Simone de Beauvoir: Llibertat, Existència i la Condició Femenina

La Moral Existencialista i la Llibertat Humana

La perspectiva filosòfica que adoptem és la de la moral existencialista. Des d'aquest punt de vista, tot subjecte humà és lliure i només es realitza com a ésser humà quan es transcendeix, quan se supera, en projectes vitals que li van obrint nous horitzons de llibertat, noves oportunitats per a l'acció. Els éssers humans han de fer-se a si mateixos a través de les decisions. Decidir i actuar és el que defineix l'ésser humà i per això és llibertat. Beauvoir comparteix així un dels principis bàsics de l'existencialisme: «l'existència precedeix l'essència». Els éssers humans no poden caracteritzar-se en virtut d'una certa naturalesa comuna a tots els individus, els trets dels quals puguin establir-se per endavant. Existir és fer-se mitjançant projectes lliures.

El "Ser-amb-els-altres" i la Definició del Bé i el Mal

L'ésser humà també és «mitsein», «ser-amb-els-altres», existència compartida; i els altres poden contribuir al desenvolupament de la llibertat pròpia o poden obstaculitzar-la. Quan el subjecte no pot decidir o actuar, l'existència es degrada, perd caràcter humà i es cosifica. Per tant, el «mal» en el plantejament moral beauvoirià consisteix a obstaculitzar la llibertat dels altres o renunciar un mateix a la llibertat; el «bé», en conseqüència, consisteix a procurar oportunitats per a l'acció, a facilitar la llibertat dels altres i assumir la llibertat pròpia.

La Situació i la Immanència: L'Ésser Humà com a Subjecte Situat

La situació és el marc, el context complex, en el qual ha de decidir els fins de la seva acció. Està composta de condicionaments biològics i socials diversos: el cos, el context històric, econòmic, cultural, psicològic, etc. «Caure en la immanència» significa perdre l'autonomia que caracteritza el subjecte, significa cosificar-se, fer-se objecte, degradar-se en un «en si». Deixa de ser possible triar la direcció de la vida i projectar-se cap al futur. A les coses i als animals els correspon l'estaticitat del que és «en si». La consciència és «per a si», indeterminació i transcendència, que fa que els éssers humans siguin éssers històrics. L'ésser humà és sempre subjecte situat: «subjecte» perquè ha de decidir per a ésser, però «situat» perquè la decisió s'efectua en un context complex concret. En aquest context, que és sobretot cultural, s'obren bretxes, espais, per a la reinterpretació personal.

La Condició Femenina: Ambigüitat i Subordinació

Beauvoir afirma que la situació específica en què han sigut confinades la major part de les dones és una situació ambigua, perquè tot i que, com tot ésser humà, són llibertat autònoma, els homes els han imposat que visquin en dependència respecte a ells. Mentre els homes i les dones no es reconeguin mútuament com a subjectes, les relacions entre tots dos seran insatisfactòries. S'educa les dones perquè no sentin la necessitat d'assumir per elles mateixes l'existència, perquè «dimiteixin» o «abdiquin» la seva autonomia. Perquè cedeixin als homes la capacitat d'elecció, de decisió i d'actuació. Els comportaments que aquesta «dimissió» de les tasques pròpiament humanes genera són perjudicials per a elles perquè perden l'autonomia, però també són perjudicials per a ells, que han d'actuar de manera contínua a fi de mantenir la submissió de les dones.

Cos i Esperit: Autenticitat i la "Mala Fe"

Homes i dones són, d'una banda, llibertat, existència, i han de fer-se en el seu propi obrar. Però d'altra banda hi ha tot allò que els vincula com a espècie, la seva «animalitat». La carn representa l'aspecte menys humà, més fisiològic, menys decidit; l'esperit fa al·lusió a la indeterminació de la consciència que fa possible la llibertat i la transcendència. Des d'aquesta perspectiva, l'«autenticitat» de l'actitud humana serà donada pel reconeixement i l'acceptació tant de la llibertat pròpia com la dels altres. S'oposa a la noció de «mala fe», que comporta mentir-se a un mateix per comoditat en relació amb la realització lliure de l'existència pròpia. Aquesta fugida és una falta moral perquè implica renunciar a fer el difícil esforç que requereix el desenvolupament propi, consentir la caiguda de la llibertat en facticitat.

Elements per a la Transformació Social i l'Emancipació Femenina

El que defineix de manera singular la situació de les dones és que es troben en un món on els homes els han imposat la subordinació: mitjançant l'opressió els han frustrat l'autonomia. Per això, en la seva obra trobem l'exposició dels elements fonamentals per a aconseguir la transformació social que es requereix:

• Autonomia econòmica per a les dones, sense discriminació laboral ni salarial.
• Llibertat eròtica per a homes i dones.
• Accés a mètodes adequats de control de la natalitat.
• Tasques d'atenció i domèstiques compartides.

I la defensa d'un sistema d'ensenyament que coeduqui en igualtat com a eina imprescindible a fi de posar fi a la subordinació de les dones.