Simbolisme, Postimpressionisme i Avantguardes

Simbolisme

Contra naturalisme i realisme. A favor de l'espiritualitat, els somnis i la imaginació. Els simbolistes consideraven que l'art havia de tenir el propòsit de capturar les veritats absolutes a les quals només podia accedir-se per mètodes indirectes. Molt important: metàfora i suggestió. Les escenes de la natura, les activitats humanes, i qualsevol altre fenomen del món no són descrits per la seva pròpia aparença → se'n creen superfícies perceptibles per tal de representar les afinitats esotèriques amb els ideals primitius. Els pintors simbolistes van escorcollar la mitologia i el món dels somnis per trobar un llenguatge visual per representar l'ànima, produint obres evocadores que submergien la ment en un món extàtic i silenciós. Els símbols pictòrics no s'extrauran de la iconografia corrent, sinó que es tracta de referències personals, íntimes, fosques i ambigües. Més una filosofia que un simple estil, els pintors simbolistes van influir sobre l'Art Nouveau. En l'exploració dels subjectes onírics → precursors del surrealisme.

Característiques generals del simbolisme: ideista (idea), simbolista, sintètic (simplificació i abstracció de les formes), subjectiu i decoratiu.

Gustave Kahn → resposta dels simbolistes (1886). Objecte allò subjectiu, enyorança de subjectivar allò objectiu.

Els Ancestres de Tahití de Paul Gauguin

Fons: símbols, personatges indígenes / Primer pla: noia tahitiana vestida amb roba occidental. Representació d'una idea → crítica al colonialisme. Contrast entre la pintura primitiva i l'occidental (suposa superioritat) → crítica a la societat moderna. Decoració i cosmos dins de l'obra: l'elecció dels colors anirà relacionada segons l'harmonia interna de l'obra i no en relació al món empíric. La manera de representar i el missatge representat són dos pols que van units.

Innovacions: el primitivisme començat per Gauguin serà fonamental en les avantguardes. La línia negra emprada per Van Gogh i per Gauguin trenca amb la mimesi i emfatitza la bidimensionalitat. Expressió vs representació. Ús arbitrari dels colors. Correlació entre contingut i forma.

La Muntanya Sainte-Victoire de Paul Cézanne

Vol representar la natura en abstracte, com a concepte, no pretenia una representació estàtica del paisatge. Volia aconseguir la unitat entre composició, color, superfície i tectònica. Formes geomètriques → correlació entre contingut i forma. Les figures geomètriques condensen l'essencialitat que ell vol expressar. Nou llenguatge artístic que trenca amb el llenguatge tradicional/natural → noves solucions formals: superposició i color → donar sensació de profunditat. L'art com a quelcom autònom → l'harmonia d'un quadre només depèn d'aquest. No interessat per la impressió o moment fugaç que buscaven els impressionistes sinó tot el contrari: allò etern. S'anirà allunyant d'aquests tant en la temàtica com en la tècnica. Bidimensionalitat per emfatitzar les propietats de la pintura. L'objectiu no és la versemblança o la reproducció fidel del món empíric.

Postimpressionisme

Tendències de fi de segle. Abans → art com a representació o descripció d'un món extern objectiu, natural o social. Ara → art com a expressió de la subjectivitat de l'artista o respostes emocionals vers l'experiència del món (en relació a l'època, caracteritzada per la incertesa i les recerques). La revolució artística que culminaria amb les avantguardes es venia forjant des del Romanticisme. Tanmateix, només el moviment impressionista assoleix el potencial dissolvent que portava implícit. Això vol dir que es va plantejar una alternativa a la concepció espacial del Renaixement → basada en aquell cub escenogràfic de la perspectiva on tots els objectes quedaven enquadrats en un mateix decorat i relacionats entre si per un mateix punt de vista. Resultat: impressionisme va acabar amb l'espai de perspectiva i amb la línia de fuga. 1) Es decanten els elements plàstics en projecció de futur de l'experiència impressionista i 2) a través d'ells comença a construir-se un nou vocabulari pictòric. De l'impressionisme → colors vius, aplicació compacta de la pintura, pinzellades distingibles i temes reals i contemporanis. Novetat: van afegir emoció i expressió a la seva pintura.

