Simone de Beauvoir: Existencialisme i Feminisme

Existencialisme en Simone de Beauvoir

Simone de Beauvoir es considerava existencialista, una forma de pensar contrària a l'essencialisme. Considera que l'home és llançat al món sense cap identitat, com un no-res, sense cap essència, només amb la seva existència. La capacitat que té per fer-se com a tal, per actuar i desenvolupar-se, és la llibertat.

Martin Heidegger considerava que tota activitat humana havia de tenir projectes i, per tenir-los, l'home ha d'elegir. Els animals no elegeixen el futur, els objectes són coses, però nosaltres no som coses perquè tenim projectes a fer.

Simone utilitzarà l'existencialisme com a hermenèutica, com un instrument per a entendre la dona: el perquè i el per a què de l'acció, els límits dels projectes de l'ésser humà i quin és el sentit de les accions pròpies d'un individu en relació amb els altres, és una tasca pròpia d'un existencialista.

L'individu és un ésser per a si i, al mateix temps, un ésser amb els altres. Si el valor moral és la llibertat, com he de conciliar la consciència amb els dos? Resposta: conciliar els meus projectes per donar més amplitud a la llibertat dels altres. El tema de la dona és de vital importància per a Simone.

Des del Mite

Feminitat, etern femení i etern masculí. Home: El mateix i Dona: l'altra. D'on ve aquesta submissió? Recorre a l'ajuda de Hegel, amb l'exemple de l'amo i l'esclau. El mateix passa en una parella. Per què se la considera com l'altra? Per això escriu El segon sexe on desenvolupa la moral existencialista anomenat estat d'opressió.

Imminència

a) Per l'acceptació de no esforçar-se a exercir la nostra llibertat.

b) En no poder exercir la nostra llibertat perquè se'ns impedeix.

Des de la biologia

Serà per néixer amb úter?

Des de la psicoanàlisi

La consciència estarà interrelacionada amb l'inconscient. L'inconscient afecta el comportament i es pot explicar per dos elements:

• L'allò: és un conjunt d'impulsos vitals.
• El superjò: està constituït per les normes morals que són interioritzades des de la infància.

El determinisme és tot el que li esdevé al subjecte i està produït pels conflictes. Complex d'Èdip, complex d'Electra i complex de castració.

Des de la història

Home treballa, home mana. Sorgeix el patriarcat.

Alienació

Tractament de la dona com una cosa. És la família el que ens modela per arribar a adults com a femenins o masculins.

Solució:

1. Educar les xiquetes igual que els xics.
2. Les dones han d'obtenir la independència econòmica.
3. Aconseguir l'autonomia mitjançant la lluita col·lectiva.

Mètode regressiu-progressiu

El segon sexe té dos volums:

El primer té tres parts:

• El destí: el de la biologia, el de la psicoanàlisi i el del materialisme històric.
• Història: les causes que hi ha en l'origen de la situació d'inferioritat en què viuen les dones en la major part de societats.
• Mites: on dedica un espai a l'anàlisi que han exercit els mites elaborats pels homes.

Segon volum:

• Formació: marca la diferenciació social que comporta des del naixement i la seva evolució posterior sexual.
• Situació: fa un recorregut de les diferències de l'experiència de les dones.
• Justificacions: proposa alguns mecanismes que utilitzen les dones per realitzar-se en un món desigual:
  • La dona narcisista
  • L'enamorada
  • La mística