: LO GAY SABER.

TEMES,PREMIS I FLORS

El tema d'quest certamen poètic era Patria,Fides i Amor per presentar-s'hi al poema haura de versar sobre un d'aquests tres termes: àtria,fe,amor.El guanyador de cada una d'aquestes categories rebia el premi següent:L'ENGLANTINA d'or per al millor premi patriòtic.

La viola d'or i argent er al millor poema de temàtica religiosa.

La flor natural per a la millor composició amorosa.

En cas que el poeta guanyés els tres premis se'l proclamava MESTRE EN GAY SABER.

JACINT VERDAGUER: TRAJECTORIA

En tota la trajectoria de relació entre el certamen barceloní i el poeta s'estableixen tres períodes prou diferenciats:

1.Període de plataforma i militació alhora (1864-1888) que podem dir que són els anys de retorn continuats al cetament

2.Una petita etapa de desmitificació i recerca de laplataforma que havien estat els Jocs Florals,és a dir,havent obtingut l'èxit dins el certamen en una etapa en la qual Verdaguer no aconsegueix ser premiat públicament per la institució pels seus propis mitjans

3.Un darrer període de semitificació. Un cop desaparegut el poeta;una etapa en la qual tots els poetes li dediquen poemes i en la cuan,com a indici d'un nou estadi,la seva figura és alçada.

CRONOLOGIA

Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles el 17 de Maig de 1845 i va morir a Barcelona el 10 de Juny de 1902. Va ser un dels poetes,escriptors ROMàntics més il·lustres de la Renaixença.Va guanyar dos cops els Jocs Florals,el seu poema èpic L'ATLÀNTIDA va ser guardenat en aquest certament l'any 1877 i es considera el punt colminant del moviment de la Renaixença.

ALTRES OBRES: POESIA I PROSA

A més Jacint Verdaguer va escriure obres en prosa,com excursions i viatjes (1887) o Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (1889). A més va recollir moltes rondalles populars com: EL COMPTE ARNAU.

POEMAS ÈPICS DE JACINT VERDAGUER "L'ATLÀNTIDA"

És un poema de 1877, que narra les peripècies D'heracles per Ibèria,l'enfonsament del continent dels atlants,la creació del mMar Mediterrani i el final descobriment de les Amèriques.Abans de donar per acabat el poema,Verdaguer havia fet dues proves: Els poemes Colom (1867) i L'españa naixent (1868).

En la intruducció narra com Colom encara jove,desprès d'un naufragi arriba a les costes peninsulars i un ermità li explica la història de l'enfonsament de l'Atlàntida. La conclusió del poema inclou el pressentiment de Colom de la futura descoberta d'Àmerica. Amb el poema Atlàntida el proclamaren guanyador dels Jocs Florals de tots tres àmbits fé,patria i amor,Mestre en Gay Saber.Un any desprès li publiquen l'obra. Aquesta obra la va escriure durant la seva estada (1874-1876) al vaixell Guipuzcua anant d'España a Cuba.

POEMAS ÈPICS DE JACINT VERDAGUER "EL CANIGÓ"

És un poema de 1886,que constitueix un dels poemes claus de la Renaixença catalana. Aquest poema que és un llibre,conté una descripció geogràfica dels pirineus catalans que es desenvolupa a través de la figura mítica del compte Tallafero,un valent i ferotge lluitador contra els serraïns.El mite està basat en el personatge històric Bernat Tallaferro. Aquesta història,en la que apareixen també elements mitològics,està situada al S.XI de l'Edat Mitjana,a l'èposa que els catalans patien invasions musulmanas.