Cafè Nocturn de Van Gogh

Interès per representar l'atmosfera → idea abstracta, immaterial. Lloc molt a prop de casa seva. Colors aplicats de manera suggestiva. Llum artificial: llum de gas. Representa el submón: alcohòlics, degenerats, alienats. Món marginal al que ell també pertanyia. Colors purs → saturació. Són colors que no veiem en el món empíric → artificials. Forts contrasts cromàtics: color verd de la llum i del tapet de billar vs vermell de les parets vs tons groguencs. Pinzellada circular (veure làmpares) → molt característica de Van Gogh. Expressió subjectiva. No busca versemblança. Línia, color i pla es valoren molt → esdevindran els elements més importants de la pintura.

Fauvisme

Moviment pictòric expressionista sorgit a París del 1904-07. Molt poc es pot dir de l'esperit comú de la creació artística d'aquest moment. El fauvisme trenca amb la idea d'un moviment formal i doctrinal coherent, simplement es tracta d'un conjunt d'afinitats i simpaties. Mai van elaborar un programa perquè la cohesió ideològica del grup mai va ser tan poderosa. Si el postimpressionisme és el recurs del que es serveix cert historicisme acadèmic per a amalgamar l'art de finals de segle, al fauvisme se li empra amb semblant intenció per a fer versemblant l'arrencada de les avantguardes. Per tant, el fauvisme no és un moviment. No té text comú (manifest) ni consciència col·lectiva de moviment. En realitat els fauvistes eren un grup d'amics, es tracta més aviat d'una corrent. Entre els fauvistes podem trobar similituds formals i conceptuals però també diferències. Representants: A. Marquet, H. Matisse. Cronològicament paral·lel a l'expressionisme alemany amb una base de protesta al positivisme, naturalisme i impressionisme. Principals influències pictòriques → Gauguin. Colors purs → herència de Cézanne. Va sorgir en oposició al neoimpressionisme de Seurat i Signac i al to de lleugeresa i felicitat propi dels impressionistes. També s'oposaven a l'ornamental del Modernisme i l'evasió espiritual del Simbolisme. Tot i concebre l'activitat artística com un impuls vital, el punt de partida fou la resolució de problemes purament plàstics → ús del color en una funció plàstica i constructiva al mateix temps. Pintura molt subjectiva, lligada al temperament de l'artista → recurrent en totes les avantguardes. La pintura havia de ser expressiva i no tan sols un reflex de sensacions passatgeres com havia fet l'impressionisme. Segons Argan, aquests tractaven de resoldre el dualisme entre sensació (color) i construcció (forma plàstica, volum, espai) potenciant la constructivitat intrínseca del color. Principals característiques: colors brillants, forts i purs (blau elèctric, groc canari) i capacitat de síntesi. Antecedents: Gauguin i Van Gogh. Quadre com a expressió vs quadre com a composició i ordre. Utilització subjectiva del color. Colors poc naturals. Arbitrarietat cromàtica (influència de Gauguin) → color ja no manté cap lligam amb l'objecte que representa sinó amb l'harmonia del quadre i les relacions pictòriques. Exageració i simplificació del dibuix. Perspectives forçades. Formes tampoc es representen segons el món empíric → formes antinaturals.

La Platja Vermella, Matisse

No només pretén aconseguir una mirada antinatural amb l'arbitrarietat cromàtica sinó també amb la pinzellada → herència impressionista. Importància del color i tergiversació d'aquest. Vol captar l'atmosfera en general → harmonia del quadre. La pinzellada ben marcada adverteix la pròpia naturalesa de la pintura.

