La Simfonia Fantàstica de Berlioz

FORMA: És el quart moviment d'una simfonia programàtica, la qual consta de cinc moviments:

1. Somnis i passions.

2. Un ball.

3. Escena en el camp.

4. La marxa del suplici.

5. Somni d'una nit d'aquelarre.

El programa descriu els somnis febrils d'un músic que, desesperat per un amor impossible, va recórrer a l'opi. La dosi del narcòtic és massa dèbil per a causar-li la mort, però el va submergir en un somni acompanyat d'horribles visions. En el quart moviment, el compositor somnia que ha matat a la seva estimada, que és condemnat i que camina cap al patíbul on assisteix a la seua pròpia execució. El seguici avança al son de un marxa de vegades obscura y salvatge, de vegades brillant i solemne. La situació és accentuada pels sons roncs de cornetes i trombons baixos. Al final de la marxa, la idea fixa del tema de l'amada s'escolta en el clarinet (reapareix como un últim pensament d'amor) i, després, cau la fulla de la guillotina.

Musicalment s'articula, al voltant de dos temes (marxa del presoner i marxa triomfant) repetits alternament i un final amb un breu record al tema de l'estimada:

1. [42:05] La introducció comença amb els timbals redoblant en sisets; les trompes toquen una petita cèl·lula melòdica, com trenca, amb caràcter premonitori i que més tard escoltarem com a part de la gran marxa triomfal.

2. [42:34] La introducció desemboca en el primer tema fúnebre, heroic, cantat per les cordes greus, incessantment acompanyats pels timbals. La marxa es desenvolupa melòdicament i nous instruments s'uneixen.

3. [43:45] Desprès, s'escolta el segon tema, la gran marxa triomfal. Vents de tot tipus s'uneixen en un gegantesc tutti.

4. Els temes anteriors van repetint-se alternadament.

5. [48:27] Abans de que la guillotina caiga i talle el seu cap, l'artista té un últim pensament per a la seva estimada, que toca el clarinet (dolce assai ed appassionato escriu Berlioz en la partitura). Després d'eixe breu pensament, implacable, la guillotina assesta el colp fatal.

L'obra conté allò que Berlioz va anomenar idea fixa o leitmotiv. És un motiu o idea principal que apareix periòdicament i que s'associa amb un objecte no musical, com pot ser una idea, un sentiment o una persona. Wagner emprarà també aquesta tècnica en els seus drames. En el cinema el leitmotiv ha sigut emprat en la pel·lícula La guerra de las galàxies, el tema principal apareix transformat segons les situacions per les que travessen els personatges. En la Simfonia fantàstica aquest motiu principal representa l'estimada i apareixerà en diverses ocasions a llarg de l'obra, transformat segon les circumstàncies dramàtiques.