Síndrome Coronari Agut: Causes, Símptomes i Tractament

Síndrome Coronari Agut

El dolor toràcic és l’expressió clínica més típica de la SCA, però també la causa més freqüent de presentació dels malalts a urgències. Hi ha malalts que presenten dolor degut a isquèmia miocàrdica i aquells que són provocats per altres causes. Es produeix quan es redueix el flux sanguini al múscul del cor per un bloqueig parcial o complet de les artèries que subministren sang al cor. La cardiopatia isquèmica pot danyar el múscul del cor, reduint la seva capacitat de bombar de forma eficient. Es produeix majoritàriament per l’erosió o trencament d’un placa arterioscleròtica, que determina la formació d’un trombe intracoronari i també per altres causes. Cal valorar:

• l’hora d’inici
• la localització, la irradiació del dolor i la seva qualitat
• l’evolució en el temps
• la intensitat
• els factors que l’agreugen o el milloren
• la presència de signes vegetatius
• la simptomatologia associada

Factors de Risc Coronari

Sexe masculí, herència: història familiar cardiopatia precoç: homes <55 i dones >55.
Modificables: tabac, dislipèmies, HTA, DM.

Signes i Símptomes

Dolor toràcic tipus pes, irradiació del dolor toràcic a barres, espatlla, braç, Dispnea, Malestar epigàstric amb/sense nàusees i vòmits, sincope o presíncope sense altra causa que el justifiqui, alteració del nivell de consciència sense altra causa que el justifiqui.

A. Grup d’Alt Risc

• Inestabilitat hemodinàmica: xoc, edema agut de pulmó, hipotensió arterial o insuficiència mitral.
• Angina de repòs amb canvis del segment ST 1 mV durant les crisis.
• Alteració marcada o persistent del segment ST.

Guia d'Actuació

1. Repòs absolut, registre de constants i monitorització (EKG). ABCD.
2. Oxigenoteràpia si presenta signes d’IC o en cas de persistència del dolor anginós. Intentar obtenir una saturació d’O2 95%.
3. Estratificar el risc. Anamnesi i exploració.
4. AAS 250 mg vo (en cas d’al·lèrgia o intolerància clopidogrel 300 mg vo).
5. Afegir clopidogrel 300 mg vo en casos de risc baix o intermedi.
6. Administrar nitroglicerina 0,4-0,8 mg sl (o 0,2-0,3 mg iv) cada 5’ (excepte si TAS<90 mmHg) i un màxim de 3 vegades.
7. Tractament simptomàtic amb clorur mòrfic (3 mg cada 5’) si hi ha persistència del dolor, diürètic si hi ha signes d’IC. Preavís hospitalari, comunicar: Edat, Tractament administrat, Criteris d’alt risc i Temps d’arribada.

Complicacions

1. Hipotensió arterial: Sospitar infart de VD si hipotensió arterial severa després d’administrar NTG sl.
2. Xoc cardiogènic: Disminució de la contractilitat del ventricle esquerre que provoca hipotensió, signes d’hipoperfusió perifèrica.

Complicacions Causades pels Trastorns del RItme

• Fibril·lació ventricular/taquicàrdia ventricular sense pols: ACR.
• Bradicàrdia sinusal: Ritme sinusal < 60 batecs per minut.
• Blocatge auriculoventricular (AV) de diferents graus.
• Taquiarítmies supraventriculars: Taquicàrdia sinusal, TPSV, AC x FA.
• Taquicàrdia Ventricular amb pols.

Insuficiència Cardíaca

Síndrome clínic originat per la fallada dels ventricles per mantenir un cabal cardíac adequat a les necessitats metabòliques de l'organisme.

Símptomes

• Dispnea
• Fatiga
• Limiten la tolerància a l'exercici
• Produeixen retenció de líquids
• Congestió pulmonar
• Edemes perifèrics

ICE: Insuficiència Cardíaca Esquerra

• Dispnea progressiva d’esforç
• Ortopnea: dificultat per respirar en decúbit
• Dispnea paroxismal nocturna: crisis de dispnea durant la son. La tos nocturna en decúbit és un equivalent de dispnea.

ICD: Insuficiència Cardíaca Dreta

• Predomina la retenció hídrica amb edemes perifèrics
• Congestió hepàtica
• Astènia: percepció de debilitat muscular que no millora amb el descans
• Fatiga per la hipoperfusió de la musculatura perifèrica
• Nictúria: augment de la micció nocturna, el que comporta esgotament acumulat per no dormir seguit.

IC es Manifesta per: Disfunció Sistòlica

Existeix un problema a la funció contràctil ventricular. Fracció d’ejecció causes més freqüents són: La cardiopatia isquèmica, la hipertensió arterial (HTA), la miocardiopatia dilatada.

IC es Manifesta per: Disfunció Diastòlica

Hi ha una resistència a l’ompliment ventricular. Causes: miocardiopatia hipertròfica, HTA, estenosi aòrtica avançada.

Classificació d'IC, de la New York Heart Association (NYHA)

(1 a 4 la 4 mes chunga). IC: La gravetat de la disfunció sistòlica es mesura en funció dels valors de la depressió de la FE: IC grau FE<20%, ic moderada 20%, IC LEUGERA FE disminuirà però >35%.