Colioure, Derain

Bidimensionalitat → influència postimpressionista. Sensació d'espai mitjançant el color: contrast entre blau i groc (mar i sorra). Colors encara tenen relació amb l'objecte empíric al que fan referència. Colors purs i contrastats. Voluntat de captació de l'atmosfera.

Expressionisme alemany

Interpretat com una reacció cap al naturalisme, impressionisme, postimpressionisme i cubisme. Etiqueta bastant general que no és exclusiva d'un sol moviment, escola o grup. Els seus contemporanis el solien interpretar més com una concepció del món que com una mera exigència artística o estètica precisa. Ningú pot negar els vincles entre les seves actituds ideològiques i estètiques i l'elecció dels seus mitjans expressius. Es caracteritza per la cerca d'una tensió no sols estètica sinó també existencial.

1a etapa Die Brücke

Dresden → 1905. Un conjunt d'estudiants d'arquitectura i amics realitzen un manifest → col·lectiu artístic. Artistes alliberats de l'acadèmia i que intenten difondre la seva obra i que aquesta vagi més enllà del col·lectiu → simbiosi art-vida. Aquesta tendència agrupa artistes de diferents indrets. Volen crear un nou estil que pugui encarnar els seus ideals de llibertat. Proposen un art emotiu i espontani que trenqui amb la tradició. Situats en un ambient bohemi de rebuig dels valors burgesos. “El pont” es recolzarà en experiències psíquiques primitives o místiques, en la pròpia vida psíquica com a estimulant de la vivència existencial i estètica. Aquests reconeixen la influència de Van Gogh, Munch, l'escultura oceànica o africana i dels fauves francesos. Al considerar que el present està corromput, es refugien en una espècie de passat gloriós → antigues societats arcaiques i primitives on els homes eren lliures i innocents, una imatge invertida del món conegut. Això es materialitza en les pintures de nus en el paisatge que, tot i ser un motiu pictòric molt arrelat a la tradició, ara es presenta com un episodi revolucionari. A diferència de l'idil·li d'inspiració literària o de les representacions de la natura en clau pastoral, els quadres de banyistes, expressen un descontentament dels joves artistes en relació a les coercions de la civilització donant, així, tema a condicions de possibilitat del comportament humà que es manifesta exemplarment en els pobles naturals. Característiques: contrasts de colors i l'ús de colors purs → herència fauvista. Línies corbes → herència de Van Gogh i influència Art Nouveau. Primitivisme: hieratisme, simplificació de formes, horror vacui, representació d'allò essencial sense recaure en el detall, nus en la natura i delineació de contorns. Novetats: ondulació lineal, grans superfícies de color pla i poc natural i pinzellada marcada per a deixar entreveure la naturalesa de la pintura. Colors no naturals → efecte subjectiu. Cada cop més allunyats de les seves funcions.

2a etapa Der Blaue Reiter

Critica al capitalisme i la manca d'esperit. També hi ha simplificació de colors i formes. Trien el títol de genet blau pel quadre de Kandinsky i la seva connotació mística + el color blau és el color d'allò místic. Característiques: colors més allunyats de les seves funcions referencials. Ús d'aquarel·la. Cerca de formes universals. Abstracció, horror vacui, simplificació de les formes, irracionalitat.

Die Brücke a Dresden → evocació d'una època passada suposadament millor, hiperbolitzant els seus avantatges.

Die Brücke a Berlin → representació del malestar de l'existència humana a través de la crítica que condueix a la reflexió.

Der Blaue Reiter → rebuig de la societat ignorant-la i evadint-se en l'esfera mística.

