El Simbolisme i la Normalització del Valencià: Autors i Normes

El Simbolisme en la Literatura Catalana

El simbolisme és un moviment literari representat pels poetes francesos Baudelaire, Rimbaud, Verlaine i Mallarmé. A diferència dels escriptors realistes, els simbolistes no descriuen la realitat, sinó que la suggereixen a través de símbols. Així i tot, l’artista desconfia de la seua capacitat per a transformar la societat. A les nostres lletres representen aquest esperit autors com Santiago Rusiñol (L’auca del senyor Esteve), Raimon Casellas (Els sots feréstecs), Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert, (Solitud) o Prudenci Bertrana (Josafat).

Exemples de Paraules

atmosfera

rèptil

fenòmens

pneumònia

míssil

préstec

diürètic

policíac, callàveu, algun

Les Normes de Castelló

El 1932 es reuniren a Castelló nombroses personalitats, institucions i associacions vinculades a la cultura valenciana i signaren les Normes de Castelló o Normes del 32, que adaptaven les normes fabrianes al valencià. Poc després de l’aprovació, sorgí la necessitat de difondre-les. Com que l’ensenyament del valencià a l’escola no estava autoritzat, des de la societat civil s’organitzaren els primers cursos. Però, a partir de 1939, amb la dictadura franquista, la situació de la llengua empitjorà: se’n prohibí de nou l’ús i molts intel·lectuals hagueren d’exiliar-se.

En conclusió, les Normes de Castelló són un acord firmat en 1932 per intel·lectuals i entitats valencianes per a establir unes normes ortogràfiques comunes per al valencià, basades en les normes de l’Institut d’Estudis Catalans, però adaptades a la realitat valenciana.

Normalització Lingüística: Vertader o Fals

• La normalització lingüística és un procés que té per objectiu recuperar les normes ortogràfiques.
  ❌ Falsa — El seu objectiu principal és recuperar l’ús social de la llengua, no només les normes.

• El procés de normalització és un procés invers al de substitució lingüística.
  ✅ Vertadera — Justament intenta revertir el procés de substitució d’una llengua per una altra.

• Amb la normalització, la llengua va perdre el caràcter oficial i la presència en aquells àmbits en què s’havia mantingut.
  ❌ Falsa — És tot el contrari: la normalització pretén recuperar l’oficialitat i la presència pública.

• La normativització és el procés d’adopció d’unes normes ortogràfiques, lèxiques o gramaticals.
  ✅ Vertadera — Això és exactament la normativització.

Accentuació de Paraules

congres: s'accentua perquè se la última síl·laba és a dir és aguda i acaba en es

Conclusió: no porta accent perquè és plana i acaba en vocal.

Exemples d'Ús de Paraules

• El té ja te llet o te la pose jo?

• L’os del zoològic l’ha atacat i s’ha salvat pels pèls.

• Els que van vetlar anit són els xiquets que tenen son.

• L’oposició us demana un ús racional del sòl urbà.

La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (1983)

La Llei d’ús i ensenyament del valencià (1983) va ser un pas fonamental en el reconeixement dels drets lingüístics dels valencianoparlants i en la promoció de l’ús del valencià en àmbits clau de la societat. Tot i que s’ha avançat en alguns sectors, com l'educació i els mitjans de comunicació, la normalització del valencià encara no s’ha assolit completament. Així, cal seguir promovent la seva utilització en més àmbits, com la justícia o el cinema, per garantir la supervivència i el desenvolupament de la llengua. Aquest procés de normalització és crucial perquè el valencià no desaparegui i pugui ser una llengua viva i present en la societat.