Xoc

Situació clínica caracteritzada per hipoperfusió sistèmica generalitzada que determina hipòxia tissular i disfunció d’òrgans vitals. Tipus: - Hipovolèmic - Cardiogènic - Obstructiu - Distributiu.

Definicions

1: Hipoperfusió sistemàtica generalitzada que determina hipòxia tissular i disfunció d’òrgans vitals per una disminució del flux sanguini i/o corporals. 2: Per patologia cardíaca, per disfunció en el miocardi o per una disfunció mecànica del cor 3: Per una obstrucció extrínseca o intrínseca del cor 4: Altres causes sistèmiques.

Classificació

• Hipovolèmic: Hemorràgic: Interna, Externa. No Hemorràgic: Pèrdua gastrointestinal, urinària i/o per evaporació
• Cardiogènic: Miopàtic (múscul); IAM, miocarditis, sèpsia que indueixen depressió miocàrdica, fàrmacs i tòxics, depressió intrínseca (acidosi), hipòxia, SIRS. Mecànic (vàlvules); estenosi o dissecció aòrtica, tapament cardíac, CIV [comunicació interventricular], aneurisma ventricular, arítmies cardíaques.
• Obstructiu: Extrínseca: Tumors mediastínics, pneumotòrax a tensió. Intrínseca: Embòlia pulmonar, tumors, dissecció aòrtica, tapament cardíac, pericarditis constrictiva, hipertensió pulmonar aguda.
• Distributiu: Sepsis, Neurogènic, Anafilàctic, Endocrí: Crisi tiroïdal, Mixedema, Inf. Adrenal, Disf. Hepàtica severa.

Clínica

• Cardiovascular: Hipotensió, Isquèmia miocàrdica.
• Respiratòria: Taquipnea, dispnea, broncospasme, estridor, insuf. resp.
• Renal: Oligúria
• Neurològica: Agitació psicomotriu, desorientació, estupor, coma.
• Cutània: Pell freda, sudoració freda, lividesa, cianosi, petèquies. Hipo/Hipertèrmia.
• Actuació
• Anamnesi i exploració física.
• Col·locar en decúbit supí.
• Presa constant. -FC, FR, TA, Sat O2, Tª, Glucèmia
• Monitoritzar -FC, TA, Sat O2
• Oxigenoteràpia +95%
• Venoclisi
• Tractament específic.
• Valorar intubació si depressió resp.
• Inhibició de la secreció àcida gàstrica.

Actuació Duplex

1: Hemorràgic: Extern; Control hemorràgia. Intern; Per palpació en abdomen (en tabla) i en pelvis (sorolls crepitants, deformitat). Adminis. de fluids (col·loides i cristal·loides) tan si es hemorràgic o no. 2: Seguir protocol depenent de la causa/patologia que estigui patint en aquell moment. 1) Tractament causal: SCA, Arítmia. 2) Admin. prudent de líquids. 3) Drogues vasoactives segons TA. 3: Seguir protocol depenent de la causa/patologia que estigui patint en aquell moment. 1) Tractament etiològic - Drenatge del pneumotòrax a tensió - Pericardiocentesi - Tapament cardíac. 2) Valorar fàrmacs vasoactius. 4: Seguir protocol depenent de la causa/patologia que estigui patint en aquell moment. Sèptic: 1) Fluids - Mantenir la TA - Sèrum fisiològic i expansors del plasma. 2) Hipotensió refractària - Fàrmacs vasoactius (Noradrenalina). 3) Sèpsia Meningocòccica - Cefriaxona. Anafilàctic: 1) Fluids - Mantenir la TA - Sèrum fisiològic i expansors del plasma. 2) Fàrmacs - Adrenalina.

Preguntes: 2.- Quin serà el motiu més probable d’activació en un cas de Xoc? Dificultat respiratòria, també síncope! 3.- Quin paràmetre ens indicarà que estem davant un Xoc? La Hipotensió 4.- En la nostra actuació, com posicionarem al pacient que té un Xoc? Trendelemburg, decúbit supí o elevació de cames.

Malaltia Arterial Perifèrica (MAP)

Obstrucció del flux sanguini en les arteries, sobre tot de les extremitats inferiors, i obstrucció de les artèries que irriguen les extremitats inferiors. Aquesta falta de sang oxigenada és la causa del dolor en les extremitats en caminar etc. Causada per la aterosclerosis en més del 90% dels casos. Claus diagnòstiques: Dolor de repòs, Lesions tròfiques.

1. Urgència Hipertensiva: situació clínica acompanyada d’elevació de la TA sense afectació dels òrgans diana. Precisa d’una disminució gradual de la TA en unes hores. La majoria d’aquestes situacions no requeriran un trasllat hospitalari. 2. Emergència Hipertensiva: Situació poc freqüent en que es fa necessari una disminució immediata de la TA per a evitar els efectes sobre els òrgans diana: dona gestant, sistema nerviós central, sistema cardiovascular, ronyó. Sempre es requerirà el trasllat hospitalari i el tractament serà per via parenteral.