Cubisme

El primer en plantejar un nou codi al marge dels convencionalismes plàstics tradicionals. Aquest moviment pot ser un canvi radical alhora que una continuació del postimpressionisme. A nivell formal → revolució, a nivell temàtic → continuació (encara que la interpretació que se'n fa sigui diferent, ja que la manera de representar és diferent i canvia el significat de l'obra). No vol trencar amb la tradició, Picasso reprèn la natura morta = contingut de la història de l'art però la manera d'interpretar-ho és allò innovador junt amb la seva execució. Hi ha diferents punts de vista en tota la historiografia al voltant del cubisme i la seva naturalesa: revolució o evolució? Arrel d'això sorgeix una divisió entre artistes: 1) pioners o cubistes de galeria (Braque i Picasso) i 2) continuadors o cubistes de saló (Delaunay, Léger, Metzinger...). Els cubistes només semblen tenir en compte el futur → esperit de modernitat. Fugiran de l'escàndol a diferència d'altres corrents o moviments. Segons Picasso, el cubisme plantejava per primer cop l'autonomia del llenguatge artístic: antinatural, antitradicional, deshumanitzat, purisme, desinterès pels temes, exaltació de la ciència, geometrisme, nova concepció de l'espai, renovació de les aparences, cerebral, autosuficiència del llenguatge. Trenca amb: la il·lusió i el contingut moral de la pintura tradicional.

2 fases:

1. Analític → percepció-imaginació-creació. L'objecte és desmuntat, i totes les seves facetes són representades en fragments, sense cap consideració per a la perspectiva. Aquesta fase d'investigació es caracteritza per un cromatisme molt poc saturat (gris, marró, verd, blau apagat). Però la llum ocupa un lloc molt important, es reparteix de manera diferent damunt de cada fragment.
2. Sintètic → caracteritzada per la tornada del color i per la utilització de la tècnica del collage. L'artista selecciona les facetes més pertinents de l'objecte desmuntat (contràriament al cubisme analític, on no hi ha selecció). Aquestes teles tendeixen a l'estilització abstracta.

L'artista parteix d'un element del món real i intenta expressar-ho amb un nou llenguatge que culminarà amb l'abstracció de Mondrian o Malèvitx. Després, tant Picasso com Braque empren altres tècniques com el collage → llenguatge més natural encara que molt revolucionari. El cubisme es caracteritza per la idea de multiplicitat de visions i multiplicitat d'expressar o crear obres d'art → cada artista és lliure d'expressar la seva veritat en correlació amb la diversitat de punts de vista del moment: relativisme. Molt relacionat amb el pensament de Kant: tot allò que veiem, ho veiem a partir d'unes condicions a priori d'espai i temps que no ens deixen veure l'essència de les coses sinó la matèria d'aquestes.

Característiques: geometria (cuboides). Nova concepció de l'espai → no aplica perspectiva lineal. Nous postulats formals per crear sensació d'espai que mostra: a) bidimensionalitat del quadre i b) dona sensació de volum. Subjectivitat, creació i expressió vs reproducció o representació mimètica de la realitat. Multiplicitat de perspectives. Títol com a pista. Principals influències: Cézanne i l'art africà. Simplificació de formes. No naturalista. Allò que diferencia el cubisme de les altres tendències → nou llenguatge pictòric: la pintura cubista suposa una reflexió al voltant d'ella mateixa = revisió de les nocions bàsiques de la pintura → ruptura amb el paradigma anterior.

Abstraccionisme

Expressionisme abstracte

Absència de tota relació amb l'objecte, rebuig de tot convencionalisme estètic, expressió lliure i subjectiva de l'inconscient, execució espontània, valor de l'accidentalitat i exploració de l'atzar com a recurs operatiu, intensitat del propòsit: el que importa és el procés o acte de la pintura, ús de grans dimensions, gran llibertat de color (primer blanc i negre, després colors vius per a estats d'ànim intensos).

Suprematisme

Els elements formals es redueixen al triangle, quadrat, creu i cercle i els colors cromàtics es circumscriuen a vermell, negre, blau, blanc i verd. Aquesta tendència defensa un art alliberat de fins pràctiques i estètiques, l'abstracció pura, expressada per mitjà de les figures geomètriques, prescindint de l'aparença dels objectes. Recerca de la supremacia del no-res i la representació de l'univers sense objectes.

