Símptomes, Diagnòstic i Fases de la Malaltia

Símptomes

Manifestacions de la malaltia perceptibles només per la persona afectada, per la qual cosa les ha d'explicar. Els més importants són:

• La dispnea: Sensació de dificultat per respirar i falta d'aire. Causes principals: respiratòries, psíquiques o d'esforç físic. Termes relacionats: taquipnea, apnea, ortopnea.
• Palpitacions: Sensació de notar els batecs cardíacs. Apareixen per ansietat, febre, anèmia o arítmies cardíaques.
• Mareig: Estat de desassossec causat per moviments bruscs i continus. Sol anar acompanyat de malestar general.
• El dolor: Sensació de molèstia intensa que sol indicar la presència d'una lesió tissular. Elevat contingut emocional. Tipus de dolors: cefalees, mal de panxa, premenstrual, ossi-articular, muscular.
  • Dolor agut: Succeeix instants després de la lesió.
  • Dolor crònic: Perpetuació del dolor alterant la vida de la persona i el seu entorn. S'ha d'alleujar el més aviat possible perquè no es faci crònic.

Síndrome, Quadre Clínic, Tractament, Pronòstic i Diagnòstic

• Síndrome: Grup de manifestacions que es presenten juntes i formen un quadre clínic específic. Pot ser provocat per causes diferents.
• Quadre clínic: Conjunt de símptomes i signes presents en una persona en un moment concret de la malaltia (causa determinada i concreta).
• Tractament: Conjunt d'actuacions dirigides a lluitar contra la malaltia, ja sigui de forma curativa o pal·liativa.
• Pronòstic: És la predicció del metge sobre el desenvolupament i desenllaç de la malaltia.
• Diagnòstic: Determina quina és la malaltia, síndrome o altra alteració de la salut mitjançant la interpretació de les manifestacions.

Procediments per al diagnòstic

• Anamnesi: L'atenció a un problema de salut s'inicia amb una entrevista. Està constituïda per tota la informació clínica d'una persona. Pot ser suficient per diagnosticar el problema. Normalment s'acompanya d'una exploració clínica.
• Exploració clínica: La realitza un professional utilitzant les mans o petits aparells sobre el cos de la persona. Detecta els signes de la malaltia mitjançant: inspecció, palpació, percussió, auscultació.
• Exploracions complementàries: Proves addicionals que es realitzen al pacient i que aporten una informació molt precisa per al diagnòstic (diagnòstic per imatge, laboratoris d'anàlisis clíniques, mesura d'impulsos elèctrics, anatomia patològica i citologia).

Fases de la malaltia

Normalment les malalties segueixen 4 fases:

1. Fase 1: Estat de salut. La persona encara no està malalta. Les precaucions que es prenen per evitar aquest risc s'anomenen prevenció primària.
2. Fase 2: Primeres manifestacions clíniques evidents, sensació de malestar del cos (detecció precoç d'una malaltia). Les mesures per detectar la malaltia en aquesta fase, facilitant la curació i reduint el tractament, són la prevenció secundària.
3. Fase 3: Malaltia. Ja hi ha signes i símptomes (podem fer una ecografia, radiografia...). Tractament pal·liatiu (càncer). Les mesures que es prenen per evitar això són de prevenció terciària.
4. Fase 4: Desenllaç de la malaltia. Pot ser que quedin seqüeles o no. No hi ha mesures de prevenció en aquesta fase.

Malalties causades per infeccions

Entrada massiva de gèrmens patògens. Els agents infecciosos poden ser bacteris, virus, paràsits, prions... Hi ha 3 etapes en la infecció:

1. El germen entra a l'organisme.
2. Es multiplica.
3. Es difon.

Manifestacions de les infeccions

• Inespecífiques: Febre, cefalea, anorèxia (manca de gana de menjar), sudoració. Poden ser provocades per malalties diferents.
• Específiques: Tos, diarrea i torticoli. Poden crear cadenes infeccioses.

Malalties que provoquen una inflamació

Resposta d'un teixit a una agressió per intentar eliminar-lo. Es manifesta com inflor, envermelliment, dolor, augment de la temperatura i dificultat de mobilització. Els agents agressors poden ser físics, químics o biològics. La inflamació és un mecanisme de defensa.