Simone de Beauvoir: Feminisme, Sufragi i la Dona en la Cultura
Enviado por Chuletator online y clasificado en Medicina y Salud
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,28 KB
Simone de Beauvoir va ser una filòsofa feminista que va dedicar gran part del seu treball a la lluita per la igualtat de gènere. Una de les lluites més importants en què va participar Beauvoir va ser la lluita pel sufragi universal femení a Europa Occidental a la primera meitat del segle XX. Aquesta lluita va tenir com a objectiu principal la igualtat política de les dones, permetent-los el dret a votar en les mateixes condicions que els homes.
La Lluita pel Sufragi Femení i la Igualtat Política
Per a Beauvoir, la lluita per la igualtat política de les dones era una part fonamental de la lluita més àmplia per la igualtat de gènere. A la seva obra cabdal, El segon sexe, Beauvoir sosté que la subordinació de les dones a la societat és producte d'una construcció social i cultural, i no de diferències biològiques. Aquesta construcció social i cultural es manifesta en totes les esferes de la vida, incloent-hi la política. Per tant, la lluita pel sufragi universal femení esdevingué un símbol de la lluita contra l'opressió i la desigualtat de gènere.
Resistència i Arguments contra el Vot Femení
La lluita pel sufragi universal a Europa va ser un procés llarg i difícil. En molts casos, les dones es van veure obligades a enfrontar la resistència dels homes en posicions de poder, els quals temien perdre el seu domini si es permetia a les dones participar en política. De fet, molts van argumentar que les dones no estaven preparades per participar en política, ja que eren considerades emocionals i irracionals.
L'Impacte de Beauvoir en la Lluita Feminista
En aquest context, l'obra de Beauvoir va resultar fonamental. Els seus escrits sobre la construcció social i cultural del gènere van permetre a les dones entendre que la discriminació que patien no era ni natural ni justa. Beauvoir va proporcionar les eines teòriques necessàries perquè les dones poguessin lluitar pel seu dret a participar en política en igualtat de condicions amb els homes.
Llegat i Rellevància Actual de la Filosofia de Beauvoir
En conclusió, la lluita pel sufragi universal a Europa i la filosofia de Simone de Beauvoir estan estretament relacionades. La lluita pel sufragi va ser un símbol de la lluita contra l'opressió i la desigualtat de gènere, i l'obra de Beauvoir va proporcionar les eines teòriques necessàries perquè les dones poguessin entendre la naturalesa de la discriminació que patien i lluitar pel dret a participar en política en igualtat de condicions amb els homes. La filosofia de Beauvoir continua sent rellevant actualment, i el seu llegat inspira noves generacions a lluitar per la igualtat i la justícia.
La Dona en la Cultura: De l'Alteritat a la Transcendència
La cultura és sempre un reflex de la societat, i durant dècades, tant en la societat com en la cultura, s'ha relegat la dona a un segon pla, la qual cosa Simone de Beauvoir denomina com l'Alteritat. Això es pot observar en centenars d'obres on s'ha cosificat la dona, ja que sempre assumeix rols de mare, secretària o filla, però mai com a protagonista, és a dir, ha caigut en la immanència.
Rols Tradicionals i l'Etern Femení
A més, en obres com Blancaneu, on la protagonista sí que és una dona, aquesta es limita a netejar, preparar el menjar i rentar la roba dels set nans, és a dir, té un rol on es mostra clarament l'etern femení. En totes aquestes obres, la dona no es reconeix com a subjecte i ha perdut la seva autenticitat, per la qual cosa sempre ha de venir un home a salvar-la, perquè ella per si sola no val res.
La Dona com a Objecte: El Príncep Salvador
El príncep blau és l'ésser essencial, i la princesa del castell, sovint mancada d'agència o moral, només pot somiar que vinguin a salvar-la. Aquest patró es repeteix en centenars d'obres com Blancaneu, Rapunzel, La Bella Dorment i La Ventafocs, entre altres.
L'Evolució de la Representació Femenina en la Cultura
No obstant això, la cultura, igual que la societat, va evolucionant, i cada vegada són més les pel·lícules on la dona ja no és un "en-soi", sinó que passa a ser un "per-soi", és a dir, un ésser transcendent igual que l'home.