Neoplasticisme

Estètica renovadora basada en la depuració formal. Va ser un moviment integrador de les diferents arts (arquitectura, disseny industrial i arts plàstiques) que buscava una renovació estètica de l'entorn humà basada en uns valors plàstics nous, universals i més purs. Les teories de Mondrian reivindiquen un procés d'abstracció progressiva en virtut del com les formes s'anirien reduint a línies rectes horitzontals i verticals, i els colors a negre, blanc, gris i els tres primaris. Neoplasticisme i suprematisme = origen de l'abstracció geomètrica. Característiques: recerca de la renovació estètica i de la configuració d'un nou ordre harmònic de valor universal, depuració de les formes fins arribar als seus components fonamentals (línies i plans), plantejament racional, estructura a força d'una harmonia de línies i masses acolorides rectangulars de diversa proporció, sempre verticals, horitzontals o formant angles rectes, creació de ritmes asimètrics però amb gran sentit de l'equilibri, colors plans de caràcter saturat (primaris: groc, blau, vermell) o tonal (blanc, negre i grisos), ocupació de fons clars.

Kandinsky

Influència del simbolisme: “No pintis a partir de la naturalesa. L'art és una abstracció” → l'art és un reflex de l'artista, és una composició autònoma basada en la plasticitat de l'obra. La composició s'organitza a partir de l'organització dels colors i no en relació al referent del món empíric. Els colors i les formes tenen un valor en si, independent de la relació mimètica. La pintura vol ser igual que la música, vol tenir un llenguatge autònom igual que aquesta. Dualisme: material relacionat amb el progrés material i idealisme relacionat amb l'esperit. Kandinsky pertany a aquest segon grup. Segons ell, la fi de la pintura és expressar idees a través de la traducció d'un llenguatge especial. Colors i línies començaran a tenir un valor emocional independent dels objectes que estan representant: “l'art com a mitjà per a desenvolupar i perfeccionar l'ànima humana” → aquí es pot veure la simbiosi art-vida → regenerar societat en decadència.

Composició en color de Mondrian + Quadrat negre de Malèvitx

Futurisme (antecedent constructivisme)

No només creen obres sinó festes i shows (s'uneixen a vetllades i llegeixen poesia = nova tendència: comencen les performances que es desenvolupen al segle XX). Els futuristes es caracteritzen pel seu to autoritàri → tot el que ells fan està ben fet i per agressivitat verbal en els seus manifestos. En l'aspecte plàstic no són tan radicals com ells pensen → diferència entre discurs i obra. Influències: puntillisme (que deriva de l'impressionisme) i cubisme → verbalment critiquen tot allò que els precedeix però a la pràctica estan influenciats per tendències anteriors. Defensen la màquina i molts dels elements de la societat industrial (valors de transformació) i el progrés → mirar al futur. Impacte social en l'art a partir del qüestionament del concepte “art”. No només en aquest sinó també en el Dadaisme, el Constructivisme i el Surrealisme. R. Poggioli divideix les avantguardes històriques en: destructives (Futurisme i Dadaisme) i constructives (Constructivisme i Surrealisme).

Els estats de la ment, Boccioni

Sensació de dinamisme vs estatisme que remet a allò clàssic. Vol centrar-se en el món contemporani → dinàmic, en evolució. Intentava evitar la línia recta i emprar colors complementaris per crear un efecte de vibració. Representació d'un mateix tema en estadis temporals successius que suggereix la idea del moviment en l'espai. Els estats d'ànim representats en llampecs de llum, espirals i línies ondulades disposades diagonalment. Lectura abstracta. Llenguatge postcubista. Colors no remeten al món empíric → cares de color verd. Lectura naturalista i simplificada → un viatge amb tren en el que es veu el cap de diverses persones. S'hauria de parlar d'imaginacions. En tot cas, són colors i formes que ens remeten a una lectura metafòrica. Canvi + transformació. També podria aludir a l'estat de la ment → dinàmic i canviant i no pas diverses persones. En tot cas, no hi ha una interpretació rígida i fixada → ambigüetat.

