Simone de Beauvoir i la problematizació de la categoria 'dona'
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,36 KB
Simone de Beauvoir i la problematizació de la categoria "dona"
Introducció
Per a un desenvolupament adequat de la temàtica, cal respondre a les següents qüestions:
- Què s'entén per problematitzar la categoria "dona"?
- Hi ha una essència biològica de la dona?
- El concepte "dona" és una creació cultural?
- Quin problema genera l'essència i el concepte de dona respecte a la llibertat?
- Davant de quin tipus de filosofia reacciona Simone de Beauvoir?
A continuació, explicarem el tema utilitzant un exemple històric.
El qüestionament de Galileu i el de Beauvoir
Galileu va problematitzar el sistema geocèntric, sembrant el dubte sobre aquesta concepció a partir de l'anàlisi científica. Això va suposar una revolució científica i un canvi de paradigma. De manera similar, Simone de Beauvoir introdueix el dubte en el concepte de "dona". Problematitzar significa qüestionar una idea que tothom dona per suposada. En aquest cas, la categoria "dona" fa referència a un conjunt de característiques que defineixen aquesta realitat. El primer problema que planteja Beauvoir és que, tot i que existeixi una definició de dona al diccionari, en realitat no sabem què és una dona. Beauvoir busca una revolució feminista.
La perspectiva biològica
La vida de Simone de Beauvoir és un bon exemple. Biològicament, pertany a l'espècie Homo sapiens femella. Des d'aquest punt de vista, la seva realització plena seria aparellar-se i tenir prole, una opció que va rebutjar lliurement sense deixar de ser dona. Per això, a El Segon Sexe, rebutja la definició biològica de dona: "Ser dona és tenir úter". Segons Beauvoir, no n'hi ha prou amb les característiques anatòmiques i fisiològiques per definir una dona, ja que hi ha éssers humans que tenen aquestes característiques però no són considerades dones.
La perspectiva cultural
La definició de "marimacho" al diccionari il·lustra la definició cultural de dona que es correspon amb l'etern femení. Segons Beauvoir, l'etern femení és una creació cultural. Aquest concepte atribueix a la dona característiques com la sensibilitat, la passivitat, la sensualitat, l'emotividad i la dependència de l'home. A l'home se li atribueix el punt de vista neutre, normalitzat i objectiu, mentre que el de la dona es considera particular, subjectiu i inesencial. Així, la societat consolida la cultura del patriarcat. Aquesta injustícia ja va ser denunciada pels racionalistes i il·lustrats, que consideraven que l'home i la dona tenen la mateixa raó i les mateixes possibilitats. La solució no és negar el concepte "dona", ja que això no solucionaria problemes com la desigualtat salarial o la doble jornada laboral. Beauvoir creu que aquesta desigualtat es pot superar des de la filosofia existencialista.
La filosofia existencialista
Simone de Beauvoir introdueix el dubte en el concepte de "dona" per reivindicar la llibertat. Qüestiona el concepte biològic i cultural de dona des d'un plantejament existencialista que reivindica la llibertat i la condició per-si de l'ésser humà. D'aquesta manera, qüestiona teories com la psicoanàlisi, el vitalisme de Nietzsche, el materialisme històric, l'aristotelisme i el tomisme. Aquest qüestionament es resumeix en la famosa frase: "No es neix dona, es fa".