Constructivisme

El Constructivisme reivindica una eliminació de les distincions en les arts i buscava una estètica que fos el reflex de l'època de la maquinària. La pintura i l'escultura esdevenen una mateixa construcció i no una representació, fent servir els materials i els procediments propis de l'arquitectura. Accepta tota mena de nous materials i tècniques industrials. L'espectador pren consciència a partir de l'obra mateixa, no necessita una narració que sostingui la idea. Allò que fa avantguardista aquest art són els seus mitjans plàstics, el llenguatge pictòric: colors, formes i pla. L'abstracció serà un element fonamental. També la simplificació dels colors, la textura del quadre, la geometria (relacionada amb la construcció simbòlica i amb els plans i lligada a la racionalitat, la claretat, l'ordre) → èmfasi en la materialitat. Crisi dels llenguatges artístics tradicionals que afecta no només als problemes espacials i figuratius sinó també a la pròpia materialitat i al suport de l'obra, molt relacionat amb el tema de la mort de l'art (en el sentit hegelià de superació) i de l'abandó de l'art de cavallet. 3 disciplines bàsiques: tectònica, factura i construcció. El Lissitsky (artista pont entre el suprematisme i el constructivisme estricte o productiu) → “L'artista construeix un nou símbol amb el seu pinzell. Aquest símbol no és una forma recognoscible de res que ja està acabat, ja realitzat, o que ja hi ha al món: és un símbol d'un món nou que s'està construint i que existeix pel camí de les persones.” Consciència de començar un nou món artístic. Es tracta de dues revolucions paral·leles. Art i societat com a binomi indivisible. Fan la revolució dins del seu camp: l'art. Es tracta d'artistes pluridisciplinars. Aquí, l'artista serà també productor (conscient de la seva condició proletària i competent en les funcions de la producció).

El constructor, autoretrat d'El Lissitsky

Tècnica del collage d'influència cubista → hereu de les innovacions formals occidentals. Artista com a constructor → abolir l'elitista distinció entre art (intel·lectual) i constructor. Gir en la concepció de l'art. L'element material és fonamental. Art com a activitat quotidiana. Disseny creatiu aplicat de forma pràctica → els individus poden gaudir de l'art cada dia i no solament als museus.

Racó contra relleu de V. Tatlin

Es tracta d'una instal·lació → noves maneres d'articular la creació artística. Diem instal·lació perquè no es pot saber si és pintura o escultura o cap de les dues. Forma de metall per a ser penjada.

Dadaisme

Per als artistes dadaistes, res del que la humanitat havia aconseguit era valuós, ni tan sols l'art. D'acord amb els seus components, el dadaisme no era una forma d'art, sinó d'antiart. Mentre que l'art es preocupava per l'estètica, el dadaisme la ignorava. Si l'art havia de tenir com a mínim un missatge implícit o latent, el dadaisme buscava l'absència completa de sentit: la interpretació del Dadaisme és completament depenent de l'espectador. Si l'art ha d'apel·lar a la sensibilitat, el dadaisme ha d'ofendre. És potser per aquest motiu que el dadaisme fou un moviment inspirador per a l'art modern. El dadaisme es convertí en una crítica de l'art i del món com a tal, i va esdevenir un art en si mateix. No hi havia un intent de trobar el significat en el desordre, sinó més aviat d'acceptar el desordre com la pròpia naturalesa del món, i fer-lo servir com la manera per expressar el seu disgust per l'estètica de l'anterior ordre. Característiques comunes → antagonisme respecte a les institucions del món de l’art (sistema estètic, conceptes, institucions..), importància per allò espontani (antagonisme a la racionalitat, interès per l’atzar → espontani, immediat, irracional, no mediatitzat per la consciència). Dadaisme de Zurich i Berlin → el rebuig a la guerra i la societat moderna es realitza de forma més directa i explícita. A altres llocs serà menys explícit (Duchamp).

Roda de bicicleta de Duchamp / El porta ampolles de Duchamp

Presència de l'absurd. Són ready-mades. Objecte artístic no considerat com a tal a partir de la seva condició. Objectes quotidians que ell escollia per la seva neutralitat estètica. Objectes difícils de definir com a art → ni pel material, ni pel procediment, ni per la bellesa. Es qüestiona què és art, problema que encara avui en dia no tenim resolt. Es posen en evidència les convencions → l'art és allò que està al museu, espectadors que assumim aquesta convenció.

Mona Lisa de Duchamp

També ready-made = objectes produïts en sèrie normalment destinats a un ús utilitari i aliens a l'art que són transformats en obres d'art pel simple fet que l'artista els escull i canvia el nom, els firma o els presenta en una exposició artística. Targeta postal barata d'una reproducció de Da Vinci. Li dibuixa bigoti i barba → l'art ja no ha de ser elaborat tècnicament, Duchamp qüestiona això. Problemàtica del concepte d'artista. Duchamp va agafar un pòster (producció industrial) i pinta els bigotis i trenca el concepte de bellesa masculinitzant a la Mona Lisa i escriu: L.H.O.O.Q. = “ella té el cul calent” (= ella està excitada sexualment) en francès = elle a chaud au cul. Lluny de la concepció burgesa puritana. Obra no valuosa a nivell material, esdevé important per la crítica. Important a nivell conceptual. Això suposava una gran reflexió en una època en la que la concepció d'art tradicional encara era molt forta.

Surrealisme

Importància del somni lligat a l’inconscient. Una característica més original del surrealisme és la voluntat de realitzar una transformació social a través d’una revolució estètica. Neix a París amb André Breton, màxim líder que comença a aglutinar al seu voltant poetes i artistes plàstics. Ja no es tracta només de provocar i fer escàndols per mostrar la caducitat de certes idees estètiques, sinó de proposar alternatives. Influència de Karl Marx i Freud, bàsics per a la fundació del nou projecte. El dadaisme criticava la racionalitat, però no apostava explícitament per l’inconscient → nega més que proposa. Els surrealistes creuen que els objectes estètics poden formar part de l’alliberament psíquic → surrealistes que no creuen en l’art anterior, però sí que creuen en l’art, a diferència dels dadaistes. Es vol reformular l’art, l’art és un instrument per alliberar la psique humana. Importància de l’alliberament sexual → sexe entès com un element més que l’element conscient i la moral tradicional són opressors, és un altre element que ha d’alliberar l’individu. Surrealisme definit per Breton per primer cop com a ”Automatisme físic en el seu estat pur, a través del qual es proposa expressar, verbalment o de qualsevol altra manera, l’actual funció del pensament. Freud tractava pacients neuròtics i observa que el llenguatge parlat s’elabora a partir del no parlat → allò que diem ho diem a partir d’allò que no diem. Procés d’eliminació de paraules. Llenguatge → procés dinàmic entre el conscient i l’inconscient.

Naixement d'ocells d'André Masson

Ocells posats d'una forma determinada perquè el conscient no determinés allò que dibuixava. El mètode de revisió espontània? Figures que ens recorden al sexe femení? → no és tan inconscient. Masson utilitza el llapis per aquesta obra perquè la pintura interrompia la fluïdesa d'expressió, s'ha d'anar agafant pintura.

La masia, Joan Miró

Del naturalisme al surrealisme. Primer quadre considerat surrealista → gran canvi. Podria ser el somni de la masia en la que Miró anava a l'estiu → surten molts elements (tots aquells que li venen a la ment o que ell vol representar). La regadora remet a la creació. Encara que a nivell formal s'assembli a la masia, ens indueix a no fer una lectura literal → utilitzar la imaginació. Revesteix la masia de tot el seu imaginari personal. Elements subjectius, onírics, misteriosos. Planitud de l'obra, no hi ha proporcions. Obra figurativa però no és mimètica. Representa la lluna de dia → ambigüetat per diversos elements. No sabem si és de dia o de nit, si és la realitat o la surrealitat.